Els 7 grans moments de Love of Lesbian

Citem els integrants de Love of Lesbian dies abans d’El Gran Truco Final, el nom que han triat per batejar l’apoteò­sica rematada de la gira d’'El Poeta ­Halley'. L’objectiu és que treguin del barret de copa un número màgic de moments memorables del seu últim any, així que la conversa és a El Rei de la Màgia, la botiga de Barcelona amb més barrets de copa (i trucs). 

«Al ave blanca le costó aceptar que el hombre haría ilusionismo... / El gran truco final fue abrir las ventanas...», diu la lletra d’'En busca del mago'. La dependenta els diu que a dins hi té un colom blanc ¡viu! que poden fer servir si volen. Els LOL declinen l’oferta. «Preferim no utilitzar animals», contesta el lesbià més fetiller, Santi Balmes.

   

Si es tracta de fer animalades, prefereixen les que ells mateixos relaten amb sorna i sense vergonya a prop del taulell. El punt de partida és la gravació del disc amb més asos (i 'jockers') de la seva trajectòria. 'El Poeta Halley' ha orbitat tants quilòmetres que si els comptessin equivaldria «a un viatge fins al planeta Mart», calcula el Santi, Tatxín!

Ell s’acaba d’emmanillar –el que donarien els seus fans per tenir-lo així– mentre Julián Saldarriaga decideix sortir per duplicat. El guitarrista s’entesta a aguantar un mirall i aconsegueix que s’hi reflecteixin el barret que sosté Uri Bonet i les grans cartes de Jordi Roig.

L’«il·lusionisme emocional» que Love of Lesbian aconsegueix amb les seves cançons i els concerts brillarà al DVD que publicaran la primavera del 2018 unint la triomfal actuació que es van marcar al Wizink Center de Madrid (dissabte passat) i les dues que oferiran aquest cap de setmana al Sant Jordi Club. Enumerem els records, però no espereu gaire coherència en el relat.   

1. MOMENT AMB SERRAT, EL RAPSODE

Juli Saldarriaga: «Ens va emocionar moltíssim que Serrat acceptés participar en 'El Poeta Halley'. Estàvem tots supernerviosos esperant la seva arribada a l’estudi. I recordo dues coses: el seu aplom i la seva manera d’afrontar aquesta col·laboració. Ho tenia tot claríssim. Va agafar el comandament de pressa: ‘Això ho faré així i així…’. I, quan em vaig girar, em vaig adonar que el Santi estava assegut al sofà plorant. Vaig entendre l’emoció que algú com el Joan Manuel estigui recitant com un rapsode grec una lletra que has escrit tu. Va ser un moment memorable del Santi com a escriptor». El Santi assenteix. I somriu.

Atents a les pantalles del Sant Jordi Club perquè, per art de màgia, Serrat... [d’acord, no faig espòlier]. 

2. EL PRIMER REDOBLAMENT "BEN FET"

Parlen entre ells per explicar coses que descol·loquin (més enllà de la seva veracitat). Miren el bateria i... sorgeix la inspiració. Santi: «Ja ho tinc: la primera vegada que l’Uri va fer bé un redoblament. Va ser en el bolo número 92, a la cançó 'El planeador'. ¡És el gran moment de la gira!». Riuen tots alhora ­(amb la víctima inclosa).

3. DUEL ETÍLIC AMB UN PRESENTADOR MEXICÀ

Julián: «En una televisió mexicana ens va venir un entrevistador d’aspecte surfer, guapíssim, i els de producció ens van treure una ampolla de tequila Herradura. ‘Perquè la tastin’, va dir. ¡Quins uns, nosaltres...! El presentador ens anava fent preguntes mentre se servia i ens servia 'chupitos'. Segur que es pensava que amb un trago ja estaríem KO, però resulta que al cap de vuit minuts ens havíem acabat l’ampolla. Tot en directe. A més, nosaltres seguíem parlant com si res, i ell, vinga a suar: ‘Quin dolor, güey, el que arribeu a beure, i només són les cinc de la tarda. No m’havia trobat mai uns espanyolets tan durs’».

Santi: «En aquest tema anem preparadíssims. Fins i tot tenim una 'app'».

4. SEMIDESNUS I ABRAÇATS A LEÓN BENAVENTE

Julián: «Al juliol vam coincidir al mateix hotel de Xile amb León Benavente. Vam quedar per veure’ns a la recepció i allà ens vam trobar gent gran que venia de jugar al bingo. Van passar les hores i vam acabar sols, els lleons i els lesbians, bevent pisco. De matinada, el cambrer va optar per deixar-nos les ampolles i marxar. Vam acabar semidepullats i abraçats. Se’ns va fer de dia i van reaparèixer els vellets».

5. INESPERATS GRAMMY (I ALTRES PREMIS)

Santi: «El nostre mànager, José Manuel Ceballos, ens deia: ‘Com m’agradaria que tinguéssiu un Grammy Llatí’. I nosaltres, vinga a riure com hienes».

Julián: «Estàvem programant la gira per Llatinoamèrica i José Manuel ens advertia: ‘Compte, que aquesta data és la dels premis Grammy a Las Vegas’. Però passàvem de tot: no ens perdríem un concert per un guardó que crèiem que no guanyaríem. Va ser enmig d’una prova de so quan ens va donar la notícia super­il·lusionat: ‘¡Hem guanyat!’. Evidentment, no el vam anar a recollir. Ni nosaltres ni Sergio Mora, perquè el Grammy va ser el de Millor Disseny. Ah, i des del 22 de novembre, Sergio Mora exhibeix les seves il·lustracions a la Galeria Senda de BarcelonaGaleria Senda».

Jordi: «¿I us en recordeu de la nit dels premis dels 40 Principales amb Maluma, ­Shakira i Piqué...?

Julián: «Tots anaven tan ben vestits que els preguntaven: ‘El teu vestuari, ¿de qui és?’ I a nosaltres, ni cas. És clar, que anàvem amb texans i samarreta.

Uri: «La nostra primera alfombra vermella i que ràpid que ens van fer passar».

Jordi: «El circ era tan bèstia, que com que ens vam endur un premi esperàvem una limusina a la porta. I res: vaig desar el guardó sota el seient de la moto i a passar fred».

Santi: «Tot molt surrealista. Com a la pel·li Quadrophenia. Som estrelles del rock’n’roll en dosis homeopàtiques».

6. LA MARXA DE JOANRA

Santi: «Després de 20 anys, el moment més delicat i dur ha sigut la baixa del baixista, Joanra. Per sort té el seu substitut natural, Ricky Falkner».

Julián: «Com en un matrimoni de molts anys, la màgia va desaparèixer. L’encant el pots aguantar per inèrcia, però per a què. Va ser una decisió molt difícil, presa de forma adulta».

7. EN MEMÒRIA DE L'ARI

Uri: «Un altre revés va ser la mort de l’Ari, amb només 18 anys, de leucèmia».

Julián: «Que efímer. L’Ari era una dona que t’atrapava. I la seva mare... ¡Que pencaires totes dues, quin exemple de passió i ­valentia!».

Santi: «Me’n recordo de l’alegria de l’Ari quan va explicar a TV-3 que Love of Lesbian actua­ria al seu concert benèfic de Luz de GasLuz de Gas. El que més m’agrada de tota aquesta història és que el Projecte ARI  [al Clínic] continua».

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

La seva màgia durarà sempre.