"En plan... el meu crush em putoflipa": diccionari d'argot adolescent

A matxet: amb molt d’afany, al màxim.

Carències: algú que no dona més de si o li falta un bull. «Aquest tio és un carències». 

Cunde poga: cundir vol dir agradar; i poga, molt. O sigui, «m’agrada molt». Si alguna cosa agrada d’allò més, llavors, atenció, és cunde poga poga.

Crack: si t’anomena així algú de menys de 20 anys, millor que no t’ho creguis gaire. Un crack ha deixat de ser algú bo de veritat en el seu terreny: ara és un terme irònic que comparteix camp semàntic amb matat, pringat, motivat i parguela.

Crinx: terme que ve del cringe anglès (encongir-se o avergonyir-se) i que s’utilitza per designar que una cosa que estàs veient no t’agrada o t’esgarrifa i, sobretot, et provoca una vergonya aliena a nivell d’ingrés hospitalari. Fins i tot hi ha un subgènere als reptes i els vídeos virals de Youtube i Instagram amb el títol «Intenta no sentir cringe».

Crush: enamorament sobtat. El seu ús està tan estès que la paraula titula perfils digitals freqüents dels instituts en què apareixen des de descripcions del «crush» de cadascú –per conèixer el seu nom i per descomptat el seu compte d’Instagram– fins a declaracions d’amor.

D’ una: ¡és clar que sí! 

En plan: es la crossa reina de l’argot adolescent, un autèntic monocultiu del no-res. Se’n podrien agafar un grapat i repartir-los sense solta ni volta al llarg d’unes quantes frases sense que li grinyoli a ningú, sempre que es tingui menys de 30 anys (tot i que es multiplica conforme disminueix l'edat). «En plan marxem del parc»; «en plan em segueix a internet però jo passo». 

 

Festuki: anar-se’n de festa, però amb K.

Hai: anar col.locat.

Insta: Instagram en diminutiu, manera que, per cert, té una gran acceptació entre els xavals: holi, guapi, loqui, okis.

Jari: malestar sobtat. «M’ha agafat un jari».

Letzguere: de l’anglès let’s get it. O sigui, el «som-hi!» de tota la vida. La darrera derivada és una cosa semblant a "skeree". Per a avançats.

LMAO: acrònim de Laughing My Ass Off. O sigui, el clàssic «em parteixo el cul».

Loco: el «tio» d’abans, en l’accepció que serveix per interpel·lar algú. «¿Què passa, loco?». 

Malro / bonro: per escurçament, mal rotllo o bon rotllo.

Mòrtimer: mort o molt cansat, amb connotacions humorístiques. «Estic mòrtimer». 

Nai / naia: noi/ noia, en idioma trap.

Pai: pasta, diners. També es pot dir 'papers'.

Parguela: ve a ser un pringat que s’esforça, sense èxit o molt, a fer alguna cosa, o si això és jutjat pels altres com absurd (o les dues coses alhora: una pena, vaja). Serveix com a sinònim de matat o motivat.

Pimpín: terme d’origen traper que en el neoargot dels PXXR GVNG significava fer-se el xulo però que, unes quantes mutacions després, ha adquirit el superpoder de la polisèmia: tan aviat vol dir infeliç, que bocamoll, el que no s’assabenta de res.

Popu: popular.

Pos: mutació de pues (però sense actuar com a conjunció ni denotar causa), sensible a ser multiplicada (com els gremlins quan els mullaven amb aigua) al llarg d’un grapat de frases sense a priori cap ordre ni sentit.

Pro: expressió treta de contextos digitals per designar excel·lència o molta devoció per alguna cosa. «Aquest tio és un pro», «això és de nivell pro». 

Puto: utilitzat com a prefix per donar èmfasi al que es diu. «Em putoencanta». «Em putoflipa».

Que samat: ¡que fort!

Random: inesperat o aleatori. D’origen tecnològic, com hater (qui odia) o troll (sabotejador).

Rata: insult utilitzat molt freqüentment per designar alguna cosa com ara «quin fàstic de persona». 

Ratxeta: adaptació de la paraula anglesa ratchet que servia per anomenar, amb classisme i menyspreu, les noies de barri amb gust pel lleopard, el xandall i les ungles de gel llargues com sabres. Des que les reines del trap se n’han apropiat, la paraula denota orgull a(femení) de carrer.

Retuit: jo també.

Set vint-i-quatre: sinònim de tota l’estona (24 hores, set dies per setmana). S’utilitza per designar gent pesada –«és un tio set vint-i-quatre»-, però no sempre té una connotació pejorativa. Per exemple: «'en plan' és la crossa set vint-i-quatre». 

Shippejar: ajuntar dues persones que podrien fer bona parella.

Tio: recurs utilitzat com a sufix per tal de citar a la persona que s’interpel.la, normalment denotant queixa. «Mamatio, enrotlla’t», «papatio, no em ratllis». 

Típic: crossa feta servir per remarcar la identitat d’alguna cosa de la qual es parla. «És la típica moguda en què...». «És allò típic que estàs un dia al parc i de sobte...».

Top: el màxim. «Aquest profe és molt top». 

Totxo: si pensa que equival a mamotreto, probablement és que va néixer abans dels 2000. Totxo ja no és aquell llibre, gruix com un maó, que s’havia de llegir d’un dia per l’altre, en els temps en què no hi havia internet, per després emplenar una fitxa de lectura absurda. Ara totxo és una cosa grandiosa, un (caduc) guai a escala superlativa. Funcionen com a sinònims txeto i totxeto.

Notícies relacionades

L'argot adolescent muscula la llengua, segons els experts

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Viciar-se: si sents un adolescent dir-li a altre «aquest cap de setmana m’he ‘viciat’ un munt» probablement no s’estigui referint que ha sortit de festa i ha tornat calavera. Segurament voldrà dir que durant dos dies ha jugat a la play una suma d’hores escandalosa. 

Zasca: terme, és cert, transgeneracional, popularitzat com a escurçament de «¡zas, a tota la boca!» que no dona signes d’esgotament.