Julián Muñoz: 10 coses que cal saber de l’ex d’Isabel Pantoja, que protagonitza una nova docusèrie

Poc després d’obrir un modest bar, van inaugurar el restaurant Maite Puerto a Puerto Banús. Com que el negoci va fracassar, i va coincidir amb el naixement d’Elia, la seva primera filla en comú, no va tenir més remei que treballar (per compte aliè) d’encarregat del Petit Paris, un popular local de la zona. 

Just allà va coincidir amb l’alcalde de la ciutat, Jesús Gil, que li va oferir un forat a la llista del Grup Independent Liberal (GIL) per a les municipals del 1991. Malgrat estar afiliat al PSOE, va canviar de jaqueta.

El seu ascens a l’organigrama gilista va ser meteòric: de simple regidor de Festes va passar a ser tinent d’alcalde de Nova Andalusia. Atès que Gil va ser inhabilitat per la seva implicació en el cas de les samarretes, el 2 el maig del 2002 va assumir les funcions d’alcalde. Aviat va col·locar al consistori la seva dona i altres familiars.

Isabel Pantoja va entrar en joc el gener del 2003, en el marc de la Fira Internacional de Turisme. Oficialment la tonadillera havia sigut contractada com a imatge promocional de Marbella, però allò va marcar l’inici d’una controvertida relació amorosa.

Per més que durant setmanes ho van portar en secret, el març del 2003 la parelleta va fer el camí del Rocío. La premsa present es va quedar de pasta de moniato. Zaldívar, encara més: l’1 de maig va trucar al programa ‘Bravo por la tarde’, de Canal Sur, per confirmar que Muñoz havia abandonat el domicili familiar.

Aquella deslleialtat no li va passar factura a les urnes. De fet, el 25 de maig del 2003 va guanyar les eleccions municipals per majoria absoluta. Pantoja, envoltada de luxes, va abandonar els escenaris per exercir de senyora de Marbella. 

Una moció de censura, impulsada per set trànsfugues del GIL, el va plantar al carrer el 13 d’agost del 2003. Si bé l’ombra de la corrupció ja anava cuejant al partit, Zaldívar ho va confirmar el 29 de gener del 2004 a l’espai de Telecinco ‘A tu lado’. Per a sorpresa de tothom, va relatar com el seu exmarit solia tornar a casa amb bosses d’escombraries plenes de bitllets provinents de comissions d’obres.

Del 19 de juliol del 2006 al 17 d’octubre del 2008 va ingressar en presó preventiva. Una vegada celebrat el judici, el 16 d’abril del 2013, l’Audiència Nacional de Màlaga el va condemnar a set anys de presó per blanqueig de capitals continuat i suborn passiu. Aquell mateix octubre va sumar dos anys més entre reixes i 16 d’inhabilitació per frau i prevaricació. El maig del 2016 li van concedir el tercer grau després d’al·legar pluripatologies greus i incurables, tot i que fins a l’estiu passat no va aconseguir la llibertat condicional. Per molt malament que afirmi estar, continua fumant com un carreter.

Ni Pantoja ni Zaldívar van esquivar la presó per blanqueig de capitals. Ara bé, el que cap d’elles esperava a hores d’ara és que la docusèrie ‘No es la hora de la venganza, es la hora de la verdad’ rescataria els seus fantasmes del passat. A falta que Rocío Carrasco torni a Telecinco, Paolo Vasile s’ha anotat un bon punt.