Mon Laferte, quan els reptes són triomfs

A Norma Montserrat Bustamante Laferte la seva àvia la va fer «un animal nocturn». «Quan era molt petita em treia del llit i em portava a cantar. Era l’única a casa que li feia la segona veu. No em tornava a portar al llit fins a les tres de la matinada i, és clar, els estudis no em van anar mai bé. M’adormia a classe».

En el seu cas, dir que ser cantant era un somni que li feia treure el son agafa un sentit literal.

Dissabte, dia 18, actua a la sala Moon de Madrid, i dimarts, 21, a Razzmatazz, Barcelona. Va començar a actuar en bars de Valparaíso, al seu Xile natal, i a trucar a les portes de les discogràfiques perquè escoltessin les seves cançons quan era una adolescent. Va acabar instal·lant-se a Mèxic, on va iniciar una estimulant carrera independent com a Mon Laferte. I no ha sigut fins ara –amb el disc en què la seva àvia està més present que mai– quan la seva projecció (internacional) és imparable. 

Fa poc va aconseguir el premi MTV Europe Music a la Millor Artista Llatinoamericana i quan llegeixis aquest reportatge sabràs quants Grammy Llatins (la gala va ser ahir a la nit) ha aconseguit de les cinc nominacions en les principals categories. 

BOLERO TRENAT DE RECORDS

La seva àvia, que va abandonar la música «pel masclisme de l’època», era qui li pentinava la trena quan ella no aixecava tres peus de terra. La trenza és el títol del bolero que bateja el compacte. «Explica la història de com em veia, de com somiava que fos la seva neta», explica.

I 'La trenza' és el disc en què Laferte s’atreveix més a entrellaçar ritmes i estils com la cúmbia, el vals peruà i la música andina (sense deixar de coquetejar amb l’ska, el blues, el bolero i el rock). «M’agraden els reptes. ¡Que avorrit ser un loop de tu mateix! Tenia ganes de jugar amb la música sud-americana, amb el folklore».

A més, inclou dues col·laboracions amb ganxo. «El director de la discogràfica em va preguntar amb qui m’agradaria cantar si tingués la inquietud de gravar un duo. Vaig pensar que era broma, així que li vaig contestar: ‘Amb Juanes, que en soc molt fan’. Al cap de poc em va trucar per dir-me que a ell li encantava la meva música, vaig anar a casa seva, vam gravar 'Amárrame' i ens vam fer molt amics».

"PODEROSA, DRAMÀTICA"

L'altre nom convidat se'l va treballar més. Enrique Bunbury va ser un visionari quan va penjar a les seves xarxes socials: «Laferte és una cantant a contracorrent. La majoria de les noies que han sorgit en els últims temps, als dos costats de l’oceà, coincideixen en veus lànguides i vaporoses, mentre que la de Mon és poderosa, dramàtica. Les seves cançons són fantàstiques, amb matisos de llatinitat i cabaret. Tu falta de querer és un hit inqüestionable. En els pròxims anys la veurem despuntar com la nova gran estrella de la música popular electrificada. Per a mi ja ho és». 

Notícies relacionades

Rere el camí de Sant Ignasi de Loiola

La Selva, a cop de pedal

Mon no s’ho va pensar. «El vaig voler conèixer. Vaig anar a un dels seus concerts i hi va haver molta sintonia. I quan vaig compondre Mi buen amor, vaig pensar: ¿I si la gravo amb el mestre Bunbury?». 

Mon està convençuda que la seva àvia segueix trenant amor des del més enllà.