La trampa de les ‘start-ups’: jo vaig sobreviure a l’infern de Silicon Valley

L’èxit comercial de l’eixam de firmes digitals que es concentra a la cèlebre vall californiana va acabar consolidant un model d’empresa àgil i efervescent que convertia els seus fundadors, ara anomenats emprenedors, en milionaris poc després d’ocupar els seus acolorits despatxos de CEO, i els seus treballadors, la majoria joves, en envejats membres d’una selecta casta de professionals dedicats a treure petroli de la seva creativitat en centres de treball que recorden més una ludoteca que una oficina.

A aquesta fórmula empresarial se la va denominar ‘start-up’ –literalment: ‘empresa emergent’– i no va trigar a propagar-se pels parcs empresarials més avançats del planeta, que de seguida es van omplir de seus corporatives vidrades i diàfanes poblades d’empleats digitals en vambes i samarreta entretinguts a conjuminar sofisticats productes ‘online’ entre partida i partida de futbolí.

Revers fosc

L’èxit d’aquest model ha suposat un imant per als professionals i els inversors que, atrets per l’oportunitat de projecció i negoci, han inundat de talent i diners aquest ecosistema empresarial durant les últimes dues dècades. No obstant, recentment han començat a aflorar veus que adverteixen del revers fosc que amaga aquest relat d’èxit.

Veus que denuncien que sota la presumpta flexibilitat d’horaris i ambient lliure i estimulant que prometen els responsables de recursos humans d’aquestes companyies, als treballadors els esperen infinites jornades de treball sotmesos a una pressió pròxima a l’esclavisme en què hauran de mostrar un entusiasme amb el projecte propi d’una secta.

També avisen que la solidesa de moltes d’aquestes companyies és tan banal com els productes que venen, sovint més pròxims a la naturalesa irreal dels unicorns que a res que pugui demanar el mercat, i que en aquests entorns tan avantguardistes plens de mil·lennistes es continuen replicant els tics masclistes i la cultura de l’ordeno i mano habituals de les companyies més tradicionals.

Experiència personal

No són veus que parlin només de referència, sinó que arriben avalades per experiències personals. El 2021, es van publicar en castellà dos llibres que aparentment tenen poc a veure, però que incideixen en la mateixa advertència: alerta amb les ‘start-ups’, que tenen trampa i no és or tot el que sembla. A ‘Disrupción’, editat per Capitán Swing, el periodista Dan Lyons detalla amb sarcasme els mesos que va passar treballant en una firma emergent del sector tecnològic de la seva ciutat, Boston, que als seus ulls semblava més un conclave de mocosos amb ínfules digitals disposats a deixar-se explotar que una empresa seriosa i solvent que es cuida de la seva capital humà.

D’altra banda, la correctora d’estil Anna Wiener retrata amb inclemència a ‘Valle inquietante’ (Libros del Asteroide) l’ambient misogin i classista que va trobar a les telecos californianes on va treballar quatre anys.

Osset de peluix

Són només dues veus, però la cruesa del seu testimoni ofereix un relat alternatiu de la cultura de les ‘start-ups’ que posa en dubte les bondats d’aquesta fórmula empresarial i, sobretot, de l’ambient laboral que es respira a l’altra banda dels vidres.

Lyons presumia de conèixer-les bé el dia que hi va entrar a treballar. Després de perdre el seu lloc de redactor a la revista ‘Newsweek’, on havia sigut dues dècades escrivint sobre empreses tecnològiques, fitxar per la firma de ‘màrqueting’ digital HubSpot li va semblar una forma més que digna per prologar la seva carrera acabats de complir els 52 anys. Però el que va trobar el dia que es va incorporar dista molt del que esperava.

Mà d’obra barata

A ‘Disrupción’, que va ser assenyalat per ‘Los Angeles Times’ com «el millor llibre sobre Silicon Valley» quan va sortir a la venda la seva primera edició el 2015, descriu la seva nova empresa com «l’absolutament alegre i formidable secta de la ‘start-up’». Capitanejat per un CEO que acudia a les reunions abraçat a un osset de peluix, l’equip el formava una colla de joves –la mitjana d’edat no superava els 26 anys– que acceptaven gustosament passar-se 14 hores diàries treballant en una oficina decorada com una escola bressol a canvi de sentir-se part d’un projecte empresarial amb què creien estar canviant el món, tot i que a la pràctica es dedicaven a inundar la xarxa de ‘spam’.

Les surrealistes vicissituds laborals que explica Lyons en el seu assaig semblen tretes del guió d’una comèdia. No en va aquesta experiència li va servir per escriure, a banda d’un llibre, dues temporades de la sèrie paròdica ‘Silicon Valley’, d’HBO. Però la reflexió que extreu el periodista de la seva «desaventura a la bombolla de les empreses emergents» –així ho diu al subtítol del llibre– és més amarga que hilarant. «Aquests nois creien que es llauraven un futur al mostrar-se sempre disponibles i compromesos, però en realitat estaven sent utilitzats com a mà d’obra barata pagada amb salaris baixos i molts bocates gratis», explica a EL PERIÓDICO des de Boston, on avui continua escrivint sobre el món laboral que està generant l’eclosió digital.

Enriquiment ràpid

Lyons afirma que aquesta filosofia de treball originada a Silicon Valley va acabar contagiant altres indústries perquè garanteix l’enriquiment ràpid, però creu que ha arribat l’hora de parlar del cost que tenen aquestes fortunes: «Tot se sustenta a oferir als treballadors unes condicions laborals que no haurien sigut acceptables fa una generació, quan els sindicats tenien força», afirma. El seu diagnòstic és que el model start-up és una bombolla que acabarà petant, però reconeix que, almenys de moment, va guanyant la partida: «El noi de l’osset de peluix avui és milionari i jo no. Així que, tot i que jo em rigui de la seva empresa, ell es pot riure de mi», diu lacònic.

Una que es va creure la utopia rutilant de les ‘start-ups’ va ser Anna Wiener, que el 2013 va deixar el seu lloc de correctora de textos en una editorial novaiorquesa per convertir-se en emprenedora de si mateixa a les telecos californianes. El seu compte corrent va celebrar el canvi, ja que el seu sou a la firma d’anàlisi de dades on va estar contractada triplicava el que guanyava a Nova York, però la seva decepció amb l’ambient laboral que va trobar a Silicon Valley va ser exponencialment més gran. A ‘Valle inquietante’ ho defineix com «el triumvirat fosc de la tecnologia: capital, poder i una masculinitat heterosexual insulsa i reprimida. El sexisme, la misogínia i la cosificació no definien el lloc de treball, però eren per tot arreu».

Determinació jovial

Amb una formació intel·lectual i acadèmica molt superior al paisanatge que l’envoltava, Wiener no sortia de la seva sorpresa en vista de les mostres de menyspreu misogin i «taloseria tech» amb què diàriament l’obsequiaven els seus companys i superiors. «Jo no sabia que, en el món de la tecnologia, les qualificacions tradicionals, com els títols universitaris i l’experiència, eren irrellevants quan les desbancava una determinació jovial», diu al llibre. Va aguantar fins que va poder amortitzar les accions amb què li pagaven part del sou i, quan va poder, va posar fi a aquella experiència laboral que avui, des del seu lloc de redactora de ‘The New Yorker’ especialitzada en tecnologia, recorda com una de les més amargues de la seva vida.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Fa tot just 10 anys, els relats de Lyons i Wiener haurien sonat extemporanis. Pocs s’atrevien, llavors, a qüestionar un model empresarial que fabricava milionaris a la vintena i permetia els manetes de la cultura digital cobrar un sous desorbitats a canvi de convertir les seves idees en serveis ‘online’ en oficines que convidaven més al gaudi que al sacrifici. No obstant, el 2021 va començar a sortir a la llum el malestar que batega en aquests hàbitats laborals tan ‘cool’, una mena de MeToo tecnològic que amenaça de buidar de talent moltes companyies que presumeixen d’innovadores.

La rebel·lió

A la rebel·lió organitzada el març del 2021 per un grup de treballadors júniors de Goldman Sachs per denunciar les setmanes de 100 hores que es passaven a l’oficina, l’ha seguit un lent però constant degoteig de professionals que directament renunciaven al seu lloc de treball i un voluminós salari per buscar feina en altres destinacions amb menys sou i estrès però amb més qualitat de vida. El fenomen, conegut com a ‘great resignation’, de moment se circumscriu a l’ecosistema laboral dels Estats Units, però també eren exclusivament nord-americanes les ‘start-ups’ abans de popularitzar-se a tot el món. El temps dirà si el seu retret segueix la mateixa ruta.