Helena Miquel s'obre de bat a bat

Es llança a emprendre un projecte «des de zero», amb l’avantatge, admet, que la gent la coneix. Podria haver reciclat el nom de Flores Azules, aprofitant el rebuf de l’èxit que va tenir com a integrant (clau) de Facto Delafé y Las Flores Azules (va ser l’últim pètal a caure). 

«¡Doncs és veritat! Potser m’ho podia haver plantejat, però m’emportaria una part important de Delafé, quan el que faig no hi té res a veure. ¡És tan diferent! ¡Tan personal!», assegura la periodista, cantant i actriu Helena Miquel.

Delafé (el seu també exmarit Oscar D'Aniello) va ser el primer a escoltar les maquetes d’'El sol en la sombra', el seu debut en solitari (La Cupula Music / Great Canyon Records). Compta amb tot el seu suport. I amb el d’un altre col·lega imprescindible en la seva carrera, el guitarrista Marc Marés, amb qui va coincidir en la seva primera aventura musical, la banda indie-pop Élena.

«El Marc em va donar l’empenta que necessitava. No em considero una cantautora i fer aquest pas em costava molt. ¿Com me’n podia anar de bolos jo sola amb la guitarra? Va ser ell el que em va dir: ‘¿Doncs per què no agafes el teclat o ¡el baix! [el primer instrument que va tocar quan va començar amb la música]?’. I aquí em tens, tocant-lo fins i tot al disc». Això sí, oblideu-vos de tornar a veure Helena Miquel ballant i saltant per l’escenari. «Tocant em resulta impossible. No em queda més remei que estar més estàtica».

EFERVESCÈNCIA EMOCIONAL

Encara que la seva postura artística d’estàtica no en té res. Les seves lletres es bressolen entre la llum i l’ombra, amb la melancolia com a coixí. Es tracta, evidentment, del seu disc «més personal». «És amb el que més m’identifico», subratlla. 

Helena Miquel en estat pur, i en els diferents estats pels quals ha passat. «A mesura que em sorgien les coses, anava component. De sobte, em vaig trobar escrivint d’una cosa que em va passar ¡fa nou anys! i tenia molt arrelada. Suposo que si no ho vaig treure abans era perquè no estava preparada. En aquest àlbum parlo de vivències intenses, com una situació molt dura que vaig patir amb la meva mare. Però, tot, de manera espontània. Res de premeditat», aclareix.

LECTURA SOCIOPOLÍTICA

En el seu repertori hi ha fins i tot pinzellades de crítica social i política, en títols com 'La verdad', 'Ahora que estamos bien' i 'Retaguardia'. «Em van sortir d’una tirada. Sort que les estava gravant amb el mòbil –riu–. La situació actual ha provocat que necessiti treure tot el meu cabreig, la ràbia que sento per aquesta desvirtuada classe política que tan fàcilment oblida que està al servei del poble, del ciutadà. Amb tantes baralles entre els partits, s’ha perdut el que hauria de ser la política ben entesa. Retaguardia, per exemple, parla d’això, i de la corrupció. Mai havia pensat que faria una cançó protesta, però entre cometes, ¿eh?: no és explícita», puntualitza l’actriu, que va brodar la seva interpretació com a jutge Chacón a 'No habrá paz para los malvados'.

Notícies relacionades

Delafé y Las Flores Azules: pop a pedalades

Construir amb llistons de fusta solidaris

Aquest 'reset' d’Helena Miquel en solitari –als concerts actuarà en format de trio– comporta més canvis. Enrere queden els grans aforaments. «Per més que et coneguin, s’ha d’agafar embranzida. Els promotors sempre esperaran a veure què passa, com respon la gent. I no t’hi pots picar els dits: el millor és començar per sales petites i anar fent-te un lloc». 

Helena és, sens dubte, 'El sol en la sombra'. «'A todos los que saludan: / hemos estado tanto tiempo sin vernos... / Con todos los que brindamos: / ¿no estamos solos luchando por lo nuestro? / Venceremos...'».. Així comença el seu disc.