Gimnasos filosòfics

No té pinta de gimnàs. És el que deia la invitació de Facebook. Però no s'hi veu ni una samarreta imperi, ni un clon de Ronaldo marcant rajola, ni tan sols un simulacre de zumba. En aquest 'gym' se sua a raig fet sense moure ni un múscul. Així que et pregunten si la consciència és reductible a processos mesurables.

Això és un "gym filosòfic", així l'han batejat els seus ideòlegs del col·lectiu  Sofívoros. "De gyms amb pesos i bicicletes estàtiques en tenim per tot Barcelona -es justificarà després Ignasi Poveda, un dels filosorganitzadors. Però ¿i de gimnasos on espavilar la sensibilitat i la capacitat argumentativa? En això som els primers". Aquí s'exercita el cervell. Encara que en aquest fitnes cerebral s'hi inclouen fins i tot cites a cegues. El que es posa en forma és "el meta-físic", anuncia l'Ignasi a l'estil 'trainer'. Igual que als 'gymnasion' de l'antiga Grècia, on s'entrenava cos i ment. "Volem tornar a posar de moda la divagació per esport".

Centr d'art Mutuo. Sembla un miniteatre, però el públic es recargola a la cadira com quan el professor llançava a classe preguntes a l'aire. Qualsevol pot acabar tonificant el cervell a l'escenari. Exerceixen d'entrenadors filosòfics Ignasi Poveda i Crisal Rodríguez, la neuropoeta convidada d'avui, que intercala profunds poemes entre els exercicis d'impro-reflexió.

Comença l'escalfament. Aquí consisteix a deixar anar al públic frases amb punts suspensius. "La mort és…". Silenci. Si fos un capítol d''Els Simpson', se sentiria com es desengreixen les neurones del públic. "Guai", deixa anar de sobte un espectador. "Però no tant", replica un altre. "Una putada". Les respostes s'encadenen cada vegada amb més agilitat. "La millor de les opcions". "Inevitable". "Un procés". "Una merda". "Dolorosa".

COMBATS DIALÈCTICS

Un parell de sessions més i es passa a l'exercici següent: "Cita a cegues". És bastant literal: noi i noia -dos voluntaris a vegades no tan voluntaris- s'asseuen esquena contra esquena amb els ulls embenats. "Tenim cigarrets a la sortida", els dirà l'Ignasi, el seu Cupido temporal. ¿L'objectiu? "Hauran de seduir amb el seu pensament i la seva xerrameca". ¡I sense emoticones! En lloc del "¿què hi fas per aquí?", fan preguntes com ara: "Quan et mires endins, ¿què és el que et fa més por?". Una resposta d'aquestes convalidaria 50 xats de Tinder.

Després arribaran els "combats dia­lèctics", una petita mostra dels ja habituals rings filosòfics de Sofívoros, on se solen donar plantofades retòriques estil slam. Els boxejadors trets del públic posaran contra les cordes algun combat clàssic. "¿Tot flueix o tot es manté?". "¿Jo sóc jo o jo no sóc jo?". "¿El dia que ens tallem els cabells canviem?".

Notícies relacionades

Surf sense onades

¿Es pot lligar sense Tinder?

El presentador entrenador llança una última dinàmica: "Poseu una mà damunt de l'espatlla de la persona que tingueu al costat". El públic li fa cas entre rialletes. "Durant tres minuts, un li ha d'explicar a l'altre en quins moments s'ha sentit plenament viu". La sessió de gimnàs acaba amb confessions de vestidor.

Hi haurà més 'gyms' filosòfics, promet l'Ignasi. Se sumaran als seus ha­bituals filososhows en associacions culturals: rings, cinefòrums, jams. "Estem negociant el salt als teatres", anuncia. ¿La tornada de cada espectacle? "Juguem a divertir-nos amb la filosofia", solen repetir. "És perillós agafar-li mania a la intel·ligència -adverteix l'Ignasi-, perquè quan no penses per tu mateix, un altre ho farà per tu".