Sexisme en els videojocs: assetjament sexual, cascada de denúncies i multes milionàries
Els gegants del sector afronten una cascada tardana de denúncies per assetjament i discriminació
Riot Games ha acceptat indemnitzar amb 100 milions de dòlars la desigualtat salarial que va tolerar l’empresa durant anys.
‘Mythic Quest’ és una sèrie d’Apple TV que recrea l’ambient de treball en una empresa bolcada en el llançament d’un videojoc. És entreteniment, específicament una comèdia, però per a la seva producció va comptar amb l’assessorament especial d’una de les grans del sector de videojocs, Ubisoft, a través de la seva divisió Ubisoft Film & Television, per garantir la «sinceritat» més gran possible en el tractament de les trames i personatges. I no és una caricatura que la creativa en el desenvolupament del negoci sigui una dona infravalorada i amb dificultats funcionals en una oficina d’un sector dominat pels homes.
Més alarmant és que la fama d’entorn tòxic que s’ha guanyat el món laboral que envolta el sector hagi arribat als tribunals amb casos denunciats d’assetjament i fustigació sexual de treballadores de diferents empreses.
El cas d’Ubisoft
La mateixa Ubisoft, creadora de l’èxit global ‘Assassin’s Creed’, no es va deslliurar de les sospites, i va ser denunciada aquest estiu davant la justícia francesa per «assetjament sexual institucionalitzat» per part de l’empresa, del qual alguns treballadors fan responsable el seu CEO i fundador, Yves Guillaumot. Segons la queixa, un de cada quatre empleats de la companyia ha sigut testimoni o víctima d’aquestes males conductes, i això fa corresponsable la direcció de la companyia. Aquesta i altres conductes irregulars han sigut exposades en un article de ‘The Conversation’ de la canadenca Johanna Weststar, experta en relacions socials i que ha estudiat les toxicitats que es produeixen en entorns d’empreses de videojocs.
Califòrnia contra Activision Blizzard
Les més greus al·ludeixen a un altre gegant del sector, Activision Blizzard, que està darrere de franquícies tan conegudes com ‘World of Warcraft’ i ‘Call of Duty’. Weststar destaca que l’empresa ha sigut demandada a Califòrnia per presumpta discriminació contra les empleades, assetjament sexual i no prendre mesures per prevenir la discriminació i l’assetjament. L’empresa es va defensar en un moviment processal que va enfurismar encara més la plantilla, i que els va portar a replicar en un document firmat per més de 3.000 exempleats i treballadors actuals.
El president de la companyia, J. Allen Brack es va veure obligat a dimitir a l’agost per l’escàndol, i el director executiu, Robert Kotick, pot tenir els dies comptats: el ‘Wall Street Journal’ ha revelat que en el marc de la investigació s’ha descobert que va rebre un correu electrònic de l’advocat d’una treballadora que relatava haver sigut violada a l’oficina pel seu cap el 2016 i 2017 i que va ocultar aquesta informació als seus superiors a més de no actuar.
Riot Games
Un altre gegant de la indústria, Riot Games, va afrontar una «neteja» de les seves males conductes molt abans. El 2018 van aflorar les primeres protestes per comportaments sexistes i assetjament a l’oficina a partir d’un reportatge de la revista especialitzada ‘Kotaku’. Riot Games, responsable de ‘League of Legends’, va incorporar a la seva pàgina web una sèrie de recomanacions de bona conducta i responsabilitat social, compromisos per la diversitat i altres declaracions per neutralitzar l’impacte de les denúncies.
Però el soroll mediàtic es va multiplicar a mesura que transcendien els casos i en especial el de dues dones que van denunciar que havien sigut discriminades per raó de sexe amb salaris inferiors als seus companys. Riot Games finalment va accedir a indemnitzar fins a un total de 10 milions de dòlars el miler d’empleades que havien treballat en els últims cinc anys en la companyia sota condicions discriminatòries per raó de gènere. L’acord no va ser satisfactori per a la California Division of Labor Standards Enforcement, l’organisme que vetlla per les condicions laborals a Florida, i la causa judicial ha tingut la seva última fase el 27 de desembre, data en la qual Riot Games va comunicar els seus empleats que l’import final de la indemnització ascendeix a 80 milions de dòlars, 100 si se sumen les despeses judicials i costes processals.
L’empresa nord-americana ja va depurar responsabilitats internes, també, i van abandonar la companyia alguns dels seus responsables. El CEO de Riot Games, Nicolo Laurent, per la seva banda, va sortir absolt a la primavera d’acusacions d’assetjament i conducta inapropiada.
Combatre la cultura tòxica en l’entorn dels videojocs és possible, assenyala Amanda Cote, professora de la Universitat d’Oregon, però necessita també un canvi enèrgic en les normes de conducta de la comunitat gamer: més d’un terç de les jugadores ha patit assetjament i moltes acaben desplegant estratègies d’evitació, com amagar el seu gènere a les partides, apunta l’experta.
El 57% de les dones entre 18 i 29 anys jugaven a videojocs d’‘e-sports’ als Estats Units abans de la pandèmia, segons un estudi de Pew Research Center, i la tendència indica un creixement exponencial i multiplicador en altres països després d’aquest temps prolongat de confinament.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
