Kiko Amat: Cercles o el llibre de segona mà com a droga

«Soc un tio nerviós i les llibreries em donen pau. M’entusiasmen els llibres de segona mà». És una de les raons per les quals l’escriptor Kiko Amat (Sant Boi, 1971) ha triat Cercles, al número 201 del carrer de Bailèn. Cert: durant la conversa es mostra febril, potser perquè té lloc en un bar i no al balneari llibresc. Més motius pels quals, segons Amat, Cercles mereix formar part del museu: el llibreter Gustavo Perona, amb qui comparteix lectures. «Em va descobrir Plinio». El guàrdia de la Manxa amb el qual Francisco García Pavón va construir una novel·lística policíaca i rural, alternativa al detectiu urbà i amb barret borsalino. L’aiguardent com a complement del whisky. 

Plinio el relaxa (i les llibreries, com ha dit), ioga mental que complementa amb els textos sobre la segona guerra mundial (tot i que la batalla de Stalingrad no és precisament balsàmica) i les novel·les de P. G. Wodehouse. Parla de Perona com del seu 'dealer', així que les lectures sobre el «bàndol de l’eix» –les favorites– seran teca de la bona. L’afició guerramundialista va començar durant la batalla de l’adolescència: «Soc un nerd original: jocs de taula, comic ­books i històries de la segona guerra mundial. I odio l’esport».

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

A punt d’entregar la cinquena novel·la, escriu cinc hores al matí –«amb taps i música de fons»– i només a les 13.30 hores torna al món dels vius. És llavors quan surt de casa i fa una volta per ventilar el terrat. Incapaç de les converses d’ascensor –«segur que són terapèutiques», ¿burla?–, conversa amb Perona. En una vitrina de Cercles, algunes de les seves obres. No estan a la venda: formen part de la partida personal del dealer.