Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.
¿Com serà el regnat de Carles i Camil·la?
Guillem, ‘pragmàtic’, ‘respecta’ els desitjos d’Isabel II sobre el futur paper de la dona del seu pare, decisió en què no ha intervingut
La nova cort s’instal·larà al palau de Buckingham, actualment en obres de renovació
Una fila de pàrvules movent banderetes de la Union Jack va rebre dimarts la duquessa de Cornualla. Desenes de càmeres estaven apostades a l’escola de primària de Bath per a un esdeveniment sense gran relleu a l’agenda oficial de la família reial. L’expectació, no obstant, era evident i desproporcionada. Camil·la protagonitzava el primer acte públic després d’anunciar-se el desig d’Isabel II que, quan Carles ascendeixi al tron, la seva dona es converteixi en reina consort. Els ulls del país començaven a mirar aquella dona d’una altra manera i fer-se a la idea d’una decisió esperada, però dura d’acceptar per a molts.
La sobirana, de 95 anys, veu com els seus dies s’escurcen i el jubileu de platí que celebrarà amb festejos populars aquest estiu serà l’epíleg de set dècades de regnat. La maquinària que està preparant el relleu al capdavant de la monarquia britànica necessitava eliminar un dels obstacles més conflictius en el delicat entramat de la successió. La benedicció d’Isabel II a Camil·la atorga claredat constitucional al futur paper de la seva nora i és un missatge a la seva pròpia família perquè acati el seu desig.
Pragmatisme, silenci i rebuig
L’entusiasme amb què va rebre la decisió materna el príncep Carles ha sigut difícilment compartit pels fills. Guillem i Enric, els que més directament van patir la crisi matrimonial dels seus pares i la desaparició de la princesa Diana, han tingut durant anys relacions turbulentes amb el seu progenitor i la seva segona dona. El ‘Daily Mail’ citant aquesta setmana «una font ben situada a Palau» deixava clar que Guillem no havia pres part en la decisió de ‘promocionar’ Camil·la, però que «la respecta» i és «pragmàtic».
El duc de Cambridge «hi dona» suport, però «res d’això ha sigut fàcil per a ell», afegeix un altre confident. Des de Califòrnia, Enric ha guardat un eloqüent silenci. Quant als britànics, la majoria rebutja per ara Camil·la, reina consort malgrat els edulcorats comentaris que de cop li dedica la mateixa premsa que la va vilipendiar.
«El seu entusiasme pot esvair-se quan estigui al comandament», aventura un biògraf de la família reial
Els plans per a la cerimònia de coronació del futur rei a l’abadia de Westminster van començar a ultimar-se fa cinc anys. Aquell moment serà l’inici d’un nou regnat sobre el qual pesen encara moltes incògnites. D’acord amb Norman Baker, autor d’una biografia sobre la família reial, el príncep Carles solia defensar que als 70 anys els monarques havien d’abdicar. «Va deixar la idea de banda a mesura que ell s’acostava a aquest moment crucial», afirma. També es va al·legar que «considerava seriosament limitar el seu regnat a un període curt abans d’abdicar en favor de Guillem», assenyala l’autor. «Ja ho veurem. L’entusiasme per una cosa així pot esvair-se quan estigui al comandament dels controls», afegeix.
‘Abdicar’ és una paraula inexistent per ara en el vocabulari del futur monarca, del qual no s’esperen canvis espectaculars. Per edat, per educació, per la seva trajectòria, Carles serà difícilment un modernitzador capaç de deixar enrere el passat imperial que continua tenint massa pes en la institució.
Nova cort a Buckingham
Els preparatius per rebre el futur rei passen per un escenari per a la nova cort. Des de fa mesos hi ha una renovació en marxa al palau de Buckingham. Electricistes, paletes, lampistes han expulsat els ‘royals’ que encara hi tenien vivenda, com la princesa Anna i el príncep Andreu. La reina s’ha instal·lat al castell de Windsor i només alguna de les ales de l’edifici londinenc es mantenen com a despatxos i salons de recepció per a cerimònies oficials. Les instal·lacions no s’havien actualitzat des de feia més de mig segle i ara, amb un pressupost de 340 milions d’euros a càrrec de la butxaca dels ciutadans, les obres haurien d’estar concloses el 2027.
«Sota Carles [el Palau] es convertirà en el centre d’una cort energètica i cosmopolita», segons el ‘Daily Mail’
Carlos té temps per pensar on s’instal·larà. Els dubtes sobre quina serà la seva futura residència no s’han aclarit per complet, però fonts citades als mitjans britànics aquesta setmana asseguren que el nou rei ha decidit que viurà finalment al palau de Buckingham. L’hereu és conscient del poder simbòlic d’un edifici monumental, amb 775 habitacions, que com cap altre representa la monarquia. Des del 1837, en temps de la reina Victòria, ha sigut la residència oficial a Londres dels monarques britànics. A les seves portes tenen lloc les celebracions multitudinàries i els moments de dol nacional. «Sota Carles [el Palau] es convertirà en el centre d’una cort energètica i cosmopolita amb recitals, concerts i esplèndids balls, just com quan la reina i el príncep Felip eren joves», sembla somiar el periodista Richard Kay.
Guillem i Caterina protagonistes
Notícies relacionadesUna cosa se sap amb certesa. El futur monarca comptarà amb Camil·la al seu costat, complimentada amb tots els drets i títols. El nucli dur de la futura família reial serà molt més reduït que durant el regnat d’Isabel II. El paper del seu directe hereu, el príncep Guillem, que passarà a ser el nou príncep de Gal·les, i de la seva dona Caterina, seran crucials. L’edat avançada de Carles farà el seu fill i nora imprescindibles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
