Com ens agraden els dilluns

Any 2005 després de Jesucrist. És dilluns a la nit i tota la ciutat de Barcelona és dins del llit… ¿Tota? ¡No! Un petit local al carrer d’Escudellers poblat per irreductibles festers resisteix encara i sempre a l’endormiscament. Sören i Mad Max, els Astèrix i Obèlix d’aquest reducte d’irreverents amants de la gresca, han reclutat uns quants amics i aquí els tenim, entre rock and roll i cubates. Mentre la ciutat dorm, ells reviuen. Vampirs de la música, decidits a convertir els dilluns en el dia més salvatge de la setmana.

Any 2017 després de Jesucrist. És dilluns a la nit i tot la ciutat de Barcelona és dins del llit… ¿Tota? ¡No! Un enorme local poblat per 1.500 festers resisteix encara i sempre a l’endormiscament. Sören i Mad Max segueixen al capdavant d’aquella aventura, sota els efectes d’un poció màgica potser amb més alcohol que la de Panoràmix, acompanyats dels amics de sempre, els pioners d’una gamberrada que s’ha acabat convertint en una de les grans mogudes de la ciutat, una nit de culte i un gran negoci, que ha conquistat joves de tot el món.

Cada dilluns la sala Apolo és una enorme  torre de Babel, la classe més magistral i més multitudinària d’Erasmus, l’única que ningú es vol perdre i que encapçalarà la llista dels millors records de la seva graduació barcelonina. Per graus no quedarà.

NOMÉS A BARCELONA

Són els 'Nasty Mondays', la gran 'satisfaction' d’aquest parell de dj que fa 12 anys que li estampen a la cara a Bob Geldof la tornada que ha anat pregonant pels escenaris a partir, això sí, d’una macabra història. Que passi per la sala Apolo qualsevol dilluns a veure si té ganes de cantar allò d’'I don’t ­like Mondays'.     

I no diguem si ho hagués fet el dia de la celebració d’aquests 12 anys al Nasty Garage, l’oficina de Sören i Mad Max, «la més divertida del món», que han convertit en museu de la seva febre col·leccionista i que volen obrir al públic així que tinguin la llicència. Una exhibició imponent de 'skates', 'pinballs', vespes i una infinitat de «fricades» que els seus seguidors més fidels van disfrutar amb barra lliure. Una festassa.

«Va començar com una broma entre amics i sempre dèiem: ‘Disfrutem de la broma mentre duri’. Però la família ha anat creixent i això ja és una cosa seriosa», explica Mad Max, que recorda que al principi l’anomenaven «la festa de les sueques». Com a reclam no sona malament.

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

«Si haguéssim fet un pla de màrqueting per muntar una festa no hauria sortit. Ha funcionat per l’actitud, per la rebel·lia de voler sortir un dilluns a cantar, a ballar, a passar-ho bé. I tenim molt clar que això només pot passar a Barcelona», proclama Sören.

Tot va començar un dilluns de casualitat. Era l’únic dia en què els podien deixar el local. Total, ¿qui sortiria un dilluns a la nit? Quatre bojos. Ara és un dia sagrat. Hi ha els dilluns al sol. I els Nasty Mondays.