Anar a Barcelona era més que una excursió

Alba Llorach, infermera.

Notícies relacionades

Un ‘jumping club’ de rècord a Terrassa

El majestuós retaule barroc del Miracle

"Quan la meva adolescència començava a ser evident, anar a Barcelona era com anar d'excursió. En realitat, era més, molt més... Hi anàvem ella i jo, i sentia que era el nostre dia. Passejàvem pels carrers del costat, entràvem i sortíem de les botigues i, si venia al cas, compràvem alguna cosa, no sense riure o discutir com qualsevol mare i filla. Després d'allargar tot el matí, quan els peus ja ens feien mal, ens en anàvem a dinar. ¡Quina sorpresa vaig tenir al veure que encara era obert i que encara existien les escales de fusta! Era un lloc sense gaires pretensions, on la gent anava i venia amb presses. Nosaltres ens ho preníem amb més calma: ja teníem la feina feta. Agafàvem la safata i anàvem escollint els plats que volíem i, ja a la taula, menjàvem i, sobretot, parlàvem. Era un ritual que mai perdia la seva essència. Feia tant de temps que no hi anava, que ho veig en blanc i negre. Són altres temps. Ara anem a altres llocs".

https://cescsales.com/