El vol d''Air Camarena'

Javier Camarena (Xalapa, Mèxic, 1976) torna al Liceu dos mesos després d’haver triomfat en el seu debut com a Duc de Màntua al Rigoletto de Verdi. I ho fa amb Tonio, de  'La fille du régiment'  de Donizetti, amb qui va fer història al Teatro Real el 2014 al repetir en plena representació l’exigent ària dels nou dos de pit Ah!, mes amis… Al Gran Teatre espera reviure la mateixa apo­teosi en l’estrena a Barcelona, dimarts, 16 de maig, del muntatge de Laurent ­Pelly, en què comparteix protagonisme amb la soprano navarresa Sabina Puértolas.

La gola del tenor, de bellíssim i agut timbre, està acostumada a pujar a l’ascensor del sobreàtic vocal. Entre les seves fites hi figura haver sigut un dels tres cantants en la trajectòria del Met de Nova York, juntament amb Luciano Pavarotti i Juan Diego Flórez, que han fet un bis en plena funció. Va ser amb l’ària de Ramiro de La Cenerentola de Rossini.

L’artista recorda aquell fet amb emoció. Flórez va haver de cancel·lar la seva participació i van trucar al tenor de Xalapa, que era a Mèxic, després d’haver arrasat a Nova York amb La sonnambula amb Diana Damrau. Tres dies abans de la première estava de tornada. ¿Un miracle diví?, li preguntem a qui va arribar a pensar a abraçar el sacerdoci. Riu. «Sí, vaig disfrutar de moltes benediccions. L’oportunitat em va arribar quan tenia fresca l’òpera, perquè feia poc que l’havia cantat». 

SENSE PÀNIC ESCÈNIC

L’impacte va ser brutal: «Aquella ac­tuació va canviar el rumb de la meva carrera. Aconseguir una comunió tan gran amb el públic, em va commoure. És un fet que veus més natural en un estadi amb una estrella del pop que en l’òpera. I és un privilegi cada vegada que passa, perquè tanta gratitud et retroalimenta».

Curiosament 'La fille du régiment' només l’ha representat en el seu debut, el 2004, al Teatro Bellas Artes de Mèxic, a Madrid i a Las Palmas i a totes les ciutats va haver de concedir la propina. Ara s’enfronta al repte al Liceu sense pànic escènic. «Aquesta és una ària que no resulta tan difícil per a qui té el registre sobreagut. El que és complicat és arribar a dominar aquesta tècnica, però si t’has preparat bé els nervis desapareixen». El tenor diu que la peça més exposada del títol és Pour me rapprocher de Marie, per les seves oscil·lacions i un final en re bemoll, mig to més alt que el d’Ah!, mes amis...

TRANSMETRE EMOCIÓ

Camarena utilitza sempre la mateixa rutina estil Kraus per enfrontar-se a la pressió de les estrenes. Dorm 10 hores i menja cinc hores abans de la funció. «Després faig vocalitzacions i a la meitat de les proves ja sé si aquell dia tot funcionarà com desitjo. És una pràctica que em dona seguretat». El més quimèric, diu, és saber comunicar el flux d’emocions que hi ha al darrere de cada obra.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Diu que no hi ha rivalitat amb Flórez pel ceptre del bel canto. «Això és més cosa dels fans, implicats a fons en la defensa dels seus ídols, que dels col·legues. Juan és un cantant a qui admiro per la seva elegant musicalitat i el seu domini de Rossini. Però cadascú té característiques diferents que s’aniran fent més patents amb el temps». Després de la seva incursió en Verdi, no té cap intenció de fer girs dràstics en un repertori en què pot seguir evolu­cionant. És el cas de les estrenes el 2018 de La favorita i Lucia de ­Lammermoor.

Va deixar els estudis d’enginyeria pel cant i pensa seguir vivint a Zuric, on es va forjar la seva carrera, fins que els seus dos fills completin la seva formació. A ell l’il·lusiona instal·lar-se a Espanya amb la seva família i descarta establir-se a Mèxic per diverses raons, entre elles la inseguretat. Mentrestant, convida el públic a veure «una òpera divertida, de fàcil digestió i amb molta pirotècnia». Una oportunitat que no s’ha de  perdre per poder disfrutar del vol vocal d’'Air Camarena'.