Un 'Operación Triunfo' individual

Només d'obrir la porta ja et venen ganes de plorar d'emoció com Bustamante en els seus temps lacrimògens d''OT'. Hi ha una peixera insonoritzada amb pianista i un alumne que es presenta com a "cantant de dutxa". Ben bé igual que en un concurs de la tele, però sense ningú amb ulleres de sol a la vista. Si t'estàs gaire temps aquí, penses, te n'aniràs volent-li fer la cobra a algú.

Té nom de talent show: '¡Canta!, aprende a cantar tu canción'. Però aquí no hi ha càsting, n'hi ha prou de passar la visa. Això és una escola de cant privada: ­Gershwin Vocal Studio. Només fa dos mesos que ofereix aquest programa de cant individual. Et preparen perquè interpretis una cançó en quatre sessions d'una hora -prometen-, com si haguessis de sortir a un escenari. Donen l'opció de gravar un àudio i fins i tot un vídeo musical. Des de 50 fins a 500 euros, "depenent de les necessitats de l'interessat". Una forma subtil de dir que depèn de si l'interessat desafina com Enrique Iglesias o com Leticia Sabater.

Arribes, ding-dong, i t'obre la porta Elisabeth Castro. És la directora del centre, vocal 'coach', logopeda. ¿Que vols cantar la cançó de 'Chandelier', la de Sia? No et mirarà com a una boja, encara que hi hagi mil vídeos a Youtube de gent amb els ulls guenyos intentant arribar als aguts de la tornada.

Elisabeth seguirà som­rient sense fer cara d'apocalipsi quan li ensenyis el tema davant el micro i sonis com un caniche. "¿Trio una altra cançó?", preguntes. "Nooo -respon-. Fes: 'güiiii, güi güi güiiiiiii". I canta la melodia de la tornada acompanyant-se amb el piano i repetint "güi" en lloc de la lletra. "Després vas adaptant el text al güi, i això et donarà força". Tu la imites: "Güiii, güi güi ­güiii". Ostres, però si arribes a la nota. "Bé -somriu-. Aquí començaríem".

COM ÀNGEL LLÀCER

En una altra sala hi ha el director pedagògic, Ricardo Miranda, practicant tècnica amb el "cantant de dutxa". Semblen dos Muppets. "Nyi, nyi, nyi, nyi, nyi…". "Aquests exercicis -explica Ricardo- activen la musculatura de les cordes vocals". És com anar a un gimnàs. De nota.

"Adaptem la tècnica a la cançó", explica la directora. "La gent el que té són problemes tècnics -afegeix-. Normalment els que tenen sensibilitat per cantar afinen una mica". Els cantants temporals que han passat per aquí són, sobretot, nuvis i núvies que volen donar la nota en el seu casament sense fer-se virals a Youtube.

Notícies relacionades

Ves al cine i punt (de ganxet)

¿Es pot lligar sense Tinder?

Són com els assajos de la tele. Elisabeth treu el seu costat Àngel Llàcer. Et fa cantar i riure a la vegada. En lloc d'"abaixa la laringe", et diu "badalla" o "imagina't un hipopòtam" (ho diu amb veu d'hipopòtam de Disney), o una balena, o un llop udolant. "Si és flamenc, li demanes: 'Plora'm una miqueta'", diu rient. "No pots estar un any fent tècnica perquè tinguin els seus trucs".

Cada cop hi ha més gent que vol aprendre a cantar -afegeix la ­­­direc­to­ra-. Hi ha més interès. Crec que són els ­programes". D''Operación Triunfo' a 'Tu ­cara me suena'. "Estan traient vergonyes -diu-. Hi estic a favor. Realcen el desig de cantar". I això que encara ningú ensenya a cantar les quaranta.