Manu Ríos: l’estrella d’‘Élite’ que viu completament per a la fama

Un any després, Ríos torna per a la cinquena temporada d’‘Élite’ i ha protagonitzat ‘La edad de la ira’, d’Atresplayer. Les ofertes li continuen arribant i, mentrestant, els seus detractors callen. I no per la inesperada bona qualitat de la seva actuació, que, com apunten la majoria de les crítiques, esprem al màxim la mediocritat del guió del drama adolescent de Netflix, sinó perquè encarna els valors sobre els quals s’alça l’èxit de la sèrie: joventut, bellesa, sensualitat, carisma i unes ànsies òbvies de fer el que sigui per ser rellevant.

Famós com a vocació

Així ho apuntava ell mateix en una entrevista amb el periodista Juan Sanguino, a qui li va confessar que ha treballat des que té ús de raó per fer-se famós, cosa que només podria haver succeït en la dècada del 2010, quan es va democratitzar l’accés a la fama; de fet, sense les eines digitals Ríos no podria presumir dels 10 milions de persones que li segueixen la pista en les xarxes. 

Per recapitular: Manu Ríos va néixer el 1998 a Calzada de Calatrava, Ciudad Real. Sí, el poble d’Almodóvar. La fama no es va fer esperar i, amb 13 anys, equipat amb una càmera i el Movie Maker de Windows, va gravar les seves pròpies versions i les va pujar a Youtube. «Justin Bieber era el meu màxim referent, perquè jo vaig veure com, sent un nen, va començar a Youtube i va triomfar», recorda. Per descomptat, com a adolescent famolenc de fama, va seguir els passos del canadenc, estudiant al mil·límetre la viralitat d’aquesta estrella nascuda del digital i emulant els seus passos. Va tenir èxit: les seves cançons van arribar al milió de visualitzacions.

De Youtube als ‘talent’

De Youtube va saltar a la televisió, en el programa ‘Cantando en familia’, del canal regional de Castella-la Manxa, i allà, davant els focus, interpretant ‘Será que no me amas’, de Luis Miguel, va reafirmar el que ja sabia: volia viure davant les càmeres la resta de la seva vida. Poc a poc, i de ‘talent show’ a ‘talent show’, va anar obrint-se a més i més públic, amassant una base de seguidors que, per a la seva majoria d’edat, ja havien traspassat el llindar del milió. I la resta és història: trucades, oportunitats i les consegüents recriminacions d’haver arribat on és no pel seu talent, sinó perquè és un bon reclam publicitari per a qualsevol projecte en què s’involucri.

A diferència de molts d’altres, Manu Ríos sembla que no amaga aquest desig i aquestes ganes de fer-se famós. Li és igual que el coneguin com a ‘influencer’ (i totes les connotacions pejoratives de l’etiqueta) o fins i tot que l’assenyalin com un titella marquetinià. Ell apel·la al treball dur i que, precisament, si li truquen és perquè mai no ha deixat d’intentar ocupar aquest lloc en l’‘spotlight’, sigui com a actor, model, cantant o ‘influencer’. El que fos, independentment d’on li truquessin. Tot i que, sempre, evitant convertir-se en «una joguina trencada», com apunta la seva mare, que ha seguit de ben a prop la seva carrera. 

Únic propòsit: entretenir els ‘fans’

Notícies relacionades

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

10 anys sense Nora Ephron, far de la comèdia romàntica

Algunes persones comparen ja Ríos amb Julia Fox, la «Kim Kardashian de marca blanca», com la va batejar la premsa rosa nord-americana quan va començar a sortir amb la seva ara exparella Kanye West. Com apuntava ella mateixa en ‘Variety’, «tota publicitat és bona, mentre et facin cas...», una actitud que fàcilment podria haver-li explotat a la cara i que, no obstant, des de la mateixa revista, es va traduir en un bany d’elogis, ja que es va dir que, «en un Hollywood amb una constant façana de perfecció, és refrescant veure algú sent honesta sobre el seu objectiu de ser famosa, sense més ni més». 

Atès l’afartament del públic cap a aquestes celebritats que intenten buscar un propòsit gairebé diví a la seva fama, projectant-se com figures de Delacroix guiant la societat, l’honestedat de figures com Ríos sembla indicar que torna, tot i que sigui de retruc, aquell fenomen tan dosmiler dels famosos conscients que el seu únic propòsit és entretenir els fans. I per a molts, ja era hora.