Aquest home va dissenyar l'holocaust

Reinhard Heydrich era alt, ros i d’ulls blaus, gairebé una caricatura de l’ari perfecte. També era el nazi més nazi, l’home idoni per fer realitat de la forma més horripilantment eficaç els somnis genocides de Hitler. Odiava amb passió tots els jueus, gitanos, homosexuals, església catòlica, maçons, discapacitats, comunistes, la Unió Soviètica, socialistes, liberals, demòcrates i, en general, tot aquell amb idees diferents de les seves respecte a com fer Alemanya més gran.

Alguns l’anomenaven Déu de la Mort; el mateix Führer preferia afalagar-lo referint-se a ell com L’Home del Cor de Ferro. Aquest és precisament el títol del biopic que avui s’estrena a Espanya. Basada en el 'best-seller' 'HHhH', publicat per Laurent Binet el 2012, la pel·lícula recrea tant l’evolució de Heydrich fins a convertir-se en ideòleg de l’Holocaust, com l’anomenada operació Antropoide, que va acabar amb el seu assassinat.

DOTAT PER A LA MÚSICA I L'ESPORT

La pel·lícula no s’atreveix a donar explicacions absolutes sobre com un jove dotat per a la música i l’esport va arribar a convertir-se en un monstre així, encara que els experts suggereixen que el seu rabiós afany d’exterminar jueus va ser en part producte de les injúries que en el passat havien atribuït sang jueva a la seva família. Heydrich va ingressar a l’Exèrcit germànic el 1922, on va assolir el grau d’alferes abans de ser expulsat a causa d’un embolic de faldilles.

El 1931, un amic de la família el va presentar a Heinrich Himmler, que inexplicablement el va designar cap del Servei d’Intel·ligència de les incipients SS, l’SD. Heydrich no va trigar a convertir-lo –i, com a part d’ell, també la Gestapo– en un dels òrgans de repressió estatal més brutals que ha conegut el món.

EN ELS MOMENTS SIGNIFICATIUS

Les empremtes de Heydrich es troben en tots els moments més significatius del Tercer Reich. El 1934 va ser el responsable de redactar llistes dels rivals de les SS en el si del partit nazi que després van ser arrestats i executats. El 1938 va ser un dels coordinadors dels atacs antisemites per tot Alemanya i Àustria de la Nit dels Vidres Trencats. I el 1939 va dissenyar l’atac fals a una emissora de ràdio alemanya a prop de la frontera polonesa que els nazis van utilitzar com a excusa per envair Polònia. En altres paraules, es pot dir que va ser Heydrich el responsable últim de l’inici de la segona guerra mundial.

    

A partir de llavors es va proposar netejar Europa de jueus. Una de les seves primeres idees va ser enviar milions de jueus a Madagascar, però allò no resultava pràctic. S’havia de fer alguna cosa immediata amb els milions de jueus que els nazis van trobar primer a Polònia i després als territoris soviètics que van anar ocupant. Aquesta cosa van ser els Einsatzgruppen, els esquadrons de la mort que en dos anys van assassinar més de dos milions de persones. 

Finalment, la gran solució que va trobar al problema jueu va ser la Solució Final. Va ser Heydrich, en efecte, qui va convocar i va presidir la infame Conferència de Wannsee, que el 20 de gener de 1942 va donar llum verda a la deportació i genocidi de tots els jueus d’Europa.

Hi ha qui diu que el Déu de la Mort fantasiejava amb succeir Hitler. Potser ho hauria aconseguit si el 27 de maig de 1942 dos membres de la resistència txecoslovaca no haguessin fet saltar pels aires el Mercedes descapotable en què viatjava pels carrers de Praga. Va morir a l’hospital uns dies després.

VENJANÇA PER LA SEVA MORT

Notícies relacionades

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

L’única sala de cine de Solsona torna a obrir

La seva mort va tenir un cost terrible. No només no va detenir l’Holocaust sinó que el va accelerar: la venjança nazi es va traduir en la mort de milers de txecoslovacs i la deportació de desenes de milers d’ells als camps d’extermini. I, lluny de donar ales al moviment de resistència txec, les represàlies van acabar amb la submissió total del país ocupat.

En última instància, doncs, el més interessant de l’Home del Cor de Ferro és la pregunta sense resposta que la seva figura genera: ¿va valer la pena la seva mort?