Política, ‘boomers’ i xarxes socials: així es comuniquen els candidats a l’alcaldia de Barcelona

En ple 2023, internet és indissociable de tot acte de comunicació política. Els partits fa anys que han après a instrumentalitzar les plataformes al seu abast per amplificar els seus missatges i per connectar amb una audiència més jove i seduir els votants amb un estil més directe i personalitzat. Tot i així, construir una campanya eficient a les xarxes no és senzill. «L’error no és utilitzar un canal, sinó canviar el teu discurs i el teu estil per adaptar-se a aquest canal», explica Patrycia Centeno, experta en estètica política. «El polític busca credibilitat, que s’aconsegueix amb coherència, tant en el fons com en la forma».

El fangar de Twitter

Twitter és, sens dubte, la xarxa social preferida de tot polític. El seu format de missatges curts fa més senzill comunicar-se que els audiovisuals, més complexos i en els quals el candidat s’ha d’exposar més. Fa anys que Twitter s’ha convertit en un espai de debat polític. Això fa que les consignes partidistes tinguin més penetració i recorregut que en altres plataformes, però també ha degenerat en un ambient tòxic que més que debat es tracta d’un fangar. «Sobrerepresenta les polèmiques i els discursos d’odi», va denunciar l’alcaldessa Ada Colau (Barcelona en Comú) quan va decidir abandonar Twitter per «coherència». Llavors tenia 886.300 seguidors.

He decidido dejar Twitter con carácter indefinido. Aquí cuento mis razones.

He decidit deixar Twitter amb caràcter indefinit. Aquí explico les meves raons. pic.twitter.com/BxrrS9VsQc

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) 11 de abril de 2021

La resta de candidats a l’alcaldia de Barcelona continua participant activament a Twitter. Ernest Maragall (ERC), amb 80.400 seguidors, és un dels més actius. El seu estil se centra a compartir entrevistes, propostes polítiques, imatges de reunions de feina i alguns missatges personals que apel·len a les emocions. Xavier Trias (Junts per Catalunya), amb 97.900 seguidors, i Jaume Collboni (PSC), amb 27.940, opten pel mateix mètode. Entre els quatre es disputaran la victòria electoral.

A l’altre costat del tauler, en el qual es competeix per un nombre molt més limitat d’escons i fins i tot per la supervivència, el to és molt més brusc i bel·ligerant. Anna Grau (Ciutadans), amb 25.288 seguidors, i Eva Parera (Valents), amb 12.000, recorren a missatges polèmics, atacs personals i altres continguts incendiaris més proclius a ser virals.

Cap partit capitalitza millor aquest domini de l’incendi verbal que Vox. Es veu clarament en el seu candidat a Barcelona, Gonzalo de Oro-Pulido (3.239 seguidors): és pràcticament un desconegut, però els seus missatges, compartits pels jerarques del partit ultra a Madrid i la seva greixada maquinària, tenen molta més tracció que la seva competència espanyolista. En aquest eix, només Daniel Sirera (PP) utilitza unes formes generalment més cordials i de menor confrontació amb els seus 7.900 seguidors.

Facebook continua viu

L’agressivitat comunicativa també ha sigut un tret distintiu de Facebook, fins al punt de condicionar i degradar la política en molts països, entre els quals hi ha Espanya. Tot i que la seva penetració social és més tímida que fa una dècada, la xarxa de les xarxes segueix present en les campanyes electorals.

Colau sí que és present en aquesta plataforma, en la qual acumula 380.000 seguidors i on barreja l’institucional al personal, des d’actes als barris de Barcelona a celebrar el seu aniversari. Els candidats amb més experiència en la vida municipal, com Maragall, Trias i Collboni, tenen una presència més destacada a Facebook, mentre que els més recents, com Grau, Basha Changue (CUP) i De Oro-Pulido no tenen pàgines pròpies i la comunicació va a càrrec del perfil del partit. Un senyal que són altres xarxes les que estan guanyant popularitat.

Cara més personal

Notícies relacionades

Així ha degradat Facebook la política a Espanya

Què es juga cada partit en les eleccions municipals de Barcelona

Una part dels candidats a l’alcaldia de Barcelona deixen veure la seva cara més personal a Instagram. Colau (135.000 seguidors) comparteix fotos de quan era petita, amb els seus fills o la ja mítica estirada al llit, mentre que Collboni (8.845) penja imatges amb la seva germana i amb la seva neboda. Maragall (8.362) i Trias (7.402) repliquen el mateix estil institucional que segueixen als altres canals i Changue (5.090) i Parera (4.746), totes dues molt actives, comparteixen missatges més marcadament ideològics, tot i que en pols oposats.

Amb @damiacalvet assistim al partit dels @Saiyans_FC_ contra @kunisport. Al minut 18 he pogut treure la carta de la lliga: 5 vs. 5.

Gràcies @3gerardpique i @KingsLeague per apostar per nous formats esportius i digitals que impulsen Barcelona al món.#KingsLeagueJ8 #InfoJobs pic.twitter.com/0YXIxOVDsd

— Xavier Trias (@xaviertrias) 26 de febrero de 2023

Més enllà de TikTok, fenomen social en auge però tema a part, són pocs els que s’aventuren a altres espais digitals més de nínxol, com Twitch. Trias ho va fer participant en la Kings League amb l’exfutbolista del Barça Gerard Piqué, un clar gest rejovenidor per acostar-se a aquesta base de votants. Grau, d’altra banda, s’ha obert un canal propi en el qual farà de ‘streamer’ per debatre temes de la ciutat. En aquest cas, sembla més el crit desesperat d’un partit que pot desaparèixer de l’hemicicle barceloní.