La crítica de Monegal: El ‘sacrifici’ de sor Lucía Caram

Després, quan va descendir d’aquesta peanya, li van dir que s’havia de treure el tocat i la còfia, perquè la sotmetrien a una màquina del vent. I ella es va descobrir el cap, es va posar davant de l’artefacte tubular, i el seu rostre es congestionava amb la ventada. Va aconseguir gran gresca entre l’estrafolari personal allà congregat. ¡Ah! Pot semblar extravagant que una monja dominica, priora del convent de Santa Clara de Manresa, aparegui fent de ‘gogó’ i prestant-se a extravagàncies variades. Però conec sor Lucía i cal comprendre-la. No ho fa perquè vulgui transformar-se en una espècie de Kardashian amb còfia i sotana. Ho fa per aprofitar la visibilitat que dona la tele, i llançar els seus missatges d’urgència social.

En aquests ‘Cuentos chinos’ només li van donar uns quants minuts, però ella els va aprofitar, advertint-nos que la guerra d’Ucraïna segueix, tot i que sembla que ja l’hem oblidat. Va explicar breument la seva tasca allà, on viatja amb assiduïtat, perquè ha construït un corredor humanitari, i també sanitari, assistint els malalts, i els que ho han perdut tot i no tenen res. Aquesta crida a les consciències l’està practicant sor Lucía a la tele des de fa anys. L’he vist submergida fins i tot en els ‘Sálvame limón, naranja i tomate’. No té a veure sor Lucía Caram amb el que fan alguns acòlits del talibanisme ideològic, que simulen ser periodistes o informadors i són escolans dedicats a intoxicar. Penetren en birriosos programes i malgrat que asseguren que els abominen, diuen que ho fan com a servei a la seva causa. Allò de sor Lucía és una altra cosa. És el picaporta que colpeja el nostre sord i insolidari benestar.

Pau de Tars diu a les seves Epístoles als Corintis, i també als Gàlates, que el millor apostolat es fa penetrant en les bacanals dels sàtrapes. L’únic que em permeto aconsellar-li a sor Lucía, posats a ficar-se en certs programes, és que triï bé el caldo en el qual serà rebolcada. Palanganes, però almenys amb audiència demostrada. Allò de ‘Cuentos chinos’ és un fracàs.