Encanteris i estafes a cop de clic
Bruixeria ‘online’: un negoci en explosió i fora de control
La xarxa s’omple de plataformes i webs d’esoterisme alienes a qualsevol control administratiu
La falta de regulació alimenta estafes com el de la pitonissa Pepita Vilallonga, que acaba de ser condemnada per estafa
Conèixer anticipadament els designis del destí forma part de les pulsions més primitives de l’ésser humà. Així era a les cavernes i a l’Antiga Roma, i així continua sent en aquest segle XXI tecnològic i monitoritzat en què cap model de previsió digital va saber anticipar fa dos anys la pandèmia que ens venia a sobre per més que tots hauríem agraït saber-ho.
Avui els líders no prenen decisions després de desentranyar els auguris que amaguen els ventres de les aus com feien els cèsars, però la curiositat per saber què ens ofereix el futur i la temptació de manipular aquesta profecia al nostre favor, tot i que sigui amb el concurs d’un conjur, continua figurant entre les motivacions més bàsiques de la conducta humana.
També continua sent el motor que impulsa un lucratiu negoci, el dels endevins, mèdiums i xamans, que s’ha sabut adaptar als nous temps per satisfer la demanda de certeses i màgia que batega en la població. Avui els bruixots de la tribu no atenen en coves remotes, sinó que ho fan a través del mòbil, i no necessiten xiuxiuejar a l’oïda els seus sortilegis, sinó que en tenen prou amb emetre’ls per Whatsapp, SMS o videotrucada. Tampoc necessiten aparèixer a les seccions d’anuncis dels diaris per donar-se a conèixer com feien en el passat, ja que les xarxes socials i els cercadors d’internet ja s’encarreguen d’assortir-los àmpliament de clientela.
Ocultisme
Actualment la xarxa és la principal base d’operacions de la bruixeria. És el consultori de capçalera dels qui anhelen saber què serà de les seves vides el dia de demà o pretenen aconseguir els seus objectius amb ajuda de l’ocultisme, i també l’aparador ideal per brindar sense límits ni control aquest tipus de serveis. De fet, la web està inundada de pàgines i plataformes de vidents, tarotistes i bruixots de pelatge divers que prometen resoldre qualsevol inquietud que pugui assaltar un individu i satisfer totes les seves necessitats.
I més enllà d’elles. De l’astrologia a la cartomància i de la numerologia a la clarividència, el menú de tècniques i solucions esotèriques que s’expèn avui dia a la xarxa serveix tant per endevinar el futur com per treure el mal d’ull, trobar feina, aconseguir que es disparin les vendes o recuperar la parella ofesa, sempre previ pagament de la consulta a través de Paypal, Bizum, transferència bancària o trucada a un telèfon de tarifació especial.
Hereva dels canals de ‘televidència’ que van arribar al seu zenit després de l’arribada de la TDT, la bruixeria ‘online’ actualment constitueix una pròspera indústria que ha disparat l’oferta de serveis esotèrics fins a extrems mai vistos i ha aconseguit acostar-la a la població fins a colar-la al telèfon mòbil que portem a la butxaca.
Ciberdelinqüents i estafadors
En aquest variat ecosistema conviuen especialistes de l’esoterisme de tota mena i condició, i no tots es reconeixen sentir còmodes amb l’atenció que de vegades es presta als usuaris en aquest tipus de plataformes digitals. «Internet ha salvat un sector que no tenia solució de continuïtat amb el format anterior, però també ha sigut un colador per als ciberdelinqüents i estafadors que perjudiquen tant els consultantes com els professionals», afirma Carmen Romero, responsable de relacions externes del portal de tarotistes Suerteya, que assenyala les situacions de robatori de dades bancàries, cobraments desorbitats i ingerències de falsos professionals que en ocasions es donen a l’empara difícilment controlable dels negocis ‘online’. «El tarotista professional és vocacional i té ètica i moral, la seva missió és ajudar la persona que consulta, no estafar-la, però aquestes males praxis acaben generant desconfiança cap a tothom», diu.
Més enllà dels dubtes o la fe que desperti l’esotèric, els recels cap aquest món es veuen alimentats per històries com la de la pitonissa Pepita Vilallonga, una habitual dels canals de ‘televidència’ que acaba de ser condemnada per l’Audiència de Barcelona a dos anys i mig de presó per haver estafat una clienta, a qui va extorsionar durant diversos mesos aprofitant-se de la seva fragilitat emocional. O la de la mare i la filla de Benicarló (Castelló) que van ser detingudes la primavera passada després de forçar una veïna de Barcelona a pagar-los 52.000 euros en concepte de serveis de cartomància i assessoria per fer conjurs. La van contactar en una línia telefònica 806, on es feien passar per tarotistes.
Estafes de bruixa
«Però després hi ha els casos que no es publiquen i els que ni tan sols arriben al jutjat per la vergonya que senten les víctimes que se sàpiga que han sigut estafades per una bruixa de pa sucat amb oli», afirma Alberto Mondragón, impulsor del portal Denuncioestafa, on es fa ressò dels fraus que pateixen els usuaris de tota mena de serveis, entre els quals l’ocultisme ‘online’ constitueix una font inesgotable d’històries vergonyants.
«Tenim identificades 2.000 pàgines webs que es dediquen a enganyar la gent oferint-los falsos serveis de màgia i vidència», diu l’expert, que afegeix: «El que és greu no és això, sinó casos com els de la Rocío i el Jesús, una parella de Sevilla que em va contactar després de gastar-se 70.000 euros en una vident de Conil, a Cadis, i fins i tot van arribar a mudar-se a viure a casa seva perquè els fes rituals diàriament. O el de la María, una professora de Madrid que es va acabar dedicant a la prostitució per pagar els serveis del Maestro Ignacio, un bruixot que li havia fet un amarratge d’amor perquè recuperés un vell nòvio. Aquesta gentussa s’aprofita de la debilitat de les persones».
Relació amb el xaman
La web de Mondragón no recopila els testimonis dels qui van acudir a un endeví o un bruixot ‘online’ i sí que van trobar orientació o consol en el que els van explicar. «El tarot ajuda moltíssima gent, això és un fet. Fins i tot la policia acudeix de vegades a nosaltres per resoldre els seus casos», recorda Carmen Romero. El línia divisòria d’aquest debat, segons el psicòleg Miguel Perlado, se situa en la relació que l’usuari manté amb el seu xaman. «Creure en l’esoterisme no és un problema. Acudir a un vident puntualment, tampoc. El problema el tenim quan la persona és incapaç de prendre una decisió sense consultar-la abans amb el seu xaman. Quan hi ha dependència i addicció, hi ha perill, i és més fàcil que es donin aquestes situacions en moments de crisi com l’actual, en què la gent és emocionalment més fràgil i, a més, té l’accés aquests serveis tan a l’abast de la mà», afirma el coordinador del grup de treball de derives sectàries del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.
La qüestió és si la bruixeria ‘online’, tal com està dissenyada, fomenta, o no, aquesta dependència. Macarena Herrera és una tarotista professional que atén en persona a casa seva, a Gavá (Barcelona), situada al mig del bosc, tot i que també ofereix consultes per videotrucada. Abans de «fugir a la muntanya», va treballar a Barcelona per a diversos canals de televidència i empreses d’esoterisme. Explica que va deixar aquella vida per l’estrès a què es veia sotmesa, però en la seva decisió també va influir la visió «industrial, orientada únicament a guanyar diners» que tenien en aquestes empreses a costa de la seva feina.
Enganxar el client
«A ells només els preocupava que m’estigués amb els consultants tot el temps possible per facturar més minuts. Em demanaven que els digués una cosa intrigant quan estaven a punt de penjar i així incitar-los a trucar l’endemà. Per a mi el tarot és un servei que ajuda les persones, però allà només buscaven que enganxéssim el client aprofitant-nos de la seva ignorància espiritual», diu sobre una experiència laboral que va mantenir durant diversos anys perquè era jove i necessitava diners, però en què mai es va sentir feliç. «No és còmode saber que el mateix empresari que em contractava, alhora, explotava diverses pàgines web dedicades al joc online i el porno. Tot era el mateix, es tractava de viure de l’addicció i la debilitat de la gent», diu.
Resulta impossible saber quants vidents i xamans hi ha actualment exercint a Espanya, ja que aquesta tasca no figura sota cap epígraf professional ni existeix cap registre de treballadors o empresaris dedicats a la bruixeria. Només la llei general de comunicació audiovisual identifica com a «serveis d’oci» els que ofereixen els canals de televidència. «Però això és un engany per definició, perquè qui truca a aquests números de telèfon no ho fa per oci, sinó que té algun problema i busca ajuda», afirma Rubén Sánchez, portaveu de l’associació de consumidors Facua. Segons la seva opinió, aquesta activitat es desenvolupa en un difús territori fora dels marges de la legalitat. «Com a mínim, la seva publicitat hauria d’estar restringida», afirma.
El 2017, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va multar amb 270.000 euros el canal TarotVisión per emetre en horari d’especial protecció el menor. Tot i que la seva presència a la TDT no és tan massiva com en el passat, avui continua havent emissores locals oferint consultes de tarot les 24 hores del dia. Però no fa falta encendre la tele per veure-les: en les seves pàgines web es pot seguir la mateixa emissió fora del control de la CNMC o de qualsevol organisme públic. No és casual: conèixer el futur continua sent una pulsió que mou molts diners.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.