Ves de vins a pintar un llenç

Nadie es pregunta què hi pinta en aquest bar. Amb la beguda et donen quatre pinzells, un llenç en blanc i barra lliure de colors acrílics. «¿No has pintat mai? Perfecte», et diuen amb somriure de Monna Lisa. T’ajustes el davantal amb la mateixa sensació d’epopeia que quan se’l posa Bertín Osborne a la seva cuina. El nom no enganya: Arte Bar. Ofereix «pintura, begudes i diversió».   

És el que es porta als EUA: paint-and-sip, en diuen allà (una cosa així com pintura i glops). Prens alguna cosa, parles i t’emportes un quadro a casa. «Són els negocis que més estan creixent a Los Angeles», diu Alisa, l’amfitriona. És d’on venen ella i el seu marit, Bruce, pintor i professor. Es van mudar a Barcelona al desembre, van obrir l’Arte Bar fa a penes set mesos. Els dona la raó The New York Times: una de les franquícies que més ha crescut als EUA aquest any  –detalla el diari– és Painting With a Twist. El seu crit de guerra: «It’s fun art, not fine art!» (és art divertit, no belles arts).  

Set del vespre. Hi van arribant els pintors. «Hello». Sembla una quedada de l’ONU. Cada un és d’un país: Grècia, Rússia, la Xina, el Brasil, Escòcia, Holanda, Austràlia. És el primer llenç en blanc per a tots menys per a Natalia. La russa repeteix per tercera vegada. ¿I això? «Te’n vas amb la sensació que ets Van Gogh», riu.

Seus davant del llenç. A la teva dreta tens una paleta amb set colors, un pot amb aigua, quatre pinzells. Posen música. Et prepares: agafes un pinzell amb una mà, el vi amb l’altra. 

Bruce ensenya un quadro d’una acolorida calavera. «Us ensenyaré com es fa». Rialletes nervioses. El primer repte sembla assumible: triar el color de fons del llenç. «Comences a decidir coses com a artista», et felicita Bruce. Encara et queden tres hores. 

PINTAR COM QUAN ERES PETIT

Bruce va donant instruccions pas a pas. Cada un va pintant la calavera al seu estil. «Reflecteix com fas les coses a la vida», revelarà al final Ángela, una de les pintores neòfites, colombiana. Si et penedeixes a la vida –compara– esborraràs molt al llenç. 

La teva calavera agafa perillosament forma d’àlien. Uns minuts després semblarà un lladre amb passamuntanyes. «Això no és fotografia –et diu Bruce quan et veu dubtar–. És pintura, amb les seves imperfeccions». Alisa t’ho repeteix entre vi i vi: «La perfecció és avorrida». Del que es tracta, diuen, és de «divertir-se, relaxar-se i ser creatiu». Pintar com quan eres petit. 

Notícies relacionades

Construir amb llistons de fusta solidaris

Jorba celebra un mercat de productes de proximitat

    

Hi ha moments de xerrameca, moments de silenci, alguna mirada tan concentrada com la de la nena de Stranger things. Ment en blanc, només pendent de la pinzellada. «És una meditació activa», assenteix Ángela donant els últims retocs al seu quadro. ¿El que els ha agradat més? «L’ambient», diu Angeliki. És cert: sembla més fàcil agafar confiança amb els dits tacats de pintura. La quedada s’ha allargat una hora. Bruce agafa la teva obra d’art, t’ensenya com queda en una paret. Escolta, doncs no pintes tan malament.