Aquesta bici et fa el cafè

Una senyora s'atura en sec pel carrer, desenfunda el mòbil en uns segons a l'estil 'cowboy', va tocant el botó mentre pregunta «¿puc?». Flaix, flaix, flaix. Dispara una ràfega de fotos amb ànsia d'instagramer, com si tingués al davant el plat d'un 'foodie'. És la segona persona que s'hi para en només 10 minuts. «Si cobréssim per cada foto, seríem rics», assegura en Miguel. En Miguel i la Núria són els amos d'aquest artefacte amb efecte de 'photocall'. És l'únic que hi ha a Espanya. Només n'hi ha 17 pel món. Velopresso, es diu. De lluny, sembla un carretó de gelats 'vintage' tret d'una pel·li americana. Fins que un s'hi acosta i veu la Núria molent cafè a pedalades. Sí, sí, és una bici que fa cafè.

«Tot el que sabem del cafè ho vam descobrir a Austràlia», resumeix aquest matrimoni. «Matrimoni cafeter», puntualitzen ells. Quan no estan enfilats a la seva bici aromàtica, ell és professor de cafeteria a l'escola d'hostaleria CETT; ella porta la cafeteria de The Bike Club. Fa només dos anys que van tornar d'Austràlia. «Allà la cultura del cafè és com aquí la del vi», assegura en Miguel. «El cafè és com una religió». Es va fer barista (professional del cafè de qualitat) i van passar tres anys. «I un dia va sorgir: ¿per què no muntar una cafeteria a Barcelona amb tot el que sabem?». Aquesta era la idea: unir-se a les cafeteries de referència que estaven apareixent aquí, on fer un cafè començava a tenir aire de sacrifici ritual (Satan's Coffee Corner, Nømad Coffee). ­«Buscant informació de cafeteres, en Miguel va trobar una Velopresso a internet», afegeix la Núria. I van canviar la pregunta retòrica: «¿Per què, en lloc de tenir una cafeteria i atraure els clients, no els anem a buscar directament?». Se'n van anar a Londres -«és el projecte final de carrera de dos dissenyadors industrials del Royal College of London»- i van portar aquesta bici cafetera 'espresso'.

CAFÈ AMBULANT AMB ART 'LATTE'

Fa gairebé un any que la Núria i en Miguel es guanyen el pa amb la suor de ­l''spinning': per fer cada cafè, han de pedalejar cinc, sis segons. Així el molen. «A mi m'ha fet deixar de fumar», assegura en Miguel. «Després és com una cafetera normal: es premsa el cafè i es col·loca a la cafetera -detalla el barista-. El que té d'especial és que no està connectada a l'electricitat. Va amb gas. Portem una bombona de butà per escalfar l'aigua». Poden fer 50, 60 cafès a l'hora. «Hem arribat a passar sis hores sense parar», detalla la Núria.

Notícies relacionades

Gimnasos filosòfics

On agafar un bon pedal (en bici)

Amb el nom de The Milk & Coffee, han batejat l'empresa. «'On wheels'» (sobre rodes), afegeix el logo. Ja han fet una trentena d'esdeveniments, calculen: des de mercats orgànics fins als premis Gaudí. «Hem estat fins i tot en un monestir a dalt d'una muntanya», apunta la Núria. És l'únic espai legal on poden vendre el seu cafè ambulant. «Seria meravellós poder vendre al carrer per viure de dilluns a divendres», lamenta Miguel.

El seu cafè de carrer inclou un petit cor cremós d'art 'latte'. «Cuidem molt el cafè que utilitzem -promet el barista-. També fem servir llet fresca [la bici té nevera] i aigua de garrafa perquè ens doni una bona crema». En total, 150 quilos amb els dipòsits plens. És a dir: tota una etapa ciclista quan l'han de portar a un esdeveniment. Velocitat de creuer: 15 km/h. És fàcil de reconèixer: sol portar enganxat al darrere un cafeter amb mico: «¡Paraaa!, ¡paraaaa!, ¡un cafèèèè!». -