On Catalunya
EXPOSICIÓ
Mr. Floïd: l'olor de tota una vida
Darrere de la loció que ha acompanyat generacions s'amaga la història d'un home excepcional: Joan Baptista Cendrós
Durant anys, tots els homes feien la mateixa olor. Tots feien olor de Floïd. El mentolat vigorós es va estendre per les galtes de mig món des d’una barberia de Valls, sota una fórmula secreta que perdura i que ha marcat els records d’infantesa dels que encara avui evoquen avis i pares impregnats per aquella fragància.
Hi ha qui no necessita ficar-se en un túnel del temps per tornar a aquells dies. En té prou amb ficar el nas en un flascó de Floïd per rebobinar la pel·lícula de la seva vida i recuperar els que ja no hi són, i qui sap si sentir el tacte d’aquella galta afaitada.
Hi va haver un dia que un bon servei de barberia acabava amb una pregunta retòrica: «¿Floïd?». No calia esperar la resposta del client. Es donava per fet que, després de la brotxa, l’espuma i la navalla, res millor que amarar-se amb aquella sensació de frescor que es va imposar sobre la tradicional pedra d’alum. Aquella loció va conquistar més de 60 milions d’homes en més de 50 països i per a molts va suposar una de les grans revolucions del món de la cosmètica masculina. El primer 'aftershave' universal.
I en l’origen d’una història poc coneguda apareix un personatge singular, un nom que va deixar empremta, encara que no sempre amb el reconeixement que mereixia, i que es va convertir en un dels grans mecenes de la cultura catalana: Joan Baptista Cendrós (1916-1986). Palau Robert (Cendrós, un empresari d'acció!) recorda la seva figura coincidint amb la recent aparició d’una gran biografia El cavaller Floïd, que ja va per la tercera edició i que donarà peu a un documental. Genís Sinca, l’autor, va quedar fascinat per un home excepcional, que l’ha portat a escriure més de 600 pàgines, en les quals a més de Floïd hi surten James Bond, Henry Miller, Joan Oliver, Josep Carner, Giacomo D’Agostini, Neeskens… Així de dispar va ser la seva vida i la seva obra, amb l’obsessió de recuperar la cultura catalana com a fil conductor de tot.
«És una vida de novel·la, una història increïble i el més sorprenent és que no se’n sabia res. Tan popular que és el Floïd i tan desconegut que era ell. No estem acostumats a un tipus de personatge tan potent, molt nord-americà, amb un component èpic i no l’hem sabut reivindicar. En altres països seria admirat, aquí sorgeixen les enveges», explica Sinca, que va descobrir un home excepcional per casualitat, quan va rebre l’encàrrec de la família de recuperar la memòria del seu pare: «Em vaig endinsar en l’aventura de desfer armaris de documents intactes a casa de la viuda i em vaig trobar amb un tresor inimaginable».
UNA FÓRMULA SECRETA
Un tresor que ha desgranat al llarg de 5 anys i que l’ha portat a descobrir textos inèdits d’Espriu, de Carner, de la fundació d’Òmnium Cultural i la creació del premi Sant Jordi, del patrocini del debut de Raimon a París, de la compra de Proa i la repatriació d’A tot vent, la col·lecció taronja, de la recuperació del Romea, el descobriment de Terenci Moix, de la compra dels drets de la novel·les de James Bond, Henry Miller, Anaïs Nin i la seva publicació en català, de tantes i tantes coses...
Hi ha un tresor, això sí, que segueix sota clau: la fórmula del Floïd. Sinca, que n’enumera alguns ingredients, «essència de gessamí, de rosa, llimona, vinagre...», va trobar a Valls una pista sobre el principi de tot.
A la barberia de Joan Baptista pare, lo Batiste, tenia uns clients a qui tallava els cabells gratis: els Escolapis. Quan es van traslladar a Barcelona, on van obrir una altra barberia, un religiós li va regalar una petita ampolla amb un suc d’herbes que utilitzaven per a tot, des de cremades fins a loció 'aftershave', i que Sinca ha batejat com l’origen del Floïd, que va néixer el 1932.
Darrere d’aquella olor que ha acompanyat tants records s’amagava el cavaller Cendrós.
