Un home bala en una maleta

¿Hi pot haver vida dins d’una maleta? A la de Lluís Raluy n’hi havia. En Dani i en Roger la van trobar per casualitat i d’allà dins en va sortir una pel·lícula. I un home bala. Bé, dos

Acostumats a anar de pressa, de pressa i a explicar una història en 10 segons com s’imposa en el món de la publicitat, Roger Gómez i Dani Resines s’agafen una treva. Toquen el botó de pausa i es dediquen a explicar alguna història fascinant amb la delicadesa que dona tenir tot el temps del món. És el que han fet a 'Luis & I', el curtmetratge que acaben de presentar i que comença a rodar pels festivals, com ho segueix fent el superpremiat L’equip petit. 

Tornem a la maleta i a les casualitats, que és com es troben algunes de les millors coses que ens passen. Mentre gravaven un programa de tele per  pobles de Catalunya, una pirueta els va portar fins al circ Raluy. I sota la carpa que munten i desmunten en un tres i no res seguint regles matemàtiques (després sabreu per què), van descobrir Lluís Raluy (Sant Adrià de Besòs, 1942), un pallasso excepcional. «I ens en vam enamorar », confessen els dos realitzadors de la productora catalana El Cangrejo, un trident que completa Cristina Sánchez. I es van prometre que algun dia explicarien la seva història.

La història de Lluís Raluy, pallasso de dia, matemàtic de nit. Les dues grans passions d’un personatge singular de cap a peus. Fer riure i esbudellar els números, obsessionat amb resoldre la fórmula que genera els nombres primers a l’infinit. Després de nits en vetlla, diu que té la solució. 

ELS EFECTES DEL PARKINSON

És fàcil entendre que en Roger i en Dani quedessin meravellats davant algú que va seguir allà, rondant-los entre anunci i anunci. Fins que fa un parell d’anys, amb el circ Raluy ancorat a Barcelona, es van dir: «Anem a veure en Lluís». I es van trobar amb un Lluís que ja patia els efectes del Parkinson. Li costava parlar i la malaltia avançava sense remei. La idea original de retratar el pallasso de dia, matemàtic de nit es va esfumar.  Fosa en negre. 

I, de sobte, es va encendre la llum. En una d’aquelles difícils converses, intentant trobar un altre camí, sense voler renunciar a la il·lusió d’un projecte que semblava esquerdar-se, en Lluís va regirar la seva memòria i va desenterrar un record que es va convertir en una fórmula màgica. En un dels carruatges, la casa que ha portat a l’esquena tota la vida per tot el món, hi tenia guardada una maleta. «Fa molts anys que ningú l’ha obert», els va dir.

I en Roger i en Dani la van obrir. No hi havia disfresses ni perruques. En aquell mateix instant va néixer una història dins de la història. Per art de màgia van aparèixer més de 50 rotllos de pel·lícula, filmacions del seu pare, en Lluís, i seves d’instants de la vida al circ. Des dels anys 30 fins a principis dels 80. 

«‘¿Ens les deixes?’, li vam demanar. I ens les va deixar, però quan les vam portar a escanejar va venir amb nosaltres perquè no se’n volia separar. Quan les vam veure ens vam quedar de pedra. Ens van semblar tan boniques...», recorda en Dani, revivint aquell moment d’emoció. Tenien una joia a les mans i una història per explicar. Però els faltava la veu. I llavors van conèixer la Bárbara, la dona d’en ­Lluís. Ella ha sigut la seva veu, el fil conductor d’aquest retrat.  

DISFRUTAR DE LES IMATGES

«És un curt que ens ha sortit una mica llarg», admeten sense remordiments, davant la dificultat de posar les estisores a les més de nou hores de pel·lícules. «La selecció va ser molt difícil, però al final el que ens agrada és disfrutar de les imatges i no tenim pressa per explicar les coses», comenta en Dani. I no ho fan. Les imatges flueixen, acompanyades de la veu de la Bárbara. La vida dels Raluy desfila entre somriures i l’aire melancòlic d’aquells temps. 

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Hi ha moments màgics, com els de pare i fill convertits en homes bala, sortint disparats d’un canó i volant fins a caure sobre una xarxa, entre l’admiració del públic. «Ens hauria agradat explicar moltes més coses. Al final ens hem hagut de centrar en una història molt petita dins d’una història molt gran, una història d’amor», diu en Roger. 

Una història guardada en una maleta plena de vida.