Mikki Kendall, l’Angela Davis del segle XXI: «Arribar a ser una CEO no és la preocupació de totes les feministes»

¿Quina seria la millor definició de feminisme de barri?

És el treball en viu del dia a dia. Moltes vegades, quan parlem de feminisme ho fem per tractar grans conceptes com la igualtat salarial. Però no arribarem a això sense aquest treball més petit que consisteix a cuidar la comunitat o ser en la junta escolar advocant per l’educació de les nenes. 

¿S’oblida de tot això l’agenda del feminisme blanc? 

La raó per la qual denomino mainstream el feminisme blanc és perquè tendeix a centrar-se en lluites com la manera de convertir-se en una CEO. Entenc que aquestes aspiracions són importants quan ho tens tot cobert, però en moltes comunitats la gana o la vivenda són preocupacions. Aquesta lluita no ens representa a totes.

¿Per què les dones negres i les dones blanques necessiten respostes diferents del feminisme?

Perquè la història ens ha plantejat problemes diferents. Les dones negres hem d’assegurar-nos que no ens discriminin per la nostra raça o cabells. I perquè les nostres comunitats obtinguin el que necessiten. A tot el món hi ha aquesta idea que mereixem menys, especialment en països que van participar en el tràfic d’esclaus. Les feministes blanques també tenen aquesta actitud, vulguin o no admetre-ho.

¿Com poden les dones blanques escapar d’aquest feminisme blanc?

Hi ha una espècie de narrativa que les dones blanques guanyen menys en comparació amb els homes blancs. I és veritat, però continuen guanyant més que les dones negres (i que els homes negres). Elles diuen que abordaran els nostres problemes quan s’igualin amb els homes, però llavors el que els interessa és ser igual a l’opressor. Això no ajuda la resta. A mi no m’interessa assegurar-me que siguin riques a expenses de les negres, les indígenes o qualsevol altre grup. 

Al llibre parla bastant sobre la infantesa. ¿Programes de televisió com ‘Doctora Juguetes’ (Disney Junior) són referents per a elles? ¿O en necessiten més? 

Vull que hi hagi tantes imatges de nenes i dones negres als mitjans com programes. A les pel·lícules de ‘Star Trek’ veus negres, asiàtiques o llatines. Un futur on hi som tots. Fins fa molt poc, quan veies les d’’Star Wars’, semblava que es tractava d’una galàxia molt, molt llunyana, sense melanina. I ara que hi ha una mica de melanina, tenim gent molt molesta perquè són capaços d’imaginar un futur amb naus espacials i mags, però no amb negres. Això diu alguna cosa sobre qui som com a cultura. Perquè no hi hagi un supremacisme blanc hem de mostrar als nens que en la societat participem tots per igual. Necessitem molts més exemples.

¿D’on ve la hipersexualització de les dones negres?

De l’esclavitud. Els responsables van decidir que les dones negres estaven més disponibles sexualment. I això ha calat tant que, fins i tot a les nostres comunitats, a les nenes negres se les protegeix menys perquè no se’ns percep com a innocents. El cas és que a la televisió moltes vegades no hi ha dones negres presents o són allà per ser assassinades o com a malvades. De tant en tant, n’obtens una representació positiva, però és una mica com a ‘Doctora Juguetes’. Molt inusual. 

Treva Lindsey va escriure en un article de la revista ‘Time’ que el principal moviment contra la violació no aborda la violència sexual contra les dones negres.

És complicat. Vam vendre la violència normalitzada contra les dones i nenes negres sense saber com l’experimenten. Sembla que no els fes mal de la mateixa manera que a les blanques, perquè hem creat un escenari en què se suposa que són tan fortes que poden sobreviure a qualsevol cosa, quan en realitat són tan delicades com qualsevol altra.  

També diu que les dones negres que lluiten contra la violència sexual pateixen un esborrada constant. 

Absolutament. Quan les nenes negres parlen del que se sent al ser victimitzades o abusades, la gent necessita comprovar si exageren. El racisme et deshumanitza.

En el seu cas, ¿què li diria a aquesta noia que se sentia afalagada quan li deien que, per ser negra, era molt guapa?

Que és un insult. És sinònim que les dones negres són lletges per naturalesa. El negre és bonic, com altres colors de cutis. 

També assenyala que la tendència de les dones blanques de bronzejar-se i guanyar corbes no les beneficia. Però ¿com les perjudica?

Sovint hi ha dones blanques que decideixen assemblar-se a les negres i s’inspiren en les indígenes. Estenen estereotips racistes per després, quan acaben de jugar a disfressar-se, treure-s’ho tot i tornar al seu privilegi.  

¿Què és el colorisme i com influeix a les dones negres?

És la idea que com més clara tinguis la pell, més probable és que obtinguis avantatges en el mercat laboral i que la policia, els mestres i fins i tot la teva pròpia comunitat et tractin de forma diferent. És un reflex inconscient del racisme. Cada vegada veiem més casos de persones blanques que produeixen espectacles en què les úniques negres que participen són homes negres arreglats o dones negres de pell més clara. Això danya l’ego de les joves.

Assegura que el moviment ‘body positive’ s’oblida del racisme.

Aquí ja no parlem de colorisme, sinó de mida. Ara se suposa que pots ser més grossa però, tot i així, has de tenir una figura de rellotge de sorra. L’objectiu és que totes acceptessin tota mena de cossos i conceptes de bellesa. No totes hem de ser com Kim Kardashian.

¿Quins de tots aquests problemes són el motor del seu assaig?

La gent parla molt sobre el crim, però no sobre la pobresa. I tot i que no tots els delictes provenen d’aquesta, molts sí, per no tenir prou per menjar o una llar segura. Veus que molts diuen que volen un món millor, però després culpen els pobres, no les persones que paguen salaris indignes ni la inflació, per exemple. Dèiem coses molt feministes sobre ser una CEO, quan milions de dones envelliran sense tenir res. Allà vaig començar.  

¿Ha patit algun tipus de boicot?

Estic en un parell de llistes negres a Texas, però que segueixin enfadats. Sé com lluitar. Soc una noia de Chicago. Escriuré un altre llibre, faré vídeos i parlaré a Twitter. Cada llibre que miren de prohibir té una cosa per ensenyar. Si volem aprendre les lliçons o no, és una conversa diferent. 

¿Qui són aquests grups?

El racisme als Estats Units està creixent. Tenim una jutge negra al Suprem i vam tenir un president negre. Però a alguns no els agrada que el país estigui canviant i hi ha hagut una reacció violenta. Alguns grups cristians no volen xerrades d’història real. També hi ha persones neoconfederades i neonazis que es volen desfer dels negres. Estan esforçant-se perquè la pròxima generació no aprengui història o conceptes com el feminisme o l’equitat, amb l’esperança d’evitar aquest empat. 

Notícies relacionades

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

10 anys sense Nora Ephron, far de la comèdia romàntica

Parla de la seva àvia com un referent. ¿Què pensaria ella del seu llibre?

Tindríem una discussió molt animada. La meva àvia estaria orgullosa de mi i possiblement també una mica confosa. Sempre vaig ser una mica un misteri per a ella. Era la seva neta salvatge. Però crec que seria molt feliç perquè li agradaven molt els llibres i el treball. I conté molts dels conceptes que ens va ensenyar.