Les drogues a Espanya: els joves opten pel cànnabis i les dones per l’alcohol

Tot i que hi va haver un descens generalitzat del consum d’alcohol, sobretot entre els joves, Víctor José Villanueva, director del màster en prevenció de drogodependències de la Universitat Internacional de València i coordinador d’un estudi fet durant el confinament, matisa la dada i adverteix que va augmentar 10 punts en dones que ja tenien una pauta de risc. 

Ho va fer notablement en el tram d’edat d’entre 35 i 55 anys, amb una ocupació a temps complet i fills i/o persones grans al seu càrrec. «Compaginar vuit hores laborals en una situació de confinament amb la cura dels fills, que continua recaient en les dones, s’acaba convertint en un estressor que augmenta el consum. Hi ha un factor de gènere, clarament», afirma l’investigador. 

Derivats de la morfina

La pandèmia també ha fet augmentar significativament, de l’1,9% al 3,1%, l’ús d’hipnosedants –tranquil·litzants o somnífers tipus Lexatin o Orfidal– sense recepta, una vegada més sobretot entre les dones (4%), segons l’estudi OEDA covid 2020portat a terme pel Ministeri de Sanitat i el PNSD per avaluar l’impacte de la crisi sanitària sobre les addiccions. 

Pel que fa als analgèsics opioides, és a dir medicaments derivats de la morfina per calmar el dolor, com el tramadol o el fentanil, no es perceben canvis en el tipus de consum. A més, malgrat que la prescripció d’opioides s’ha duplicat a Espanya en una dècada, segons l’Observatori de l’Ús de Medicaments, ara per ara els experts no detecten un problema de salut pública com el viscut als Estats Units.

«Allà hi havia pràctiques de màrqueting de la indústria farmacèutica que fomentaven la prescripció d’opiacis de forma poc ètica. No creiem que això estigui passant a Espanya, amb un sistema molt sòlid de control de farmàcia com la recepta electrònica. A més, les comunitats autònomes vigilen si un professional en prescriu més del compte o si un pacient té alhora diversos medicaments que s’assemblen massa», afirma el delegat del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Joan Ramón Villalbí.

Juan Jesús Hernández, responsable de Salut de Creu Roja, admet que els professionals temien veure una epidèmia de consum d’opiacis, però que la realitat allunya aquesta por. «Això no vol dir que no arribi més endavant, però, ara per ara, no existeix un problema de salut pública relacionat amb el consum d’opiacis sintètics, ni hi ha un augment del consum d’heroïna», diu.

El que sí que han detectat a Projecte Home Catalunya és un augment en el nombre de trucades per sol·licitar ajuda –2.300 persones el 2020 contra 1.900 el 2019– i que la situació de drogodependència dels qui arriben al Projecte s’ha agreujat durant aquests dos anys, bé perquè consumeixen més, tenen més patologies psiquiàtriques associades o pateixen més nivell de pobresa.

«En situacions socials molt complicades repunten comportaments més extrems. El que percebem és la gravetat dels qui ja consumien, i a qui el context els porta a augmentar el consum o a delinquir, perquè molts han perdut la feina o la tenen més precària», afirma el director de Projecte, Oriol Esculies.

Heroïna i cànnabis

En tot cas, la Creu Roja creu que es pot parlar d’una situació prepandèmia respecte a nombre de morts per intoxicació. «Teòricament hi ha més risc de sobredosi quan es torna a consumir la mateixa quantitat després d’un procés involuntari de desintoxicació per menys accés a la substància, però nosaltres no ho hem vist», diu Hernández.

Notícies relacionades

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

10 anys sense Nora Ephron, far de la comèdia romàntica

«A Espanya la foto global és d’una certa estabilitat. Si mirem amb dècades de perspectiva, veiem que el problema de l’heroïna ha millorat molt i hi ha hagut un lent descens de l’alcohol. El focus de preocupació més important continua sent el cànnabis, perquè el seu consum s’ha banalitzat», afirma Villalbí, que esmenta l’Afganistan com un altre motiu d’inquietud. 

El país asiàtic és el productor mundial més gran d’opi –i per tant d’heroïna– i està començant a cultivar efedra, planta endèmica de la qual s’extreu l’efedrina, un potent estimulant de què s’obté metamfetamina, una droga molt destructiva per la seva capacitat addictiva. «De moment sembla que només s’està dirigint al mercat asiàtic, però la mateixa ruta que porta heroïna podria portar metamfetamina, i això s’ha de seguir amb molt de compte», afirma Villalbí.