Última oportunitat per veure Izal... fins al 2018

Ni el fred -"intentarem ser estufes humanes"- ni els grans aforaments els empetiteixen. Encara que utilitzar aquest terme amb un cantant que fa 1,95 metres potser no és el més adequat. El cas és que la banda de Mikel Izal torna un hivern després a Barcelona i al mateix escenari. 

Al Sant Jordi Club Izal inicia dissabte una minigira de comiat de vuit concerts que tindrà com a clímax un recital al Palacio de los Deportes de Madrid -on han esgotat les seves 16.000 localitats-. "Ens han dit que les entrades per al de Barcelona [4.000] també estan a punt d'acabar-se. ¡Quina sorpresa més agradable! El gairebé ple de l'altra vegada serà un.... ¡aquesta vegada sí!", exclama el capità Izal. El cantant, que va deixar la seguretat que li proporcionava la seva feina a l'empresa Boeing per la música, avança que el full de ruta del concert serà objecte d'algunes variacions..

VARIACIONS 

 "Som conscients que part del públic ja ens haurà vist, encara que sigui en festivals. Així que ens hem posat a revisar el guió per introduir detallets nous tant a nivell musical com escenogràfics. Hi hem invertit temps i pressupost, encara que sigui per a només vuit concerts. Però, per favor, no em demanis espòilers -reclama-. Només puc assegurar que seran les vuit actuacions més grans que haurem fet mai. Almenys, fins ara. No tornarem a tocar a Espanya fins al 2018. I és lògic que vulguem deixar un bon record a les nostres nebodes", riu.

LA FAMOSA NEBODA

¡Ai, la teva neboda! ¿Per què la tens tan present? No hi ha concert que no li dediquis el tema 'Pequeña gran revolución' -"que tu curio­sidad no desaparezca / y crezca como lo hacen ahora tus piernas, / las que te llevarán tan lejos como quieras, / comiéndote la vida a manos llenas".

"És que com que no tinc instint paternal... Mai se sap, però veig difícil convertir-me en pare, així que quan penso en el futur, m'imagino més la meva neboda que les meves possibles filles".

Un altre clàssic dels seus xous és, curiosament, imaginar-se un no-futur: els acaben amb una contundent cançó sobre la fi del món titulada 'El baile': "Llega el fin de los finales. / Llamas brillan en el cielo. / Saltaremos por los aires bajo columnas de fuego. / 24 horas nos quedan".

BOJOS BALLANT

Les insistents prediccions apocalíptiques de cada any donen una mica més de termini: el situen el 21 d'agost o el 23 de setembre. ¿On us enxamparà? ¿Potser ballant? ("Y mientras la gente cuerda grita, llora, sufre y niega a los locos nos verán/ bailando", prossegueix la lletra). "Doncs si les dates es compleixen, estarem acabant el nou disc. O sigui, ens agafarà molt il·lusionats. Espero que tot sigui una falsa alarma, perquè després de tot el que haurem treballat, que l'àlbum es quedi sense veure el sol... O que només de sortir, li caigui un meteorit al màster..., ¡quina putada!".

L'ÚTER MUSICAL

Izal assegura que en aquest futur compacte a prova de meteorits també hi haurà alguns canvis pel que fa a la instrumentalització. "En els nostres tres discos la base és molt de rock: veus, bateria, baix, guitarres, sintetitzadors... Tenim ganes de forçar-nos cap a altres sons. Permetre que apareguin altres instruments, però traient-los una altra intenció, allunyada del que és previsible. Li vaig donar un banjo i un 'pedal steel' a Alberto Pérez (el guitarrista), però no volem que sonin countries. Tenim moltes ganes d'innovar a nivell de producció. Però que quedi clar: les cançons seguiran sent Izal, perquè tot segueix sortint del meu úter musical, per bé o per mal".

SALT TRANSOCEÀNIC

Després de sis intensos anys de carretera, Izal es permetrà la seva primera parada. "Estem bastant expectants, a veure si ens avorrim... Encara que ho dubto: ¡farem el salt transoceànic, una intensa gira per Llatinoamèrica!".

Mikel assegura que l’aventura la ­viuen "com el que és, un nou començament". "Tocarem en països on gairebé no ens coneixen". Però a Mèxic ja els han convidat a participar en el macrofestival Vive Latino, que congrega autèntiques multituds. A més, a Colòmbia els pot passar de tot. "Allà vam viure l’episodi més increïble de la nostra carrera -relata-. La seva ­ràdio pública, que es diu Radionica i és l’equivalent a la Ràdio 3 espanyola, ja que serveix de plataforma per a bandes emergents i té un gran volum de fans -a Twitter els segueixen 600.000 persones-, vam ser número u ¡dues vegades! El Profe, el capo de l’emissora, es devia enamorar de nosaltres. Va començar a programar-nos i ens va col·locar a dalt de tot amb 'Copacabana' i 'El baile'. Va ser un miracle. Vam començar a rebre missatges de colombians i no enteníem res".

¿Anireu a conèixer El Profe, no? "¡Naturalment!".

VIDEOCLIP PREMIAT

Izal està d’enhorabona: 'Copacabana' ha resultat guanyador del premi al millor videoclip al Fiver International Screendance Movement. L’autora d’aquesta virgueria audiovisual, Paloma Zapata, s’alegra que "cada vegada hi hagi més festivals de rellevància que reconeguin el treball artístic que hi ha darrere del format videoclip. A més -afegeix Zapata-, aquest certamen que premia el mèrit en cine i dansa, resulta l’aparador idoni per a aquesta mena de clips on convergeixen música, cine, ritme i, en aquest cas, també ball".

Notícies relacionades

Construir amb llistons de fusta solidaris

Jorba celebra un mercat de productes de proximitat

 "El videoclip es desenvolupa entre els  barris del Raval i la Mina, i els diferents districtes de negocis de Barcelona, i contraposa dues realitats d’una mateixa ciutat. Una busca reflectir la part més humana, amb una mirada documental, i l’altra, deshumanitzada, trenca la seva monotonia a través de la pura expressivitat del personatge protagonista, interpretat, amb un resultat magnífic, pel ballarí Diego Garrido".

No ho dubteu i balleu amb Izal, no fos cas que es complissin les profecies.