Manuel Veiga posa en dansa la memòria de Carmen Amaya

A prop de les barraques del Somorrostro en què Carmen Amaya va fer els seus primers passos (i 'zapateados' descalça), a la plaça de Brugada, hi ha una anodina font commemorativa i una rampa amb una placa de ferro amb el seu nom forjat.

Manuel Veiga té clar que tant la icònica 'bailaora' com el barri de la Barceloneta –«amb la seva incansable consciència obrera i lluitadora»– són dignes de museus.

Ell, que es defineix com «un actor i dramaturg rumber i flamenc», va fer un intens treball de camp sobre la vida de 'La Capitana' abans d’escriure i representar 'Jar (Carmen Amaya in memoriam)'.

Encara més, lamenta que la figura de Carmen «segueixi sense estar prou valorada i recordada a Catalunya».

"'Jar' és una paraula en caló que significa escafor a l’ànima», aclareix. Entre les moltes fonts a què va recórrer no hi podia faltar la seva amiga íntima, la gran Lola Flores –una altra artista digna d’encadenar oles–.

"SUAVA FOSC"

La va trobar al Bingo Billares de Barcelona [bona jugada]. I recorda que, sense deixar d’apostar, Lola li va deixar anar: «Quan l’Amaya ballava suava fosc, color sang. Com els Cristos antics». Evidentment, va incorporar la frase a la seva obra. 

A més, entre els seus pròxims projectes destaca el monòleg «'Siempre a la verita tuya (poema flamenco a Lola Flores y un cante a la libertad de género)'». L’estrenarà el març del 2018, a La Seca Espai Brossa. A mesura que Manuel Veiga aprofundia en l’atzarosa vida de Carmen Amaya, «la flamenca i la gitana més universal», se submergia en la seva pròpia història.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

I, amb gran sorpresa, va descobrir que el seu besavi era d’ètnia gitana. Que l’atracció li ve d’herència, vaja. «Li deien El Tío Pichín i era tractant de bestiar».

Això sí, a la seva família no hi va trobar antecedents artístics, però això no li va impedir entrar, amb una vocació que manté intacta, a l’Institut del Teatre amb 18 anys. —