'Wonder Woman': ¿icona feminista o dona objecte?

De les 55 pel·lícules de superherois produïdes a Hollywood en l'última dècada, cap ha tingut una dona com a verdadera protagonista. Això són dues menys que les protagonitzades per gossos. Per trobar una heroïna amb paper principal ens hauríem de remuntar a 'Elektra' (2005). ¿I qui ho voldria fer?

Wonder Woman va aparèixer per primera vegada als tebeos fa 76 anys, i si des d'aleshores els seus principals companys masculins a l'editorial DC Comics -potser n'heu sentit a parlar: Superman i Batman- han tingut diverses franquícies i diversos 'reboots' cinematogràfics al seu nom, fins ara les aparicions d'ella en pantalla havien sigut la ingènua telesèrie que va protagonitzar entre el 1975 i el 1979 encarnada per Lynda Carter, el seu paper merament testimonial a 'Batman v Superman: El amanecer de la justicia' (2016), i poc més.

Això explica que 'Wonder Woman', que a més és la primera pel·lícula de superherois que dirigeix una dona (Patty Jenkins), arribi als cines carregant un pes significatiu sobre les espatlles. De fet, és molt més que una pel·lícula: és la prova de foc que demostrarà si el públic actual està disposat a omplir les sales per veure una pel·lícula de superherois amb una dona al capdavant, i si una dona directora pot triomfar en aquest gènere.

Per això, molts han vist la pel·lícula com un intent de definir la Dona Meravella com un símbol d'apoderament femení. Durant el seu metratge veiem el personatge fent justícia i repartint llenya al front de la primera guerra mundial, un escenari eminentment viril, i deixant en evidència els homes que l'envolten simplement sent millor que ells o deixant-los bocabadats mentre els dona un cop de mà. Que la interpreti l'actriu Gal Gadot, que va servir durant anys a l'exèrcit israelià, contribueix a la seva capacitat de convicció.

ATRACTIU I CUIXES

D'altra banda, però, ella és l'únic personatge de 'Wonder Woman' que travessa el camp de batalla ensenyant cuixa. A més, la pel·lícula no es cansa de recordar-nos el seu atractiu físic i l'efecte que aquest causa en tots els homes amb qui es troba. I, al final, el que l'heroïna necessita per descobrir el seu verdader potencial és l'amor d'un home.

Llavors, ¿aquesta guerrera amazònica és una icona feminista o bé un objecte sexual? Més aviat una barreja de les dues coses: una dona forta i tossuda en un món d'homes que al mateix temps ha sigut dissenyada per aplacar les apetències carnals dels púbers.

William Moulton Marston, el psicòleg que va crear Wonder Woman el 1941, va assegurar que el personatge pretenia ser «propaganda per al nou tipus de dona que hauria de governar el món». Marston, això sí, era un feminista sui generis: vivia a la mateixa casa amb la seva dona i la seva amant -tenia dos fills amb cadascuna- i, per temporades, també amb una tercera dona. A més, l’obsessionava el 'bondage', i en la primera època dels seus còmics, Wonder Woman acostumava a aparèixer encadenada, emmordassada i emmanillada. 

Potser així s’explica que l’any passat les Nacions Unides haguessin de retirar al personatge el càrrec d’ambaixadora per a l’apoderament de les dones només uns mesos després d’atorgar-l’hi, a causa d’una protesta firmada per 50.000 persones; una dona amb aquestes mides i aquesta vestimenta, adduïen, no és una portaveu adequada de la igualtat de gènere. En els últims mesos, així mateix, s’ha sabut que Gadot va estar a punt de ser rebutjada per donar vida a l’heroïna per tenir els pits massa petits, i els productors de 'Wonder Woman' han protagonitzat diverses ficades de pota durant la promoció de la pel·lícula, com associar la imatge del personatge a una marca de productes dietètics per aprimar-se. Si això és feminista, les Kardashian també ho són. 

SIGNE DE PROGRÉS SOCIAL

Però tant se val. Qualsevol pot entendre quin valor té una heroïna que inspira les nenes a ser més que princeses Disney. Wonder Woman els ofereix el mateix tipus de model que els nens tenen en Thor, o Iron Man, o el Capità Amèrica; els dona l’oportunitat d’imaginar-se a si mateixes com les artífexs de la seva pròpia història; és fàcil endevinar de què aniran vestides aquestes mocoses en la seva pròxima festa de disfresses, i això està bé. .

Que existeixi Wonder Woman, en suma, és un signe de progrés social. Dit això, ¿falta gaire perquè visquem en un món en què pel·lícules com aquesta puguin ser només pel·lícules i no hagin de ser símbols o referèndums de res?

'Wonder Woman'

Acció

EUA, 2017

Repartiment

Gal Gadot, Chris Pine, David Thewlis, Danny Huston, Robin Wright

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Direcció

Patty Jenkins