‘Bretxa emoji’: digues-me quines emoticones utilitzes i et diré quina edat tens

I no són només els emojis de plorar de riure. A la llista de l’hecatombe digital ‘boomer’ se sumen els que treuen la llengua, els de gats que expressen emocions, la caca i fins i tot l’ús de ‘gifs’. Per exemple, el d’una dona que escup aigua al riure, molt recurrent entre els tuitaires de certa edat, va ser catalogat com «un dels quatre genets de l’apocalipsi ‘boomer’» per una ‘influencer’ nord-americana.  

Adeu a la literalitat

Segons el centennista i ‘microinfluencer’ conegut a TikTok i Twitter pel seu alter ego digital La usuaria (@neodoro), el que fa que aquestes icones siguin considerades arcaiques pels internautes més joves és que la comunicació de les noves generacions aposta per continguts que no mostrin específicament el que es vol expressar. 

És a dir, si vols riure, no passes una cara plorant del riure o una dona que escup aigua, sinó una referència més subtil o sarcàstica com la calavera, perquè t’estan matant (del riure), o un ‘sticker’ d’algú tirat al terra que pugui representar que ha mort per aquest motiu. Tota la comunicació d’aquestes generacions es basa en «capes i capes» de referències, ironia i mems. Però «mai en la realitat literal».

Per això, afegeix, els més joves utilitzen tant els ‘stickers’: solen remetre a mems o alguna cosa que estigui de moda, són fàcils de crear i també peribles, com qualsevol tendència digital. En canvi, els ‘gifs’ són més complicats de crear, els repositoris venen integrats en les ‘apps’ i no tenen aquest component tan personalitzable. «Són menys democràtics i immediats», apunta Neodoro. 

Al dictat de TikTok

Segons la periodista especialitzada en internet Janira Planes, qui dicta els ‘emojis’ més de moda és, molt sovint, TikTok. Per exemple, «aquest any, als comentaris dels vídeos, es va començar a utilitzar l’emoji de la cadira com a sinònim de plorar del riure». A mesura que l’utilitzava més gent, l’ús de la cadira anava traspassant fronteres. El mateix va passar amb l’emoji d’escriure, que es va utilitzar com un «m’ho apunto», entre d’altres, per reconèixer un contingut com a una bona idea o com una cosa digna de tenir en compte. 

Altres emojis que no farien sonar l’alarma ‘centennista’: la calavera per dir que et petes de riure. O el de plorar de tristesa, que algunes vegades també serveix per demostrar que alguna cosa et sembla hilarant. Això sí, aquestes modes tenen data de caducitat. Com explica Neodoro apel·lant a l’expressió anglesa convertida en mem del «that’s so 5 minutes ago» (és de fa cinc minuts), totes les tendències comunicatives caduquen aviat i estan condemnades a desaparèixer. Pura entropia lingüística.  

Així, els usos del llenguatge i els significats d’aquestes imatges estan en constant evolució i deixen enrere les modes quan ja estan massa vistes i donen pas a una nova tendència. Hi ha una constant autorenovació. ¿L’única manera d’estar sempre a l’avantguarda? «Viure a internet», assenyala Planes. 

Pensar en mems

A més, aquest idioma d’internet s’estén més enllà dels emojis, ‘stickers’ i el rebuig cap als ‘gifs’. També inclou frases predeterminades, falques gastades, referències internes i vídeos que serveixen com a resposta genèrica. Com aquells que es comuniquen citant constantment vídeos de l’‘APM?’ de TV-3, però, en aquest cas, amb el contingut natiu digital.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Aquest fenomen apareix perquè «les noves generacions pensen en mems». O almenys una gran majoria, la que «està sempre ‘online’», com puntualitza Planes, que creu que és més correcte parlar de fractura digital, no pas generacional: «Hi ha ‘boomers’ que semblen Z quan escriuen», i viceversa. 

El determinant per conèixer aquest llenguatge no és l’edat, sinó formar part de la conversa i les tribus digitals. Òbviament, aquestes comunitats tenen més representativitat entr els més joves. Però aquest argot no és terreny vetat per als nascuts abans dels 90. I, com qualsevol idioma, es pot aprendre: només fa falta voluntat i temps (a Internet).