Sant Martí, un poblet enmig de la gran ciutat

Surts del metro a Sant Martí (línia 2). Mires cap amunt i estàs envoltat d'edificis. Remarcablement alts, amb un centenar de finestres, pel cap baix. Blocs d'una ciutat de manual, vaja. Però després agafes el carrer de Cantàbria, per exemple, o el de l'Agricultura, puges tres illes, gires (a l'esquerra en el primer cas, a la dreta en el segon)... i entres en un poble. Tal qual.

Trepitjar l'església de Sant Martí de Provençals i la plaça on regna, al costat de la masia de Can Cadena, és com colar-se per un forat espacial i sortir de Barcelona, o per un de temporal i tornar a una infantesa de nens jugant al carrer. A aquesta infantesa que Andrés Torres, que és qui ens ha portat fins a aquest lloc, recrea en el monòleg 'Diario de un cuarentón'.

"Tot el que explico en l'espectacle ha passat aquí", diu. Jugar al bote, menjar Frigurones, deixar-se les natges en un tobogan incandescent, anècdotes que arrenquen les rialles d'una platea amb la qual gairebé sempre comparteix generació ("això s'omple de gent que ja ha fet els quaranta com jo, és clar"), però on de tant en tant es colen espectadors de més o menys edat que també riuen.

COMIAT AMB CONVIDATS

Notícies relacionades

Ricky Fargas: del camp de futbol a La Taverna de Barcelona

El cementiri que dona la vida a Carles Viarnès

El monòleg ja fa quatre temporades que està en cartell, una al Teatreneu i tres al Club Capitol, així que l'últim diumenge de juliol s'acomiada de les sales, tot i que To­rres seguirà fent bolos. I perquè l'adeu no sigui tan dolorós com el de Chanquete, estarà acompanyat: dissabte, dia 22, pujaran a l'escenari amb ell Mireia Canalda (companya a 'Arucitys', on Torres treballa des dels inicis del programa -"de 9 a 5, no només l'estona que se'ns veu", apunta) i el marit d'aquesta, l'exnedador Felipe López; i el dia 29, Xavi Martín, amic des dels temps en què Torres va convertir la seva inclinació natural a la conya en professió gràcies al programa 'Força Barça', on feia imitacions.

Molt ha plogut des d'aleshores, molt han canviat les coses, però Sant Martí, el barri on va néixer i que l'inspira, no.