Eva Bussalleu: «De vegades sembla que t’hagin de tocar el cul perquè es consideri discriminació de gènere»

Aquell «esperpèntic» incident no va ser l’últim capítol –ni per descomptat el primer– de la llarga batalla que Bussalleu ha mantingut amb un company del seu equip d’investigació i el seu catedràtic. Resumint-ho molt: la científica manté que durant gairebé una dècada se li ha fet llum de gas i s’ha teixit una teranyina abrasiva que buscava expulsar-la i que ha asfixiat la seva carrera. «Se m’han negat recursos i informació, se m’ha vetat la direcció de projectes i fins i tot s’han apropiat de material, dades i idees meves».

Discriminació sí, assetjament no

El cas, no obstant, no va esclatar fins que ella (amb un embaràs amb complicacions «agreujat per l’estrès i l’ansietat que patia») va demanar estabilitzar la seva plaça i la va acabar perdent davant el seu col·lega, que es va presentar al concurs malgrat que la seva sortia l’any següent, explica la investigadora. Amb els seus 17 anys de carrera dinamitats i la seva salut molt perjudicada («vaig patir sagnats, el que porto pitjor és que podria haver perdut el meu fill»), Bussalleu va decidir compartir el seu cas a les xarxes, va interposar dues demandes davant els tribunals i va tramitar dues denúncies internes, una de laboral i una altra per discriminació de gènere. Explica la biòloga que al seu grup, on no eren estranys els comentaris sexistes i les actituds paternalistes, les dones carregaven amb el treball invisible: feien des de les fotocòpies fins a les traduccions d’última hora. De fet, cinc investigadores, explica Bussalleu, han abandonat el grup en els últims anys. 

La universitat, per la seva part, va decidir que la denúncia interna es tramitaria per via ordinària –«sovint crec que t’han de tocar el cul o donar-te una bufetada perquè es consideri discriminació gènere, però les petites agressions sostingudes en el temps també provoquen ferides greus»– i finalment es va determinar que en el grup hi havia hagut mala praxi i abusos d’autoritat i que Bussalleu havia patit discriminació en l’accés a la informació i recursos.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Va ser una victòria a mitges, diu, perquè «van reconèixer les situacions, però no ho van qualificar d’assetjament». Els seus grans reconeixements, no obstant, van arribar des dl tribunal contenciós administratiu, que va declarar nul el concurs per falta de paritat del tribunal i, sobretot, del suport «extraordinari» que ha rebut de l’entorn universitari. El lema «Eva readmissió» va esquitxar les parets i els actes de solidaritat a la universitat fins que al setembre va tornar a ser contractada. Tot i així, aquest episodi tampoc va suposar el final de la història.

Els seus companys, diu Bussalleu, segueixen en marxa amb les hostilitats i ella encara té dos ‘rounds’ pendents: el concurs de la plaça, que encara no s’ha convocat perquè l’altra part va recórrer la nul·litat, i la celebració del judici laboral que ha de dirimir les circumstàncies de la seva sortida i si hi va haver vulneració de drets fonamentals. «Desitjo que la universitat deixi de ser un lloc excel·lent per als assetjadors i crec que, a poc a poc, s’està aconseguint. El nou protocol de la UdG, per exemple, ha inclòs propostes significatives». Des de maig, a més, la composició de tots els òrgans col·legiats ha de respectar el principi de paritat.