L'amor va liquidar el racisme

Mildred i Richard Loving mai no van voler ser famosos. No pretenien canviar la història ni enfrontar-se al racisme. Només aspiraven a formar una família junts, i a fer-ho a casa seva, amb els seus, durant la resta de les seves vides. No eren radicals, només dues persones enamorades: ell, un home blanc taciturn, a qui un dels seus advocats definiria com «un pagerol»; ella, una càndida jove d'ancestres negres i indis americans. El cognom conjugal és una afortunada coincidència; la seva història no tindria tant impacte si en comptes de dirse Loving -en català estimant, gerundi del verb estimar— s'haguessin dit Smith.

Els Loving van donar nom a la decisió judicial històrica que el Tribunal Suprem dels Estats Units va prendre el 1967, i que va declarar il·legals les lleis que prohibien el matrimoni interracial en 16 estats del país i que constituïen un dels últims vestigis de la segregació racial institucionalitzada. Sona cursi, però és així: el seu amor els va convertir en herois i, per tant, en el tipus de gent que inspiren pel·lícules. Avui s'estrena 'Loving', el biopic que recrea la seva història. Dirigit per Jeff Nichols i protagonitzada per Joel Edgerton i Ruth Negga -els dos actors van ser candidats al Globus d'Or, i no seria estranya la seva nominació a l'Oscar-, el film evita discursos climàtics i altres manipulacions dramàtiques a les quals tants drames judicials recorren. Prefereix mostrar com la seva parella central s'enfronta a la injustícia de l'única manera que sap: sent gent decent.

Caroline County, Virgínia, no era el 1958 el millor lloc on enamorar-se d'algú amb un color de pell diferent. Malgrat això, Mildred es va quedar embarassada, i Richard li va demanar matrimoni. Després de casar-se a Washington DC el juny d'aquell mateix any, simplement van tornar a casa. No havien passat ni dues setmanes quan el xèrif del comtat va irrompre amb els seus homes a l'habitació de la parella en plena nit. «¿Què fas al llit amb aquesta dona?», li va preguntar a Richard. Ell li va assenyalar el certificat de matrimoni que penjava de la paret de l'habitació. «Això aquí no val», va contestar el policia. Mildred i Richard van anar a la presó.

CULPABLES DE MESTISSATGE

Els Loving van ser declarats culpables de violar la llei antimestissatge, delicte que comportava una pena de fins a cinc anys de presó. El jutge, no obstant, els va permetre evitar la reclusió si a canvi prometien abandonar l'estat de Virgínia i no tornar-hi a entrar junts durant 25 anys. Com a resultat, la parella es va resignar a mudar-se a Washington i criar els seus tres fills a l'exili, a 120 quilòmetres de casa seva i de la seva tranquil·la vida rural.

Era només qüestió de temps que la situació, els continus viatges clandestins a casa per veure les seves famílies, es tornés insuportable per a ells. El 1963 Mildred va escriure al fiscal general del país, Robert Kennedy, demanant-li ajuda. Kennedy la va remetre a la Unió Americana de Llibertats Civils, que els va assignar dos joves advocats. Les primeres batalles judicials van ser fracassos. «Déu va crear les races blanca, negra, groga, malaia i vermella i les va ubicar en continents separats», va escriure el jutge en una d’aquelles sentències desfavorables. «Que ho fes demostra que no tenia la intenció que les races es barregessin».

UNA HISTÒRIA QUE ES REPETEIX

Finalment, després de quatre anys de lluita, el juny del 1967 el tribunal va donar la raó als Loving i va declarar inconstitucionals les lleis antimestissatge. Els Loving no van viatjar a Washington a sentir el veredicte; van preferir quedar-se a casa. Dies abans, quan l’advocat li havia preguntat a Richard si volia que els digués als jutges alguna cosa en nom seu, ell va contestar simplement: «Digue-li al tribunal que estimo la meva dona».

Notícies relacionades

Construir amb llistons de fusta solidaris

Jorba celebra un mercat de productes de proximitat

Han canviat moltes coses als Estats Units des d’aleshores, però moltes altres no. A Alabama, per exemple, les lleis antimestissatge es van seguir aplicant fins al 2000. I a Louisiana, fa només tres anys un jutge de pau es va negar a casar una dona blanca amb un home negre adduint que el matrimoni no duraria i això perjudicaria els fills. I fa només uns mesos l’actor negre Mike Colter, protagonista de la telesèrie de Marvel 'Luke Cage', va rebre insults a través de les xarxes socials per estar casat amb una dona blanca.

Així estan les coses a l’Amèrica de Donald Trump, un home que ha arribat al poder recolzat en bona mesura per racistes i que s’envolta de col·laboradors que també ho són, a més d’homòfobs que s’oposen als matrimonis del mateix sexe. Pot ser que la història que 'Loving' explica transcorri mig segle enrere, però la realitat de què parla és material de telediari.