Toti Soler, el mag de la guitarra mediterrània

És el guitarrista mediterrani per excel·lència, encara que a vegades se submergeixi en altres sonoritats. "L’únic títol que tinc és el de submarinista", aclareix, entre rialles, Toti Soler (Vilassar de Dalt, 1949). El flamenc, relata, el va descobrir a Sevilla, als 19 anys. ¿El resultat? Doncs títols com 'Sardana flamenca', "que no és sardana ni flamenca", aclareix (a l’àlbum 'El gat blanc'); 'Bulería de Menorca' (a 'El cant monjo'), o 'Soleá del Maresme' ('Supernova'). Després de cada viatge o estada, després de cada aventura (també extramusical), les cordes de la seva guitarra han anat sonant més sàvies.

"Vaig estar una temporada a l’Índia i vaig gravar discos més tranquils, meditatius. Em vaig quedar, una altra vegada, amb l’essència. Un es va construint a poc a poc i va sintetitzant el que ha après fins a trobar el seu propi llenguatge", observa aquest compositor i instrumentista que no surt mai a l’escenari sense haver escalfat els dits (i la ment) tocant el seu admirat Bach.

MÉS DE 50 ANYS DE CARRERA

Toti Soler és un avi (orgullós). "Som el Marc i el Pol, som el Pol i el Marc", canten -"en un divertit cor", descriu- els seus dos nets bessons a la peça que obre l’àlbum número 35 de la seva discografia -si se sumen els treballs en què ha col·laborat, la xifra gairebé es duplica-. "Twins' és la peça més recent", explica. I la que bateja el flamant compacte, amb els dos nens il·lustrant la tendra portada.

A l’àlbum no hi falten referències als poetes (i al flamenc): el títol d''Enyoraré l’enyor' (amb les seves reminiscències de seguidiya) el va agafar prestat de Pere Quart, i del sabadellenc és la lletra d’'Idil·li', peça que data del 1986 i que en aquesta ocasió canta Anna Ferrer. "Quan va morir el poeta, la Universitat d’Estiu li va demanar a Ovidi Montllor que fes un recital sobre la seva figura i aquesta va ser una de les peces que vam interpretar", recorda. I no és l’única que li serveix per reivindicar l’enyorat amic. De l’Ovidi són també la contundent lletra i la música del tema que tanca l’àlbum, 'Perquè vull', cantada, magistralment, per Gemma Humet. "La seva veu és una delícia", subratlla el músic.

Notícies relacionades

No fa falta sortir de Barcelona per a menjar-se una bona calçotada: la tradició es viu a l'Eixample i la Barceloneta

Viatge als orígens de la Festa de Sant Sebastià

Aquesta passió per la música i per la poesia la deu als seus avantpassats. "El meu besavi, Jaume Bachs, va ser un baríton que va recórrer mig món. Es feia dir Angelo Angioletti per sortir el primer en l’ordre alfabètic. El meu pare tocava el violoncel, era metge de l’Hospital Clínic i va inventar els primers encefalogrames a Espanya. Ell em va introduir en la poesia, em va descobrir Vergés, Vinyoli... Jo practicava amb la guitarra i ell em deixava poemes al faristol".

LA PROSTITUCIÓ DE L'ART

Toti és molt crític amb la situació actual del seu gremi. "Tenim un problema cultural molt greu. Els músics de la meva generació no encaixem, ¡no existim! La gent només escolta música comercial mastegada i americanitzada. Artistes que formen part del negoci, no de l’art. Volem construir un país i oblidem que un país sense cultura no és res. L’Ovidi ja va pronosticar que passaria això. ¡Com enyoro l’època en què ell presentava el disc de Papasseit i estava ¡dues setmanes al Poliorama! Als 80 va començar la debacle", constata. I recorda: "La nostra cultura natural és la mediterrània, no la del txumba-txumba". "Si segueixo en actiu, és gràcies als seguidors. Però és mera supervivència".