El que els homes pensen de les seves dones

En Marc ha passat mala nit, però per res del món renunciaria a la cita que té a Valldoreix, a casa d’en Ramon. L’espera un mà a mà amb en Josep, una conversa en diversos actes que els portarà a trencar unes quantes barreres de l’amistat que els uneix quan es transformen en en Joan i en Lluís.

Un viatge a Alpicat i al Mercat de Santa Caterina, i a molts altres racons on ens condueixen la ment i la imaginació quan apareixen segons quines fantasies. I ho faran amb les seves estimadíssimes parelles, la Maria i l’Ester, que no apareixen, però que no deixen d’estar presents des del principi fins al final a 'Ignots'.

«Hem de decidir què menjareu en cada escena. Bé, a la primera és clar: un chupito», diu Ramon Madaula, autor, director i amfitrió, i que ha tingut el detall de permetre a On Barcelona colar-se en aquest assaig artesanal. A primera fila. Una privilegiada funció privada en una enorme sala empaperada amb llibres, quadros i dibuixos, que Josep Julien i Marc Rodríguez convertiran en un petit teatre.

«No és fàcil. És curt, però ho hem de fer intens», comenta en Julien. Setanta-cinc minuts. Una hora i quart en què s’imposa un somriure, com el de Madaula quan, assegut al sofà, contempla la taula on es representa la seva petita entremaliadura, un desafiament a l’amistat i als límits que sovint apareixen, i que la majoria dels homes travessen de pensament i de paraula unes quantes vegades cada dia. Aquí els tenim, en Marc i en Julien, en el seu paper, en Joan i en Lluís, les dues peces d’aquest «divertimento», segons el seu autor, que segueix el diàleg amb la memòria que dona l’escriptura.

LES TIES SÓN UN MISTERI

«Osti, l’he cagat, perdona. Tornem on érem», diu en Marc, després d’un lleuger desviament. Res greu. Però el guió és el guió, i així són de primmirats. «¿A tu la teva dona et dona la raó?», pregunta en Joan. Per aquí anaven. A parlar d’elles: «Les ties són un misteri», diu en Joan. I d’ells. «En canvi, nosaltres som simples, primaris», remata en Lluís. I així seguiran.

'Ignots 'avança per aquest terreny, el de les confidències sobre la vida de parella i el més pantanós (i molt divertit) del que es cou a la cambra fosca de la imaginació. La d’en Joan i la d’en Lluís donen per a unes quantes riallades. «Ara arriba la bona», exclama en Marc. Arriba la tercera escena. Puja la temperatura. «Aquí, Marc, t’han de tremolar les cames», apunta Madaula davant el que l’espera. Quina una que n’ha tramat.

UNA CONVERSA ROBADA

«Quan els matrimonis ja fa uns anys que estan junts, hi ha certes inèrcies, s’estanquen, i amb els amics el tema recurrent és parlar de dones. I això és Ignots, dos amics que parlen de dones. I a partir d’aquí comences a jugar», explica Madaula, que pretén fugir de la distància del teatre i que sigui l’espectador el que s’acosti. «M’agradaria que l’obra fos una conversa robada a la taula del costat d’un restaurant».

I aquí, en aquesta sala perduda a Valldoreix, és molt fàcil ficar-hi l’orella.

–«Doncs que una cosa és la voluntat, el control, el conscient, el que s’ha de fer, i una altra és l’animal, la bèstia, l’instint, l’inconscient, el que no s’ha de fer».

– «¿I?»

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

–«Doncs que, encara que no vulgui, la meva ment, que és una filla de la gran puta, aniria fent el seu camí. Ella no para, no es cansa mai. ¿Ho entens?».

Qui serà capaç d’aixecar-se de la taula i no seguir escoltant en Joan i en Lluís.