Hilarant viatge cap enlloc

Gioachino Rossini va escriure 'Il viaggio a Reims', òpera bufa en dos actes, com una cantata per a la coronació del rei Carles X de França. Estrenada a París el 1825 arriba al Liceu amb muntatge d'Emilio Sagi, un expert en l'escenificació de les òperes del compositor de Pesaro i en general del 'bel canto', i amb direcció musical de Giacomo Sagripanti.

La coproducció del Rossini Opera Festival i el Teatro Real desembarca al coliseu de la Rambla 14 anys després de la versió de l'obra oferta per Sergi Belbel i Jesús López Cobos amb una piscina a l'escenari. Un destacat elenc s'enfrontarà a l'artefacte còmic d'aquesta actualitzada sàtira sobre la vella aristocràcia i a les exigències canores d'una obra que compta amb 14 solistes.

Coronació

L'última òpera en italià de Rossini va ser considerada com "de circumstàncies" a l'estar ell llavors protegit per la cort francesa. Durant el regnat de Lluís XVIII, que va recuperar el tron després de la caiguda de Napoleó i era germà tant de Lluís XVI (executat durant la Revolució) com del seu successor Carles X, el compositor va rebre un tracte generós perquè no abandonés París.

El nou monarca va renovar el seu suport i l'autor va compondre l'òpera de la seva coronació. Durant més d'un segle l'obra va passar inadvertida fins que, al trobar nous materials d'orquestra el 1977 i després de dirigir-la Claudio Abbado el 1984, va recuperar el primer pla.

El desaparegut Alberto Zedda va encarregar aquesta producció a Sagi per al Festival de Pesaro (2001). El director escènic, que havia vist el referencial muntatge de Luca Ronconi de l'òpera, va renunciar inicialment al projecte. "Vaig pensar que era difícil abordar una empresa d'aquesta envergadura, però va ser el mateix Ronconi el que em va animar a fer una cosa diferent", recorda. Ho va aconseguir i des de fa 16 anys la seva proposta se segueix representant a la ciutat natal de Rossini. El muntatge ha triomfat a Tòquio, al Teatro Argentino de la Plata, el Real de Madrid i l'Arriaga de Bilbao.

El pes de la música

La versió del Liceu està basada en la de Pesaro, amb lleugers retocs. Sagi la presenta en un escenari nu i donant prioritat al tractament dels personatges en una obra en què la música s'imposa per golejada al concepte teatral. Zedda la va qualificar com "una passarel·la del 'bel canto" per la varietat d'àries, duos i concertants, entre ells un per a ¡14 veus!

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

La trama es desenvolupa a l'alberg balneari de Madame Cortese. Uns rancis aristòcrates, dames de la noblesa, militars i un especulador es reuneixen al centre per, des d'allà, marxar cap a Reims a la coronació del rei. Però la falta de transport els deixa ancorats al lloc, on acabaran mostrant-se tal com són, buits i enredats en les seves obsessions, gelosies i misteris. La posada en escena s'allunya del context històric per centrar-se en comportaments propis de la 'beautiful people' d'avui.

L'acció passa en un únic espai, amb poltrones i hamaques i la idea d'un moll a prop del mar, al primer acte, i una garlanda amb bombetes per crear l'ambient de festa del final. D'un vestuari amb barnussos i roba pròpia d'una clínica d'estètica es passa al de festa de la continuació. "El d'aquesta gent -diu Sagi- és un viat­ge cap enlloc i el muntatge explora amb la tendra frescor d'un modern Rossini els problemes d'aquests personatges".