Lego: la passió (adulta) pels maons

El desembarcament de Lego a Espanya va ser més tardà que en altres països europeus. Molts AFOL es van aficionar de petits a Exin Castillos i altres jocs de construcció, els van deixar en la joventut i hi han tornat quan han sigut pares. Ara les possibilitats són molt més grans. «Els regalen un set als seus fills, comencen a construir amb ells i s’hi acaben reenganxant», afirma Carlos Valencia, propietari de Galegory, botiga barcelonina especialitzada en Lego.

Mig segle

«De petit mai vaig jugar a Lego. Jo estava sempre al carrer amb la pilota –diu per la seva banda Mikel Gómez, responsable de Discoverbricks, botiga i ludoteca a Pamplona–. A mi l’afició em va arribar d’adult quan la meva parella, que és educadora, em va regalar un set per construir una furgoneta. Em vaig quedar corprès». Ara, des de fa set anys, tots dos organitzen tallers amb els minimaons per activar en els nens la destresa manual i la capacitat espacial, entre altres beneficis.

«No és una joguina barata, això està clar, però amb el pas dels anys els maons continuen estant igual. A tot estirar poden perdre una mica de color. Jo he anat acumulant peces a poc a poc i ara algunes han de tenir mig segle», afegeix Antonio José Fernández, veí de Fuenlabrada (Madrid) i administratiu en una acadèmia. «A mi sempre m’han agradat, des que era petit i em van regalar la primera caixa. Em van enamorar», diu.

Pensar en gran

De les mans de Fernández i els seus col·legues de l’associació Alebricks ara surten muntatges de gran mida, tècnicament coneguts com a diorames, que protagonitzen exposicions. «En tenim un d’un dipòsit ferroviari amb ciutat annexa exposat a Saragossa. Mesura cinc metres quadrats», diu. D’altra banda, en el currículum de Gómez destaca, per exemple, una reproducció de la plaça del Castillo de Pamplona de 5.000 peces. «I ara la meva idea és construir a escala el palau d’Olite».

Al marge dels tradicionals sets de Lego habituals als grans comerços, els autèntics AFOL solen comprar peces soltes i a granel en botigues especialitzades. I amb el material disponible fan treballs originals o MOC (My Own Creation, ‘la meva pròpia creació’). Fernández, per exemple, s’ha especialitzat en entorns urbans i ferroviaris, amb edificis, estacions i vies, però també són molt habituals els diorames inspirats en franquícies del cine i el còmic, així com reproduccions de tota mena de monuments. «M’agrada el tema medieval i similars, tipus ‘El Senyor dels Anells’», afirma Mikel Gómez. «És brutal el ganxo que té Star Wars i tot el que porta associat. Crec que és del que més venem», diu Carlos Valencia.

L’efecte del ‘talent show’

Es necessita temps i dedicació. Els sets oficials de Lego de més mida i preu (fins a 800 euros), com el Colosseu romà o el Falcó Mil·lenari d’Star Wars, compten amb prop de 8.000 peces i requereixen unes 20 o 30 hores de construcció, amb un prolix manual d’instruccions. Els MOC, en canvi, no tenen límit. «N’hi ha que poden arribar a tenir 100.000 peces, però no fa falta tenir-ne tantes per fer coses extraordinàries», diu Fernández, tot i que admet tenir a casa una habitació dedicada al Lego, «amb les peces guardades en calaixos, caixes de cargoleria i tàpers de tot tipus».

«Jo no tinc una gran col·lecció particular ni crec que sigui necessari. El més important és activar la imaginació i fer coses pròpies, sense instruccions», diu Gómez. En el mateix sentit, València, el propietari de Galegory, recomana per començar els anomenats sets de 3 x 1, amb instruccions per fer tres figures diferents, «i després anar creant veient el que surt».

«En general, els jocs de construcció han sobreviscut bé a l’era digital», diu Fernández. L’existència de ‘Lego Masters’, un recent concurs televisiu dedicat a Lego, no és casual. «Aquí el gran punt d’inflexió va ser l’estrena el 2014 de ‘The Lego Movie’. Això sí que va augmentar el nombre d’aficionats», afirma el membre de l’associació Alebricks.

Sector masculinitzat

Els tres aficionats agraeixen l’existència del programa d’Antena 3, però lamenten els horaris criminals, la recerca de rivalitats inexistents entre els participants i l’absència de pedagogia. «Jo trobava a faltar que no s’expliqués com construir amb maons formant en cercles o en diagonal», posa com a exemple Valencia.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

«Lego no només ha sobreviscut, sinó que ho ha fet molt bé. Fins i tot la pandèmia, que ha obligat a estar-se més temps a casa, li ha anat bé –sentencia Gómez–. Per a molts pares, Lego és una manera divertida i instructiva que els fills passin menys temps veient la televisió o al mòbil. No conec una joguina com Lego que treballi tant la creativitat. Traspassa la barrera del joc». A més de millorar les habilitats manuals i la capacitat espacial, Valencia, que organitza cursets a la seva botiga Galegory, insisteix: «Com ja fan moltes escoles, amb Lego es pot aprendre física, mecànica i fins i tot programació».

Gómez, que juntament amb la seva parella organitza cursets per a nens amb finalitats educatives, lamenta una realitat indiscutible: és un sector molt masculinitzat. «Les dones construeixen millor que els homes. Ho fan bé i són molt creatives, però arriba un moment que perden l’interès i estan per altres coses», diu. Després costa que s’hi reenganxin.