Aquests són els milionaris que volien comprar el Chelsea (i es queden amb les ganes)

Aquests dos multimilionaris, d’origen americà i suís respectivament, sortien com grans favorits en la subhasta. De fet, es va dir que Wyss va ser qui va prémer el gallet perquè Abramovich llancés el seu comunicat. Wyss, de 86 anys, té una fortuna estimada de 2.000 milions d’euros feta gràcies a la multinacional Synthes, que ven equipament mèdic. Aquest patrimoni, no obstant, no li permetia afrontar una operació com la compra del Chelsea, i allà és on va aparèixer Todd Boehly. Amb un patrimoni estimat de 5.000 milions d’euros, Boehly té experiència en la indústria de l’esport. Posseeix un 20% de la propietat de Los Angeles Dodgers, equip de beisbol, i també una part de Los Angeles Lakers de l’NBA. Boehly i Wyss van presentar una oferta conjunta i van millorar la proposta que l’americà ja va presentar el 2019: va intentar comprar el Chelsea per 2.700 milions d’euros. Llavors Abramovich ho va rebutjar.

La família Ricketts era una altra candidata a la compra del club, com va avançar ‘The Athletic’. Liderats per Todd Ricketts, són els propietaris d’un altre equip de la lliga americana de beisbol, els Chicago Cubs. Segons Forbes, la seva fortuna rondaria els 1.000 milions d’euros, tot i que per fer la seva proposta estaven reunint capital amb més inversors involucrats. Malgrat les consultes de diversos mitjans sobre el seu interès en la situació, cap portaveu de la família Ricketts s’hi havia volgut pronunciar.

Un altre multimilionari involucrat en l’esport americà. En aquest cas, Woody Johnson, de 74 anys, és el propietari dels New York Jets de beisbol des del 2000. Johnson va ser l’ambaixador de Donald Trump a Londres del 2017 al 2021. De fet, el seu passat a la capital britànica li dona cert vincle amb el Chelsea. S’especula que la seva fortuna oscil·la al voltant dels 3.800 milions d’euros. Val la pena recordar que propietaris de clubs americans tenen una gran presència entre els gegants de la Premier League. Fenway Sports Group, accionistes majoritaris del Liverpool, posseeixen també els Boston Red Sox de beisbol. La família Glazer controla el Manchester United, i també els Tampa Bay Bucaneers de l’NFL. Mentre que Korenke Sports, propietària de l’Arsenal, està també involucrada en Los Angeles Rams de l’NFL, els Denver Nuggers de l’NBA o els Colorado Rapids de l’MLS.

Aquest multimilionari turc va ser un dels inversors més oberts a l’hora de reconèixer el seu interès en el Chelsea. Fins i tot va parlar amb la televisió del seu país, Oda TV. «Anem progressant. Crec que tenim un 90% d’opcions d’aconseguir el club i crec que Abramovich pensa el mateix. Hi ha països al món que no volen Turquia comprant el Chelsea». Malgrat el seu discurs triomfalista, i nacionalista, va admetre que la seva oferta estava bastant per sota dels 3.000 milions d’euros. Fonts pròximes a Abramovich havien expressat a mitjans britànics que restaven credibilitat i serietat a tots els inversors que van fer públiques xifres o negociacions, apuntant clarament a Muhsin Bayrak, propietari del conglomerat constructor AB Group. Segons ‘The Sun’, el seu patrimoni es xifra en 9.000 milions d’euros.

Declarat com la persona més rica de la Gran Bretanya el 2018, va fer la seva fortuna sent el propietari de l’empresa química Ineos. El 2020, es va estimar un patrimoni pròxim als 25.000 milions. Jim Ratcliffe té a més un gran vincle amb l’esport: és propietari del Niça de futbol, de la Ligue 1 francesa, de l’equip ciclista Team Ineos i un dels espònsors de l’escuderia Mercedes de Fórmula 1. No obstant, portaveus de Ratcliffe havien confirmat a la premsa britànica que no contemplaven l’adquisició.

Una opció que va semblar més aviat un acudit. El popular lluitador irlandès de l’UFC va colar el seu nom en la premsa a les primeres de canvi. Ho va fer publicant en el seu Twitter personal una conversa de WhatsApp en la qual suggeria a un amic comprar el Chelsea. Malgrat ser un dels atletes més rics, els 200 milions de dòlars que alimenten la seva fortuna (no només a través del ring, sinó gràcies a la seva empresa de whisky i els seus patrocinis) no semblaven suficients per abordar l’operació que exigia Abramovich.