On Catalunya
ciutat on
'Chiquiparks' per a adults
La majoria de parcs infantils tenen sessió 'after'. Aquí descobriràs que per passar-t'ho com un nen s'ha de tenir preparació d''ultraman'
fcasals36648836 barcelona 17 12 2016 on barcelona chiquiparks para adultos 161219140332 /
«Tots els adults –és la frase de reclam– portem un nen al nostre interior». I sí, tenen raó, el tenim aquí dins: asfixiat sota els mitxelins, la panxa cervesera i allaus de bífidus actiu. Prova de ficar el teu nen interior en un 'chiquipark'. Descobriràs que per passar-t’ho com un nen, com un de veritat, s’ha de tenir preparació d’'ultraman'.
Tots aquests adults amb nen interior entren aquí per la porta amb posat de Rocky. «Jo aguantaré –solen dir–, que vaig al gimnàs». «Al cap de mitja hora estan tots arrossegant-se». Si ho diu Teresa Busquets, té validesa d’estadística. Fa 22 anys que treballa al Happy Parc Sants, des del dia que es va obrir aquest 'chiquipark'. Segueix sent el més gran de Barcelona: 1.000 metres quadrats. Fa anys que inclou a la seva web un apartat de «festes per a adults», encara que qualsevol a qui ho diguis seguirà posant ulls d’emoticona sorpresa. ¿'Chiquipark' d’adults?
«Va ser a demanda popular dels pares», recorda la Teresa. Ara és estrany trobar un 'chiquipark' que no tingui sessió after: de deu de la nit a una de la matinada; 28,50 € per persona costa aquest. Mínim, grups de 15. S’ha convertit en un bàsic en els packs d’aniversari, comiats de solter i ara també sopars d’empresa. Així que s’hi veu de tot. La Teresa i la Marta Ruiz (ella fa 14 anys que treballa al parc) posen els ulls en blanc. Amb la piscina de boles de fons, han vist dansa del ventre, algun striptease, grups de risoteràpia i senyors de 70 anys baixant cridant com bojos pels tobogans. «Es porten pitjor que els nens», assegura la Marta. «Hem tingut fins i tot guerra de pastissos –afegeix la Teresa–. Els nens això no ho fan».
COM EL GRONXADOR DE LA HEIDI
Deu de la nit. La Teresa va explicant als que acaben d’arribar les normes per jugar. «I perquè no em trenqueu el parc». Riure general. «Buideu-vos les butxaques: mòbils, claus, bitllets de 500…» –la Teresa manté el to de l’horari diürn–, «10 minuts castigats els que deixin les boles fora de la piscina», «els tobogans es fan servir per baixar».
Dos joves salten als llits elàstics al parc infantil de Sants poc abans de sopar.
Avui hi ha dues festes d’aniversari: en Marc celebra els 18; la Belén, 22. No passa ni mitja hora i ja estan tots dos amb la llengua fora. ¿Cansada? «No –respon la Belén–, però fa molta calor». «Sues més que en un partit», confessa en Marc. El playground on estan jugant té tres pisos. Cinc tobogans van a parar a la piscina de boles, algun amb 10 metres de caiguda. Baixar per aquí superats els 11 anys fa tant vertigen com el gronxador de la Heidi.
EL+
Riure està garantit. Et surt cada cop que vas de cul per terra.
Hi ha tirolines, ponts penjants, tubs per on arrossegar-se, torres per pujar en zig-zag, corrons per travessar en pla sandvitx. És posar un peu dins del parc i sentir-se l’amic nyicris de Richard Gere en un entrenament d’'Oficial i cavaller'. «Estem grans per a això», sents dir entre suors per allà dalt. Els diries que sí, però et falta aire. Ni tres minuts de gimcana i ja estàs traient el fetge per la boca. Això sí, amb un somriure d’orella a orella en tot moment. És el gest automàtic que et surt cada vegada que vas de cul per terra: «ha ha ha, ai, quina gràcia». Com un nen, però amb cruiximents d’adult.