Torna el clan a Disney+

«Aixeca el cul i treballa»: Kim Kardashian alliçona en el seu nou ‘reality’ sobre com triomfar en l’era digital

  • La ‘influencer’ i la seva família van ser pioneres a l’entendre que l’economia digital passava per cridar l’atenció, construir una marca personal i monetitzar qualsevol aspecte de la vida.

  • Ara donaran lliçons d’aquest infern laboral en el seu nou ‘reality’ a Disney+

«Aixeca el cul i treballa»: Kim Kardashian alliçona en el seu nou ‘reality’ sobre com triomfar en l’era digital
«Aixeca el cul i treballa»: Kim Kardashian alliçona en el seu nou ‘reality’ sobre com triomfar en l’era digital

/

5
Es llegeix en minuts
Abel Cobos
Abel Cobos

Periodista

Especialista en cultura digital, tendències i oci.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les Kardashian han tornat a la televisió. El nou ‘reality’ –el primer episodi està disponible a Disney+–, presenta una faceta més mesurada de la família de la que va mostrar ‘Keeping up with the Kardashians’, el programa original que les va fer saltar a la fama. Aquesta vegada ja no hi ha baralles físiques, ni presó per conduir borratxes, ni ‘sex-tapes’.

A ‘Las Kardashian’, títol del nou artefacte, assistim a un espectacle que, malgrat que continua utilitzant els drames familiars com a eix vertebrador –com a exemple, la presentació del nou nòvio de Kim, el còmic Pete Davidson, sincronitzant rellotges amb l’estrena del programa–, intenta convèncer l’audiència que les germanes són l’arquetip de la ‘girlboss’, la dona emprenedora que, amb esforç i del no-res, ha arribat al cim. 

Així ho afirma Hulu, la cadena productora, que certifica que el reality se centra en «la pressió gegantina que implica gestionar negocis de milers de milions de dòlars» i «la vida sota els focus». Dos aspectes íntimament lligats en la construcció de l’imperi Kardashian, ja que van ser pioneres precisament en el que s’ha convertit en ‘modus operandi’ de l’èxit en l’economia digital: saber cridar l’atenció, monetitzar qualsevol aspecte de la vida i convertir-se en el teu propi publicista, capaç de crear una marca de negoci basada en tu mateix.  

«El seu negoci és viure»

Pel periodista Juan Sanguino, això es redueix al fet que «el seu negoci és viure». És a dir, la societat actual ha passat de monetitzar el que un artista fa al que un artista és. «Quan consumeixes les Kardashian, no consumeixes la seva obra, sinó a elles». El seu contingut és, literalment, la seva vida.

Així doncs, considera que aquest clan televisiu és el màxim exponent d’un sistema econòmic que no posa límits al que és monetitzable. Una cosa que, segons Silvia Lorente –periodista i «fan acèrrima del clan Kardashian-Jenner», com ella mateixa es defineix–, atribueix a la cultura i societats nord-americanes, amb un arreladíssim capitalisme que es basa en la màxima que hi ha pocs límits si es tracta de guanyar diners.

Tot i així, les Kardashian no han inventat res. El culte a les ‘celebrities’ ha existit sempre, i s’ha anat magnificant a mesura que eren més visibles per al públic, ja sigui amb la invenció del cine, el ‘boom’ dels paparazzis o l’exposició a les xarxes socials.

Fins i tot, segons Lorente, aquest autobombo que tant s’ha recriminat a les Kardashian és una cosa amb un crèdit que difícilment se’ls pot adjudicar: «Sempre ha existit, fins i tot en coses tan bàsiques com quan els teus veïns t’ensenyaven les diapositives del seu viatge a Egipte, que es feien per presumir», bromeja la periodista. Tanmateix, sosté la tesi que elles han aconseguit magnificar aquestes mateixes pretensions, atrapant milions de persones. 

Les Kardashian, per tant, tot i que han contribuït a potenciar la indústria de l’autopromoció, no són les úniques causants del paroxisme actual. Elles només són un engranatge (molt visible) d’un sistema que premia l’autoexplotació i del qual «tots participem», adverteix Sanguino. «Existeix la falsa il·lusió que tots podem ser influencers. I que, si no ho fas, és per falta d’esforç. Així que continues intentant-ho més, autoexplotant-te més», alerta.

Òbviament, quan una indústria promet que la porta de l’èxit és fàcil de creuar, «és normal que molts ho intentin». A més, és difícil sortir del cercle viciós: tan bon punt rebem atenció o reconeixement, les nostres piles es recarreguen i continuem atrapats en aquesta roda. «És la neoliberalització dels éssers humans», conclou Sanguino. «Cada persona s’explota a si mateixa amb l’objectiu de convertir-se en una marca atractiva. I com que hi ha molta gent que ho ha aconseguit, són constantment imitades». Al final, senzillament es tracta d’una aposta laboral a favor d’un hipotètic èxit, en què, sovint, el que es dona a canvi és la salut mental, el temps lliure i la sobrecàrrega de feina. 

Fetitxes de la premsa econòmica

La premsa també ha treballat de valent per popularitzar aquesta cultura de l’esforç adaptada als canals del segle XXI. Per exemple, que ‘Forbes’ coronés Kyle com la milmilionària feta a si mateixa més jove del món no fa més que alimentar aquesta roda diabòlica. La família Kardashian no sorgeix del no-res, sinó que són socialites riques i mediàtiques. Tot i així, com que han hagut de lluitar contra una opinió pública que constantment les menyspreava («i sempre en termes patriarcals», matisa Lorente), senten que el seu milionari imperi és, actualment, fruit d’un esforç equiparable al de començar del no-res. «S’ha generat una ficció entorn de les Kardashian», apunta Sanguino, «i elles han acabat creient» falsament que això seu és pura meritocràcia. 

«Tinc el millor consell per a les dones en el món laboral. Aixeca el cul i treballa. Sembla que ningú vol treballar avui dia», va dir Kim dies enrere a la revista ‘Variety’, alimentant aquesta percepció que la falta d’èxit és correlativa a la falta d’esforç i obrint la veda també perquè sortissin un grapat d’extreballadores acusant-la d’explotació.  

Notícies relacionades

Així que es podria dir que les Kardashian s’han convertit en una cosa semblant a unes ambaixadores eficaces i fins i tot en cooperadores necessàries en aquesta cultura laboral que s’alimenta de consumir persones fins a cremar-les, com manté la periodista Anne Helen Petersen en el seu ‘best-seller’ ‘No puedo más’. 

Sanguino cita, com una conseqüència visible d’això, la normalització del fenomen Onlyfans, plataforma en què es ven tota la intimitat i la sexualitat d’una persona que utilitza el seu propi cos i personalitat com a marca i reclam comercial. Igual com, també, es podrien esmentar les desenes i desenes de ‘streamers’ a Twitch, com ElXokas, que presumeixen de dedicar jornades de més de 14 hores a la seva feina, sense tenir temps ni tan sols per cuinar o menjar dignament. L’era ‘influencer’ sembla ser un sinònim de l’era de l’autoexplotació.