'Les dones sàvies', contudent sàtira contra la pedanteria

Gesta en petit format. Les representa­cions de 'Les dones sàvies', de Mo­lière, han sigut prorrogades fins al 23 d’aquest mes, després de la reposició a l’octubre del muntatge que  va triomfar la temporada passada a la petita sala del Gòtic i en la seva gira per Catalunya.

Enric Cambray i Ricard Farré, dos còmics catedralicis que es van conèixer a l’Institut del Teatre, van decidir aventurar-se en la tasca d’actualitzar aquesta comèdia de costums assumint el repte de desdoblar-se interpretant vuit personatges en un impactant exercici de transformisme que provoca les rialles del públic, hipnotitzat per la màgia ­escènica.

L’autor va decidir recórrer a dos coneguts intel·lectuals de la seva època per carregar contra l’actitud pedant i la de l’entorn aristocràtic que els envoltava. Sense apartar-se d’aquesta essència, els impulsors d’aquesta minimalista versió han decidit orientar els dards de l’obra cap a la farsa dels tertulians que opinen del que aparentment saben i també del que no en tenen ni idea.  

Per reflectir-la, utilitzen tota classe de tòpics del llenguatge, exposats en escena amb l’enginyós joc 5x10, creat a partir d’una selecció de frases fetes que són aplicades, segons la seva conveniència, per aquests opinadors sense escrúpols.

A COPS AMB EL DICCIONARI

La contundent sàtira al·ludeix a les visions que aquestes dones sàvies tenen sobre els comportaments socials i l’erudició, però incidint especialment en la rigorosa aplicació de les normes del diccionari de  Pompeu Fabra. «¿Vols continuar ofenent la gramàtica?», li pregunten a la criada Martina reprotxant-li la seva inculta forma d’expressar-se, i ella respon deixant en ridícul la seva interlocutora: «Mentre em faci entendre, ja parlo prou bé».

Aquest exemple mostra per on va una part d’aquesta adaptació dirigida pels dos actors, amb assessorament de Clara Segura i dramatúrgia de Lluís ­Hansen. Un biombo plegable amb aparença de llibreria, però que serveix com a porta de sortida i entrada dels intèrprets, és el principal element escènic del muntatge.

VESTUARI BARROC 

Notícies relacionades

Bars que ja eren ‘cozy’ abans que la paraula fos moda

La Pobla de Lillet reviu la llegenda del moliner

Els protagonistes entren i surten a una velocitat vertiginosa, després de retocar el seu barroc vestuari i el maquillatge per adequar-los al personatge de cada moment. No hi ha ni un sol error en aquestes mil·limètriques transicions per enllaçar els diferents moments de la trama. Cambray i Farré es multipliquen i exhibeixen una dicció perfecta i un treball gestual de primera, recreant els homes i les dones de la trama. Si en algun moment falta un interlocutor, parlen amb el penjador o es repliquen ells mateixos.

Un pare calçasses, una mare dominant i falsa amant de les arts, dues filles amb interessos diferents (una, somiadora i predisposada per al matrimoni; i l’altra, una pseudointel·lectual enemiga de lligams), una tieta presumida, un pretendent de l’Enriqueta, una pobletana criada i l’engolat intel·lectual doctor Cunill (líder de les tertúlies i favorit de la mare perquè es casi amb la seva filla, genialment recreat per Farré) són el centre d’aquest artefacte còmic. No us el perdeu.