'Crossfit': dona-li canya al cos

Amb el final de les vacances venen els remordiments pels tiberis, les maratonianes jornades a la terrassa del bar i la nul·la activitat física. Així que no ens ha d’estranyar que ara, igual que després de Nadal, els gimnasos s’omplin d’ànimes que volen cremar els excessos d’aquestes setmanes i afrontar amb previsió l’operació biquini de la pròxima temporada. Encara que cada vegada són més els que, lluny d’apuntar-se al típic gimnàs de barri, prefereixen altres alternatives com el 'crossfit', les lluites cos a cos o altres modalitats d’entrenament que s’allunyen de les màquines clàssiques que han fet tirar la tovallola i llençar els diners a tanta gent. Qui no vol posar-se en forma a Barcelona és perquè no vol.

L’ÈXIT DEL ‘CROSSFIT’

Quan el nord-americà Greg Glassman i la seva dona Lauren Jenai van idear el 2000 un sistema de condicionament físic influenciat per l’entrenament militar, ningú es podia imaginar que es convertiria en una revolució mundial. Tal com l’encarregada de comunicació de CrossFit Eixample (Ausiàs Marc, 45), Sylvia Llorente, defineix, «el 'crossfit' és un sistema d’entrenament d’alta intensitat que barreja diverses disciplines», com l’halterofília, la cal·listènia i exercicis cardiovasculars. «Més que per guanyar volum», prossegueix, «el que busquem són moviments funcionals; exercicis que siguin útils per a la  vida diària com, per exemple, saber aixecar pes o aprendre quina és la millor posició per fer-ho». 

El desembarcament massiu dels boxs (així es diuen els espais que ofereixen aquest tipus d’entrenament) a la nostra ciutat va ser el 2015, i des d’aleshores no han parat de proliferar a gairebé tots els barris. «Al cap de poc temps de practicar-lo ja notes resultats, i aquest és el motiu pel qual  la majoria s’hi acaba enganxant. Molts venen a nosaltres avorrits dels gimnasos convencionals i també perquè en aquests centres s’hi senten molt sols. Aquí en tot moment comptes amb algú que et dirigeix i la persona que el practica és qui es marca els seus propis reptes.

Hi ha una motivació especial perquè, a diferència d’altres esports, no competeixes contra altres, sinó contra tu mateix», assenyala Juan Pistone, un dels fundadors de La Huella Crossfit (Provença, 126). «El fet de practicar-se en petits grups ajuda a la camaraderia i també que, encara que les forces flaquegin, segueixis endavant. En realitat, es crea com una família, cosa que difícilment passa als gimnasos concencionals on regna l’individualisme», ­afegeix 

Encara que la pregunta del milió segueix en l’aire: ¿realment qualsevol pot practicar 'crossfit'? «Per descomptat», contesta sense pensar-s’ho Álex Navales, director i gerent de Cross-Fit Poblenou (Joan d’Àustria, 95).

«És un tòpic que hem de desmuntar. Quan comences, el primer de tot és conèixer els exercicis a nivell tècnic, precisament, per evitar lesions. S’ha de començar a poc a poc, però una vegada es domina la tècnica, qualsevol pot practicar-lo. El millor del 'crossfit' és que, malgrat practicar-se en grup, la intensitat es gradua individualment depenent de les teves condicions», assenyala. 

De moment, pel que fa a percentatge, el nombre d’homes que el practica és més elevat, «però l’últim any hem vist com cada vegada hi ha moltes més dones que hi estan interessades. Independentment del sexe o l’edat, a qualsevol li agrada sentir-se a gust amb ell mateix i passar-ho bé al mateix temps», recalca Pistone.

MÉS ENLLÀ DE ‘ROCKY’

Des de la barrera, els gimnasos d’arts marcials o boxa es veuen com llocs sobrats de testosterona i fins i tot perillosos per a qualsevol inexpert que vol introduir-s’hi. Però res més lluny de la realitat. A Badalona, per exemple, hi ha Brooklyn Fitboxing (Conquista, 147, Badalona), un, spai on es pot practicar boxa o kick boxing, entre altres disciplines, com entrenament funcional. 

 «Les classes consisteixen en sessions de 47 minuts en què es combinen el clàssic sac de boxa amb altres exercicis d’alta intensitat mitjançant la supervisió d’un monitor», explica Mónica Rabanal, cap i monitora d’aquesta franquícia que està oberta a la ciutat des de l’abril de l’any passat.

«Tenim més dones que homes perquè no es tracta d’una lluita cos a cos. Disposem d’un total de 14 sacs, i aquesta és la quantitat de persones que es poden entrenar a cada sessió», afegeix Rabanal. Per anar a la classe tan sols s’ha d’assenyalar el dia i l’hora que et va millor a la seva aplicació mòbil i posar-te els guants.

 A diferència de Brooklyn Fitboxing, al Club de la Lucha Barcelona (Casp, 147) sí que hi ha combats cos a cos. Encara que no hi ha res a témer, tal com explica el seu amo i professor, Jordi Lloveras. «El primer dia la gent ve una mica espantada, però parlant amb ells els passa aquest temor perquè, des del principi, s’adonen que no tenim res a veure amb la  imatge de gimnàs de lluita perillós que molts tenen al cap. Aquí, sobretot, hi regna el companyerisme. Entenc la lluita de combat com un estil de vida perquè, realment, aprens a tenir una ­dieta millor, més equilibri i també més confiança i força», opina aquest professional al qual avalen 20 anys dedicant-se en cos i ànima a l’esport.  

Al Club de la Lucha es pot practicar brazilian jiu jitsu, judo, grappling, boxa, kick boxing, muay thai, MMA (arts marcials mixtes) i fins i tot ioga, encara que també es practica una modalitat anomenada crossfight, que ajuda a guanyar força, resistència i agilitat «mitjançant exercicis que no són tan específics com els del crossfit» per a aquells que sí que volen pujar a un ring professional».

A més, des que fa només uns ­mesos també hi van introduir les classes de defensa personal, moltes dones s’han animat a anar a aquest centre. ­«L’acceptació ha sigut increïble perquè tots podem patir una agressió i de nosaltres mateixos depèn que ens puguem defensar correctament», assenyala.

ESCALADA I FUTURS ESPARTANS  

A Lynx Cross (Moianès, 16), la filosofia d’entrenament és molt més particular. Integrant escalada i fitnes, aquest centre combina exercicis de terra, murs (la denominada via ferrada, per a la qual no es requereix cap preparació especial a diferència de l’escalada convencional) i moviment de pes dinàmic per, en paraules d’un dels seus socis fundadors, Norbert Rovira, «buscar el moviment de diverses parts del cos, no d’un sol múscul». 

Notícies relacionades

El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'

Les caramelles omplen Súria de música

La nostra clientela sol estar formada per persones que odien anar al gimnàs, però que al mateix temps no volen renunciar a fer activitat física, a més d’aquells als quals els agrada practicar activitats a l’aire lliure el cap de setmana i, entre setmana, volen un entrenament que els sigui òptim per a les seves necessitats», diu Rovira d’aquest espai ubicat al districte de Sants-Montjuïc.

Encara que més enllà d’això, Lynx Cross també es diferencia de la resta per oferir sessions d’entrenament especials a aquells que volen viure l’exigent carrera d’obstacles Spartan Race. «Amb el que els clients fan aquí ja haurien d’estar preparats per participar en la competició perquè els mostrem els obstacles amb què es trobaran i com superar-los. Sense anar més lluny, practiquem com ha de pujar correctament una corda vertical», apunta sense oblidar que «tot això ho fem per evitar qualsevol tipus de lesió i que aquells que hi participin puguin disfrutar de l’experiència plenament». Diversió i superació personal mai havien estat tan poc confrontades.