'Posa'm més gin!', Mishima

El Mishima més inspirat i literari, el que recorre a una cita de Joan Vinyoli per titular el seu nou àlbum, 'Ara i res', i que adapta amb encert un poema del britànic W.H. Auden ('Qui més estima'), està disfrutant de la bona acollida del seu vuitè treball discogràfic. I dels escenaris "amb forta personalitat" pels quals està actuant.

El carismàtic timoner, David Carabén, els enumera al crit d'"¡escales i amfiteatres a la vista!".

"Fixa't que vam començar amb l'Strenes de Girona, a les escales de la Catedral, i al Primavera Sound tocarem el dia 1 de juny (18.30 hores) en un escenari nou per a nosaltres, el Ray-Ban, amb la seva escalinata i el mar darrere. Després anirem, l'1 de juliol, al meravellós Vida Festival (Vilanova i la Geltrú) per tocar a l'antiga Masia de Can Cabanyes i, l'endemà, estarem a l'Ítaca, a la platja Port Bo de Calella de Palafrugell. I després està l'autèntic concert de presentació a Barcelona, el 17 de juliol…¡el nostre primer Grec!".

David aclareix que va actuar allà una vegada, "per acompanyar Marina Rossell". "Però amb Mishima mai hem estat a l'amfiteatre. Ja veus, després de més de 15 anys de carrera, ens sentim molt privilegiats que el nostre públic pugui disfrutar d'uns recitals en aquestes condicions tan peculiars", subratlla.

Acabat de publicar 'Ara i res', una vegada van deixar l'estudi de Peter Deimel a Noyant-la-Gravoyère (França), ja van tenir la sensació, admet, que havien fet "un gran disc". "En l'anterior vaig entregar les cançons a la banda amb molt poc temps, per això van sortir estressades [riu] i el títol ho reflecteix, 'L’ànsia que cura'. Ja vam fer apostes de canvi, com deixar de treballar amb Paco Loco. I en aquest hem anat molt més relaxats, ¡i es nota!".

Carabén explica que la intenció era "fer un disc més figuratiu i amb un tractament diferent del so. Amb Paco Lobo jugàvem una mica a confondre les fonts: un piano distorsionat sonava com una guitarra que, a la vegada, semblava una veu… En aquest buscàvem el contrari: ¡No confondre! La guitarra sona a guitarra, i el mateix amb el teclat, etc. I la veu, amb tots els seus matisos i freqüències. En l'anterior ja vam fer el primer pas, però només volíem que sonés com en els directes: un retrat perfecte. I a 'Ara i res' ens reafirmem".

El cantant en dona més exemples: "Hem ampliat la paleta de sons ¡i de silencis! Hi ha cançons, com 'Menteix la primavera', amb un gran silenci. I, de forma més humil, també l'utiltzem a 'Qui més estima'".

Un altre encert de Mishima ha sigut la cura en els arrenjaments. "Això es deu al fet que hem funcionat més que mai tots cinc com una màquina, com una banda. Tots entenien més ràpid cap on anava cada cançó i hem funcionat com un sol instrument".

LLETRES "DESCRIPTIVES, MOLT DIRECTES"

El fet que David Carabén exposés el seu univers creatiu al llibre 'La forma d’un sentit', reconeix que l'ha "desacomplexat" a l'hora d'escriure les noves composicions. "Abans ja utilitzava referents literaris, però no eren tan evidents. Ara no em fa vergonya reivindicar-los. Al meu llibre vaig voler rendir homenatge a tots els autors que havia utilitzat com a mestres i potser, de manera inconscient, s'ha notat en la meva manera de compondre. Són lletres molt descriptives, molt directes: amb només una vegada d'escoltar-les, ja les entens".

L'exemple més evident és l'estupenda 'Jimi' (el nom real del gos de David). "És molt narrativa, sí. En cada disc sempre hi havia dues o tres cançons que explicaven històries amb el seu principi i el seu final, però no és la meva tendència natural. És una cosa que he anat fent perquè m'interessava. I en aquest àlbum m'he deixat anar. De tant en tant, està bé".

Una altra lletra a destacar és l'etílica 'Posa’m més gin, David!', una evocació a les festes que organitzaven els seus pares i en què ell es posava a servir copes a la barra [era veí dels Cruyff a l'urbanització El Montanyà]. La seva fascinació per l'alcohol es confirma amb 'Beautiful drunk', 'Qui n’ha begut' i 'L’última ressaca'.

I, sobretot, després que obrís la cocteleria La Javanesa (Joan Gamper, 12, baixos). ¿Què tal va el negoci? "Bé, bé. I això que encara no té un any de vida. Tenim un gran encarregat, Pablo Fiestas, i el gran expert en la matèria, Zico, del Perú, el nostre tercer soci (el segon és la seva parella, la presentadora Flora Saura). Ell complementa molt bé la història de Mishima i la seva manera d'entendre la vida, perquè som de les poques bandes que fan vi [Set Tot La Vida]".

Notícies relacionades

David Carabén i Flora Saura obren una cocteleria amb encant a les Corts

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

¿Què ha dit la teva mare d'aquesta cançó? ¿Li ha agradat? "Va regalar el disc a molta gent que venia a aquests sopars i festes i a tots els ha encantat. Per sort, vam tenir temps que l'escoltés Francesc Sanuy (exconseller), un dels més fidels i assidus, abans que morís. Ell no demanava mai gintònics. Era addicte a la cervesa i sempre portava les seves, per si no n'hi havia. Ah, i un altre dels que venia és en Raimon, que ara acaba d'acomiadar-se dels escenaris".

Mishima brinda per ells perquè 'ara és el seu moment'.