Portugal: la nova pàtria dels nadius digitals
El clima, els preus assequibles i els incentius del Govern han convertit el país en el paradís del teletreball
L’edifici residencial del número 1 del carrer de Pedras Negras, en ple centre de Lisboa, és un dels molts que amb el pas del temps s’han buidat de veïns per convertir-se en oficines. Al primer pis, un dibuix a la paret dona la benvinguda a l’Impact Hub, un dels múltiples espais de coworking que en els últims anys han proliferat a la ciutat per la imparable arribada de nòmades digitals, joves treballadors a distància que recorren el món amb el portàtil a sobre.
Una d’elles és Kate Shifman, una jove nord-americana especialitzada en màrqueting digital que va decidir instal·lar-se a Portugal després de passar unes vacances al país amb una amiga. «Em vaig enamorar de la llum de Lisboa, el blau del cel... Són colors que no es veuen a la costa est dels Estats Units», explica, entre xarrups de te. «Després vaig veure les platges i els penya-segats i vaig pensar: ‘He de viure aquí’. Un any després vaig deixar la meva feina a Nova York i em vaig instal·lar a Portugal».
Lisboa i Porto
Amb una ràpida visita al portal nomadlist.com n’hi ha prou per comprovar que Portugal és un dels països preferits a nivell mundial per als nòmades digitals. Les dues principals ciutats del país, Lisboa i Porto, es troben entre els cinc millors llocs del món per instal·lar-se, segons aquesta pàgina especialitzada, a causa del cost de vida assequible, una àmplia oferta d’oci, la seguretat i el bon nivell d’anglès de la població, entre altres motius.
Una altra ciutat destacada és Ericeira, una petita localitat costanera a 35 quilòmetres de la capital que s’ha convertit en el lloc ideal per als treballadors a distància i amants del surf. L’augment del nombre d’estrangers residents en aquest municipi ha portat Shifman a iniciar ArtHouse, el seu propi projecte de ‘coliving’, mentre que en altres destinacions com Madeira creixen les col·laboracions entre les administracions públiques i les empreses privades per atraure més potencials residents.
Aposta per Madeira
Gonçalo Hall, cofundador de la companyia NomadX, és el principal impulsor del que ha sigut considerat el primer llogarret per a nòmades digitals d’Europa, situat a Ponta do Sol, a la principal illa de l’arxipèlag. Gràcies a un acord amb el Govern autònom de Madeira, més de 5.000 treballadors a distància de tot el món han passat per aquesta localitat i per altres projectes posteriors en diversos municipis de les illes l’últim any. Les autoritats locals han habilitat espais gratuïts per treballar i una oferta d’oci. Una cosa que, segons Hall, ha contribuït a l’èxit del projecte.
«Des de l’inici del projecte vam pensar a crear una comunitat per atraure més persones. No vam gastar diners en màrqueting, és més efectiu el boca-orella», assegura Hall, que afegeix que l’organització d’activitats esportives i de xerrades sobre negocis i emprenedoria són un incentiu que se suma a les particularitats de Madeira com a destí turístic. L’impulsor del projecte afirma que aquestes iniciatives són positives per a l’economia local i destaca la col·laboració del Govern regional per fer-ho possible. «Els poders locals i nacionals han tingut un paper facilitador que ha ajudat a crear aquesta comunitat més ràpidament».
Polítiques públiques
A nivell nacional, Portugal està treballant des de fa una dècada per convertir-se en el Silicon Valley europeu. L’arribada el 2015 de la Web Summit, una de les fires de tecnologia i innovació més importants del món, ha donat al país –especialment a Lisboa– un impuls en la captació d’inversions i en la creació d’empreses emergents. A la capital lusitana, la incubadora Startup Lisboa ha permès desenvolupar 400 noves empreses i generar prop de 4.500 llocs de treball des que va néixer fa 10 anys, segons l’organització.
Incentius fiscals
A aquesta aposta se sumen els incentius fiscals aprovats poc després de la crisi del 2008, que estipulen una retenció fixa del 20% en l’IRPF durant 10 anys per als treballadors estrangers que s’instal·lin a Portugal per treballar en determinats sectors, com l’informàtic o el del disseny. Una mesura molt criticada pels partits d’esquerres però que l’actual Govern socialista pretén ampliar encara més per allotjar nòmades digitals amb professions que encara no poden beneficiar-se d’aquest règim.
Aquestes polítiques han contribuït a l’augment exponencial de residents estrangers en els últims anys. Segons dades del Servei d’Estrangers i Fronteres (SEF), la població estrangera al país s’ha duplicat entre el 2015 i el 2020 i cada vegada tenen més protagonisme els ciutadans europeus, especialment britànics, francesos i italians. Un fenomen que la sociòloga i especialista en polítiques de vivenda Sandra Marquês Pereira atribueix al concepte de geoarbitratge, que consisteix a obtenir ingressos de països amb rendes mitjanes o altes i gastar-los en altres llocs amb un cost de vida inferior.
«L’objectiu dels nòmades digitals és capitalitzar al màxim els seus ingressos en llocs amb una bona qualitat de vida –explica Marquês Pereira, professora de l’Institut Universitari de Lisboa. Al fet que els preus de la vivenda encara no siguin prohibitius per a molts d’ells se sumen els beneficis en l’estil de vida relacionats amb el clima, l’oferta d’oci i la ubicació geogràfica». Segons la sociòloga, les restriccions de viatges durant la pandèmia van fer que algunes persones renunciessin a instal·lar-se en regions molt allunyades dels seus països d’origen, com el sud-est asiàtic, i optessin per destinacions com Portugal.
El preu a pagar
Pereira admet que encara no hi ha prou dades per valorar l’impacte que aquesta situació pot tenir en el preu dels lloguers, que ja per si sols són elevats a la capital lusitana pel fort creixement del turisme en els anys previs a la pandèmia, però reconeix que els nòmades digitals tendeixen a concentrar-se a les zones de la ciutat amb alta oferta d’allotjaments turístic i especialment castigades per la gentrificació.
A aquests allotjaments se suma la proliferació dels portals de lloguer de vivendes a mitjà termini, entre els quals hi ha la companyia txeca Flatio, que es va instal·lar a Portugal el 2020 i que té més de 4.000 anuncis publicats per gairebé 2.000 propietaris. «Hem fet una bona inversió. El 2021 vam tenir milers de reserves de nòmades digitals a través del nostre portal i vam batre els rècords que havíem registrat a la República Txeca», assegura el president de la companyia, Radim Rezec.
Rezec afirma que les estades a mitjà termini tenen un impacte molt menor en el mercat del lloguer que el dels apartaments turístics i afirma que, alhora, poden contribuir a millorar els ingressos dels propietaris i repercutir positivament en l’economia local. Pereira coincideix que l’impacte no és comparable, però adverteix que la falta de justícia fiscal i els baixos salaris col·loquen la població local en una situació de desigualtat difícilment corregible.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
