Adrián Madrid i Óscar Cornejo: els cervells després de la mudança pòstuma de Rocío Jurado (i els reis del cor televisiu)

Óscar Cornejo, amb estudis de Dret i Periodisme, va conèixer la seva parella televisiva, Adrián Madrid, llicenciat en Periodisme, quan Telecinco els va encomanar un programa de sobretaula, ‘joint venture’ de la qual va acabar sorgint el pioner ‘Aquí hay tomate’. Des d’aleshores, Telecinco i Mediaset no han deixat de mantejar els seus resultats.

Amb la tirada de l’èxit inicial, el 2007 van fundar la productora La Fábrica de la Tele, fabulosa màquina expenedora de continguts televisius. Entre els seus 40 programes destaquen ‘Sálvame’ o ‘Sábado Deluxe’ i nous formats com la docusèrie ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’. Els seus productes televisius els han atorgat títols oficiosos –«els nens mimats de Vasile», «els milionaris de Tele 5»– però sobretot han format un model de negoci amb beneficis superiors als 50 milions d’euros entre el 2008 i el 2018, segons la web d’informació econòmica ‘Merca2’.

‘El tomate’ va aportar el gran oficiant del gènere, Jorge Javier Vázquez, i un assaig general d’una nova fórmula que revolucionaria l’entreteniment rosa. La tensió, la cruesa, el ‘look’ modern i una barra que bascula entre l’humor i el ‘bullying’ han format els ingredients d’un xou que ha comptat amb un infinit assortit de personatges i que ha sabut esprémer dos tics si volen tòxics però profundament humans: 1/ el gust per burxar en les vides dels altres i 2/ la gana voraç de jutjar les vides alienes.

En aquesta producció ‘fordista’ de trames, un altre ‘fet diferencial’ de la casa ha sigut desdibuixar les fronteres entre comentaristes i personatges. Si un s’asseu al plató, en general ha d’estar preparat tant per exercir de sant inquisidor com per ser condemnat en un despietat banc dels acusats. El programa tant ha convertit en una gran ‘premier’ el rostre de Belén Esteban després de passar per quiròfan que ha permès frivolitzar sobre l’intent de suïcidi d’una col·laboradora.

Madrid exerceix de president i Cornejo de conseller delegat d’una companyia que té 244 empleats i que presumeix d’«estructura horitzontal»: si s’han trencat motllos, asseguren, és perquè a la caserna de Fuencarral s’escolten totes les idees, per forassenyades (o malvades) que puguin semblar.

Entre els platós de La Fábrica de la Tele i els d’Unicorn Content, la productora d’Ana Rosa Quintana, no només es llancen dards que contribueixen a tensar els audímetres. En realitat, les dues companyies són competència directa i entre les dues es reparteixen pràcticament a mitges el 35% de les produccions emeses per La1, Antena 3, Tele 5, Cuatro i La Sexta.

Segons consta en la seva comptabilitat, la companyia manté una reserva de 4,8 milions d’euros per destinar a assumptes judicials. Aquest any, ja han pagat 80.000 euros a Antonio David com a indemnització per la seva sortida de la productora després de l’inici del documental sobre Rocío Carrasco.

Els capitans del cor tempestuós són especialment cautelosos amb la seva vida privada. Per exemple, poc se’n sap més enllà de la seva paternitat subrogada. Cornejo, exmarit del regidor barceloní Jaume Collboni, és pare en solitari d’un nen de 2 anys. Madrid també té dues nenes nascudes el 2015 pel mateix mètode.

Sens dubte, el gran ‘hit’ d’aquest any ha sigut la docusèrie ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’, que va comptar amb una mitjana d’audiència de tres milions d’espectadors. Contra tot pronòstic, aquest imbatible artefacte televisiu va contribuir a posar en qüestió el tractament que aquests programes dispensen a les dones i a fer pedagogia sobre la violència masclista. Les trucades al 016 van augmentar el 42%.

Avui dimarts s’ha emès l’especial de quatre hores El último viaje de Rocío’, en el qual s’han començat a obrir els 18 contenidors que durant tots aquests anys han acollit documents, objectes i records de Rocío Jurado. De fet, si una cosa sap fer la productora és embolicar amb paraules grandiloqüents continguts sovint espuris. En aquesta ocasió, cada espectador traurà les seves pròpies conclusions sobre si l’espai ha sigut un «homenatge», com ells diuen, «a la més gran» o més aviat una exhumació en ‘prime time’ que ha servit de gran campanya publicitària per a la nova docusèrie sobre Rocío Carrasco.