Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Mort a l’ocell

Un any després, la xarxa social ha canviat molt. Cap gir ha sigut més evident que la mort de la marca Twitter. Musk volia un canvi radical i va optar per posar fi a l’icònic ocellet blau, que durant 17 anys s’havia consagrat com un dels distintius empresarials més reconeguts del món. La companyia ha passat a dir-se X, una lletra que obsessiona el magnat des dels seus inicis professionals.

El canvi té una raó de ser. Musk no vol un espai de ‘microblogging’, sinó una «aplicació per a tot». El model d’X sembla ser la xinesa WeChat, una ‘app’ tot terreny que opera com a xarxa social, però que també ofereix serveis de missatgeria instantània, permet fer trucades, realitzar pagaments ‘online’ i fins i tot lligar.

La decisió de Musk és, com a mínim, arriscada. I és que, segons diferents analistes i agències de ‘branding’, el canvi de marca podria suposar pèrdues d’entre 4.000 i 20.000 milions de dòlars per a la companyia.

Entering Twitter HQ – let that sink in! pic.twitter.com/D68z4K2wq7

— Elon Musk (@elonmusk) 26 de octubre de 2022

Canvis interns

El canvi de nom es va oficialitzar a finals de juliol, però la transformació de la companyia es va posar en marxa molt abans. El 12 de desembre, la xarxa social va llançar Twitter Blue, un nou sistema de subscripció que permet que els usuaris puguin pagar per adquirir certs privilegis com la insígnia blava de verificació de compte, que anteriorment només s’atorgava a personatges públics, empreses i periodistes.

El pla de pagament ha anat incorporant novetats, com poder publicar missatges i vídeos més llargs, capacitat per editar-los una vegada compartits, tenir més visibilitat i ser elegible per al nou programa de repartiment d’ingressos amb què la companyia paga els creadors de contingut més virals.

El 20 d’octubre, Musk va fragmentar la subscripció a X per repartir-la en tres nivells. El més barat costarà 3 euros al mes; el ‘premium’, 8 euros i ensenyarà «la meitat d’anuncis»; i el ‘premium+’ serà de 16 euros però eliminarà completament la publicitat.

Amb aquesta estratègia, Musk vol seduir els usuaris perquè aportin una nova via d’ingressos al seu minvat negoci. De moment, no sembla estar funcionant. Entre 950.000 i 1,2 milions de persones paguen actualment per aquesta subscripció, segons una anàlisi de l’investigador independent Travis Brown. Això suposa menys de l’1% d’usuaris de la plataforma.

Desinformació a l’alça

L’auge de la desinformació és un dels principals llegats de Musk en el seu primer aniversari com a ‘chief tweet’. No és casualitat. Una de les seves primeres accions com a propietari de Twitter va ser l’acomiadament de cop de gairebé la meitat dels 7.500 empleats que formaven la seva plantilla. Es calcula que la retallada final és de fins al 80%, ja que actualment només queden al voltant d’un miler de treballadors arreu del món. Això va reduir radicalment els equips de moderació de continguts –encarregats de bloquejar missatges d’odi i informació falsa–, a qui el magnat havia acusat de «parcials» i d’«extrema esquerra».

En les seves primeres setmanes, Musk també va deixar de prohibir les ‘fake news’ sobre la covid-19 i va readmetre centenars de comptes que havien sigut suspesos per violar les normes internes de la xarxa social. Això ha obert la porta a la tornada de l’expresident nord-americà Donald Trump, però també d’altres personalitats d’extrema dreta. Molts d’aquests agitadors s’han subscrit a Twitter Blue per amplificar els seus missatges incendiaris i s’han beneficiat del pla de pagaments de la plataforma per transformar la seva viralitat en ingressos. Dit d’una altra manera: Twitter ha passat d’adoptar mesures per frenar la desinformació a pagar-ne els seus principals difusors.

Musk ha justificat tots aquests canvis emparant-se amb una visió maximalista de la llibertat d’expressió, que censura únicament els continguts il·legals segons la llei de cada país. Tot i això, la deliberada falta d’actuació de la companyia s’ha traduït en la proliferació de tota mena de notícies falses i en un augment dels missatges racistes, antisemites i homòfobs. Aquesta degradació de l’ecosistema informatiu hauria beneficiat la narrativa de Rússia en la seva invasió d’Ucraïna i que ha arribat a quotes mai vistes en l’ofensiva d’Israel sobre Gaza.

A això cal sumar-hi que, l’últim any, el mateix Musk s’ha alineat amb tesis ultraconservadores, ha amplificat informacions errònies als seus més de 162 milions de seguidors, ha atacat i vetat arbitràriament mitjans de comunicació i periodistes incòmodes i fins i tot ha recomanat seguir comptes coneguts per llançar missatges antisemites. Després de ser acomiadat de Fox News, l’incendiari presentador Tucker Carlson s’ha aliat amb X per emetre un programa en què dona veu a figures de l’extrema dreta global com el primer ministre hongarès Viktor Orbán i el candidat a la presidència argentina Javier Milei.

pic.twitter.com/Q9OjlJhi7f

— Elon Musk (@elonmusk) 28 de abril de 2022

En lloc de continuar assumint la verificació de missatges erronis, la nova direcció de Twitter ha optat per relegar aquesta contextualització en els usuaris, habilitant la funció ‘Notes de la Comunitat’. Tot i que el seu ús és positiu, els experts coincideixen a assenyalar que és insuficient per aturar el problema de la desinformació. Per acabar-ho d’adobar, Musk també ha dissolt l’equip d’integritat electoral d’X abans que l’any que ve se celebrin 70 eleccions arreu del món, entre les quals la dels Estats Units.

Pèrdua de valor i d’usuaris

Tot això també ha tingut un clar impacte en el seu valor econòmic i social, a la baixa. L’antiga Twitter ja no cotitza a la borsa, i això fa que els seus comptes no siguin accessibles al públic. Tot i això, en documents interns Musk ha indicat als seus empleats que la valoració de l’empresa se situa ara en 19.000 milions de dòlars (uns 17.897 milions d’euros). Això suposa menys de la meitat que el preu d’adquisició inicial.

Les xifres també revelen un panorama preocupant en altres aspectes. Tot i que Musk i la seva mà dreta, la directora executiva Linda Yaccarino, asseguren en públic que X genera cada vegada més interacció, anàlisis externes apunten en la direcció contrària. Així, el nombre d’usuaris diaris actius ha caigut un 9% entre l’agost del 2022 i l’agost del 2023, segons la firma Sensor Tower. En comparació, els usuaris d’Instagram, TikTok, Facebook i Snapchat van créixer en aquell mateix període. Aquest retrocés també s’ha produït en descàrregues de l’‘app’ (-38%), trànsit de web (-7%) i en temps de mitjana a la xarxa social (-2%).

Negoci a la baixa

En el seu primer aniversari, els canvis impulsats per Musk han debilitat el negoci d’X. Abans de l’arribada del magnat, la xarxa social vivia de la publicitat, que va arribar a representar entorn del 90% dels seus ingressos. El 2021 va facturar 5.000 milions de dòlars. Va ser el seu millor registre històric, però tot i així quedava lluny dels gegants del sector. L’any passat la facturació va caure fins als 4.400 milions i les perspectives per al 2023 són pitjors.

pic.twitter.com/rbwbsLA1ZG

— Elon Musk (@elonmusk) 18 de noviembre de 2022

El retrocés financer de l’antiga Twitter no s’entén sense la seva creixent polarització i hostilitat. Aquesta degradació de l’ecosistema tuiter ha foragitat una part important dels anunciants, que han preferit mudar-se a altres plataformes més amables i menys controvertides. Així, des de la compra de Musk, els ingressos per publicitat han caigut cada mes entre un 57% i un 78%, segons una anàlisi externa de la firma Guideline. La companyia Insider Intelligence calcula que aquest any X ingressarà 2.900 milions en publicitat, gairebé un 30% menys que l’any passat.

Problemes amb els reguladors

L’auge de la desinformació i l’actitud de Musk han fet que X acumuli multitud de problemes amb els reguladors, especialment a la Unió Europea (UE). En els últims mesos, Brussel·les ha renyat la plataforma en diverses ocasions per ignorar les peticions de les autoritats, que exigeixen més transparència sobre quines mesures s’han adoptat per frenar la propagació de notícies falses, i per ser l’única a retirar-se del codi de bones pràctiques per millorar els sistemes de verificació de continguts. En comptes d’això, Musk ha tancat l’accés a l’API de Twitter, fet que fa gairebé impossible la feina dels investigadors que estudien què passa dins de la plataforma.

Notícies relacionades

La indústria del videojoc assalta la pantalla

Política, ‘boomers’ i xarxes socials: així es comuniquen els candidats a l’alcaldia de Barcelona

Segons fonts internes d’X, l’home més ric del món contemplaria l’opció de retirar la xarxa social del territori comunitari per tal de no haver de complir amb la Llei de Serveis Digitals (DSA, per les seves sigles en anglès), que va entrar en vigor l’agost passat i que obliga les grans plataformes d’internet a posar límit a les notícies falses.

Els problemes legals de l’antiga Twitter comencen a acumular-se en altres fronts. Als Estats Units, una demanda col·lectiva l’acusa d’haver defraudat antics accionistes de la xarxa social a l’esperar massa temps a informar de la seva inversió. A Austràlia, el regulador ha multat la companyia amb uns 366.000 euros per no cooperar en una investigació sobre la difusió de continguts d’abús sexual infantil. A Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors la investiga per permetre la difusió de fraus amb criptomonedes patrocinades com a publicitat legítima.