De la lluita per la igualtat a l’LGTBI: l’un per un (personal) del Barça femení
La qualitat de l’equip femení de futbol del Barça no explica tot l’enrenou que s’està creant als seus peus. Rere aquesta nova fascinació pel futbol femení hi ha alguna cosa més. Uns gestos, uns comportaments avui absents a la Lliga i els campionats masculins. I, sobretot, un combo de jugadores que estan demostrant que hi ha futbol i esport més enllà de la testosterona i el rodet milionari del futbol contemporani.
Un equip, a més, marcat pel compromís amb la igualtat i amb un vestidor en què conflueixen lluites en favor dels drets laborals i la normalització LGTBI. Aquí l’un per un (personal) d’unes dones que estan obrint múltiples camins.
L’1x1 del Barça femení
Alexia Putellas
(28 anys, migcampista)
Ven més samarretes que Pedri, per Nadal es van esgotar els caganers amb la seva figura i ara ha superat Messi en la venda de mones de Pasqua. El fenomen Alexia és la cara visible del que ha aconseguit el Barça femení. Amb la consecució de la Pilota d’Or es va catapultar en el terreny mediàtic i va passar a convertir-se en la primera futbolista espanyola a superar el milió de seguidors a les xarxes socials. Si bé el millor de tot és l’ús que fa de la seva visibilitat. Va rebutjar que l’estadi de Mollet del Vallès (la seva localitat natal) portés el seu nom per no treure el privilegi als germans Gonzalvo, llegendes locals. És habitual veure-la firmant samarretes a nenes que ara saben que poden somiar ser com l’Alexia.
Aitana Bonmatí
(24 anys, migcampista)
El naixement de l’Aitana (Sant Pere de Ribes) va canviar la història d’Espanya. Els seus pares, la Rosa i el Vicent, van voler que la seva filla portés el cognom matern per davant el patern, un canvi d’ordre que no estava acceptat per la legislació. Veient que no era possible, van prendre la iniciativa i van inscriure l’Aitana amb els dos cognoms de la mare, tot i que això signifiqués que el Vicent no pogués reclamar el permís laboral de paternitat. Ja l’any 2000, amb la llei actualitzada, van aconseguir inscriure-la com volien. Futbolísticament, l’Aitana va créixer envoltada de nens i els seus referents eren forçosament masculins. Per això, ara exerceix de l’ídol femení que mai va poder tenir.
Irene Paredes
(30 anys, defensa)
Irene Paredes (Legazpi, Guipúscoa) és una futbolista sense pèls a la llengua. Tan professional i explosiva sobre el terreny de joc com reivindicativa i natural fora. Fa un any, com a capitana del París Saint-Germain, va explotar en una entrevista en què va reclamar el VAR a la Champions femenina. No entenia com la millor de les competicions no tenia videoarbitratge ni disposava dels millors col·legiats del continent. «La igualtat és això, tenir els millors», deia. Dos anys després i ja havent tornat a Espanya, la Irene es va casar amb l’exinternacional d’hoquei herba Lucía Ybarra i aquest any han donat a llum el Mateo, deixant clar que la maternitat i l’esport d’elit no estan enfrontats.
Andrea Pereira
(28 anys, defensa)
El futbol femení espanyol s’ha passat dues temporades reivindicant-se més fora dels terrenys de jocs que dins. I en aquest context, Andrea Pereira (Barcelona) i la seva companya d’equip Patri Guijarro van crear FUTPRO, el primer sindicat especialitzat únicament en futbol femení. Presidit per l’advocada Amanda Gutiérrez, l’associació es va crear amb l’objectiu de defensar els drets laborals de les jugadores i «acabar amb les injustícies que hi ha en la realitat». La seva secretària és Pereira, central del Barça. També ha tingut temps per publicar el seu primer llibre, on explica les dificultats de ser diabètica i esportista d’elit.
Melanie Serrano
(32 anys, defensa)
El ple històric del Camp Nou va tenir diversos moments per al record. Un va ser l’ovació de l’estadi en el minut 81, coincidint amb l’entrada de Melanie Serrano. La sevillana suma 19 campanyes al club i representa els fonaments del millor Barça de la història. La Melanie hi ha sigut durant tot el camí. Va veure l’equip baixar a Segona i entrenar als camps annexos al Camp Nou; va formar part de l’equip que va debutar a Europa; va viure el canvi a la professionalització, i també les derrotes que els van ensenyar el camí cap al triplet. Ara, amb set lligues i una Champions a l’esquena, disfruta d’un Camp Nou ple a vessar i de l’acabada d’estrenar maternitat.
Asisat Oshoala
(27 anys, davantera)
A St. Judes, el camp de terra on va començar a jugar, va deixar escrit en una paret: «No canviïs el teu somni, canvia el món». I això ha fet. Reconeguda com la millor futbolista nigeriana de l’època, Asisat no oblida d’on ve i lidera una fundació amb què pretén explicar a les famílies africanes que no hi ha res de dolent en el fet que les seves filles practiquin esport. Ella va patir el tabú en carn pròpia, però va acabar convencent la seva família per canviar els llibres de Dret per la pilota. Ho va fer amb un tracte: si no aconseguia un contracte en dos anys, es casaria i tindria fills. Ho va aconseguir. Va somiar amb un món diferent. I va canviar la història amb una pilota lligada als peus.
‘Mapi’ León
(27 anys, defensa)
Homosexualitat i esport semblaven estar enfrontats fins que va emergir amb força el futbol femení. Les jugadores solen mostrar la seva sexualitat sense problemes, ni tabús, ni prejudicis. I entre aquestes destaca ‘Mapi’ León (Saragossa), que, després de convertir-se en el primer traspàs femení de la història entre clubs espanyols, va parlar obertament de la seva sexualitat en una entrevista. Des d’aleshores defensa obertament el col·lectiu LGTBI+ i s’ha convertit en una de les lesbianes més influents del país. Sobretot després del seu discurs al Madrid Orgullo, on va exclamar: «No tinc necessitat de cridar al món que soc lesbiana, però si ningú parla, així seguim i res canvia».
Fridolina Rölfo
(27 anys, davantera)
Tarana Burke (fundadora del Me Too), Malala (premi Nobel de la pau) i Katri Mattsson (primera vicepresidenta de la història de la Federació Finlandesa de Futbol) són les dones que han marcat la seva trajectòria. En una llista en què també es troben la seva mare i la seva germana, la sueca va aprofitar l’últim 8-M per recordar la importància de tenir dones referents. Rölfo aprofita la seva visibilitat per reforçar les que obren camí. Perquè ella, que lidera una de les poques seleccions que ha igualat el sou entre homes i dones, és conscient del camí que queda dins i fora el terreny de joc a la recerca de la igualtat. I no tanca els ulls. Més aviat els obre als altres.
Jennifer Hermoso
(31 anys, davantera)
Màxima golejadora històrica del Barça i la selecció, l’any passat Hermoso (Madrid) va marcar més gols que Mbappé, Cristiano i Messi. I tot i que no va guanyar la Pilota d’Or, va saber viure a l’ombra amb la naturalitat de qui se sent una privilegiada. Això és el que la fa especial, la senzillesa del seu dia a dia. Fugint del missatge memoritzat dels seus homòlegs masculins, viu en el focus sense canviar gens ni mica la seva divertida manera de ser.
Claudia Pina
(20 anys, davantera)
La de Montcada i Reixac és la líder de la nova generació. La que ha entrenat en les categories inferiors, com s’ha fet sempre amb els homes, i que ha demostrat que la inversió dona fruits. Sent juvenil va aconseguir fer 100 gols en 20 partits i va acabar debutant amb el primer equip als 16 anys (la més jove a fer-ho). Avui disfruta al costat de l’Alexia mentre es postula com hereva al tron.
Caroline Graham Hansen
(27 anys, davantera)
«En un món ple de Kardashians, sigues com Lise Klaveness». La noruega va apostar per recolzar el missatge de la seva compatriota (presidenta de la federació del seu país), que va carregar contra la FIFA per l’organització del Mundial a Qatar, on es vulneren els drets de treballadors, dones i homosexuals. No és la primera vegada que parla d’una cosa així, ja que entén que la seva posició li permet lluitar per un món millor.
Jana Fernández
Notícies relacionades(20 anys, defensa)
La seva ambició de nena la va convertir en la primera dona del Barça Academy a arribar al primer equip. Va arribar a l’escola del club i va acabar aixecant el triplet en la seva primera temporada amb les grans. Amb només 20 anys, la Jana (Sant Esteve Sesrovires) ja és l’exemple a seguir. Per això, ara que el genoll l’ha apartat del terreny de joc durant uns mesos, està convençuda que tornarà més forta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
