'La piel vacía', ballarins que et deixen amb la boca oberta

Els motius perquè Paloma Muñoz triés el nom de Siberia per a la seva companyia s'han de buscar a... Extremadura (el seu lloc d'origen). "Siberia és el nom que vaig triar per firmar els meus projectes coreogràfics. Siberia és una comarca d'Extremadura, un paisatge essencial, auster, gairebé metafísic, en què no sobra res i tot sembla ser al lloc correcte. Un viatge sense paraules cap a l'interior. Siberia també és un refugi on inventar, divagar, envoltar, esquivar, dibuixar, un full en blanc on tot pot passar, on tot ha de venir", aclareix la bailaora i coreògrafa de Badajoz.

Des de fa gairebé 18 anys, Paloma viu i balla a Barcelona. "I sempre que sorgia una oportunitat per inventar i portar les meves idees a escena, l'he aprofitat. Va ser a partir del 2010 que vaig posar més atenció en la creació i quan vaig començar, precisament, a firmar com a Siberia. M'agrada afrontar els projectes en equip: a la companyia hi ha cada vegada més persones diferents que són part essencial en la creació".

Per a 'La piel vacía', concreta, "l'equip l'integren nou persones". "Hem anat desenvolupant la peça durant un any. Algunes ballarines van i venen segons els seus altres compromisos professionals, així que són artistes 'freelance'". L'obra s'estrena al Sant Andreu Teatre (SAT), aquest cap de setmana.

TIRALLONGA DE PREGUNTES

Sobre el suggerent nom de l'obra, explica que "al·ludeix a això que no podem anomenar, que no sabem què és, que és sota la pell i la traspassa, que supera i desborda la barrera del terreny material i físic. ¿Què hi ha a més d'aquest cos i d'aquesta forma? ¿Com habito aquesta pell? ¿Com ballo dins d'aquesta forma?¿Com la traspasso? ¿Què diu la dansa (i les seves formes) per si mateixa?", es pregunta la inquieta coreògrafa.

Tota la peça està pensada "per ser rebuda per un canal sensorial, la il·luminació, el vestuari, el so i el moviment creen imatges, textures, sensacions que constitueixen el discurs de l'obra". "'La piel vacía' és un viatge sensorial -insisteix-. I l'espai sonor de la peça es crea en directe. Guillem Llotge, el nostre tècnic i artista sonor, recull mitjançant microfonia tots els sons que produeixen les ballarines, l'intervé en directe i el torna a llançar a l'escenari. Està constantment interactuant amb la coreografia. També és important el potencial sonor del vestuari de làtex dissenyat per Laura Diéguez".

Paloma Muñoz avança que la peça "va viatjant cap a l'interior de les formes, l'interior de la pell, en una recerca cap al més instintiu i sensitiu. Cap a un instant de bellesa, de plenitud". El seu primer objectiu, explica, era que "les artistes ballessin de forma increïble, crear un moment de bellesa". "Vaig començar a preguntar-me què és el que desprenen els ballarins que et deixen amb la boca oberta. Què és aquest desbordament de la forma. Què emanen. I en l'interval entre realitzar una forma i habitar-la hi ha tota l'obra", afegeix.

Una de les fases de treball la va enganxar en ple 'boom' de la sèrie 'Westworld'. "Em fascinava la capacitat dels actors d'entrar i sortir d'aquests cossos. D'habitar-los o convertir-los en pela amb la consigna: anàlisi, fugar-se, evadir-se de la forma, del contenidor".

RECONEIXEMENTS DIVERSOS

Una versió de 15 minuts de 'La piel vacía' va ser finalista del premi de Dansa de l'Institut del Teatre 2016. A més, la peça va ser guardonada amb el tercer premi al Copenhagen International Choreography Competition i va ser seleccionada entre més de 250 peces per participar en el certamen coreogràfic 10 Sentits a València.

Arran d'aquesta coreografia, va sorgir el projecte EMPTY, un videodansa publicat a la prestigiosa web 'Nowness'. Actualment està sent projectat en festivals com In-Motion Chicago Dance Film Festival i Tiny Dance Film Festival San Francisco, i exhibit en diversos certàmens de videodansa.

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Sobre els seus pròxims projectes, Paloma avisa que el primer és aquesta estrena del SAT "i poder deixar la peça a punt per representar-se en altres teatres i festivals". "La idea és seguir treballant amb el mateix equip i donar-li continuïtat".

Per una altra banda, explica que ha començat "un projecte d'investigació per fer un solo que es diu 'La Jamalara de la Tratano' i que ha sigut acollit en residència per La Caldera, una de les fàbriques de creació de Barcelona". "Tinc moltes ganes de posar-me a ballar en pla bèstia en una sala d'assaig -riu-. Amb 'La piel vacía' m'he dedicat més a coordinar i dirigir l'equip i ara em ve de gust tornar al cos i a l'escena, a trepitjar-la, a trencar-la".