Jorge Drexler i el seu repte

¿T’imagines decidir que l’únic instrument que sonarà en el teu disc sigui la guitarra i que aquesta pirueta passi (gairebé) desapercebuda per a l’oient? ¿I la cara que devien fer els músics quan Jorge Drexler els va comunicar el repte? El nou i original experiment del músic i doctor ­uruguaià entronca, diu, amb una tradició trobadoresca que –atenció a la dada– vincula a Catalunya. «L’origen d’aquest format del cantant unit a un instrument de corda (devia ser una viola de mà) es va definir per primera vegada al segle XI a Catalunya. 

Però en el meu disc la utilització de les eines tradicionals no es fa de manera tradicional. ¡Aquest és el joc! O la paradoxa. O la ironia. Perquè ha resultat ser un dels meus discos més... percutius. En total, hi ha cinc percussionistes que només van poder utilitzar la guitarra. Aviam, també se sent el so d’un ocell», diu rient. Però ¿per què aquest capritx concep­tual? «Gairebé per sentit de l’humor. Per no complir amb la premissa d’un àlbum tradicional amb ironies utilitzades de forma que no es reconeixen. M’agrada jugar amb els arquetips, desmuntant-los.

Aquest disc està fet de paradoxes, començant pel títol, 'Salvavidas de hielo', un salvavides que engendra la teva pròpia contradicció: el gel no sura eternament, encara que és l’únic element d’aigua que flota sobre l’aigua. Igual que el disc: guitarres sobre guitarres. I també hi ha les paraules de Stravinsky: ‘Com més minimitzo, més m’allibero’. Reduir instruments ens va obligar a aprofundir, a buscar solu­cions que semblaven impossibles».

TRÍO 'MEX' DE VEUS FEMENINES

En aquesta societat on la saturació i el crit ensordeixen, Drexler recorda la grandesa del minimalisme, la importància de recuperar el que és simple. I a través d’11 cançons, en què compta amb la col·laboració de Mon Laferte, Julieta Venegas i Natalia Lafourcade, ens recorda que l’amor, com un glaçó de gel, es fon i es perd. «Les coses que ens fan surar són efímeres en un món malalt de voluntat d’eternitat», filosofa.

'Salvavidas de hielo' inclou una al·lusió a Sabina a 'Pongamos que hablo de Martínez'. «Quiero que sepas que el regalo que me hiciste me cambió la vida entera», li canta. Era l’any 1994 quan el va convidar a ser el seu teloner. ¿Per què ara aquest agraïment? «Anava en cotxe amb els meus fills, els portava a l’escola, i em va emocionar escoltar el nou treball de Sabina.

«Vaig arribar a l’estudi a les deu i a la una ja tenia la cançó». ¿I ell ha fet arribar alguna rèplica? «L’hi vaig en­viar per WhatsApp a la seva dona i ell, que no és gaire hàbil amb el mòbil, em va intentar respondre amb missatges de veu. Deia que estava molt content i em va confessar que quan em va aconsellar que deixés el meu ­país va passar por. Que no estava segur que aparegués. De manera que aquell febrer en què vaig arribar, va pensar: ‘Ha vingut de veritat l’uruguaià. Si ara li va malament, és responsabilitat meva, perquè ha deixat la seva feina d’otorrino...’. Es va mortificar creient que m’havia vist tirar el meu passat per uns consells delirants, d’una nit més delirant ­encara».

Notícies relacionades

Mon Laferte, quan els reptes són triomfs

Una festa d’altura amb gegants i capgrossos

El cantautor poeta que publica dècimes a Twitter i es va inventar una aplicació amb cançons intervenibles sense versió definitiva (l’oient determina el rumb de les creacions) s’ha tornat un addicte al Facebook Live. Creu que potser per això està aconseguint més plens que mai (ha actuat quatre nits seguides al Gran Rex de Buenos Aires). Dissabte, serà l’encarregat d’inaugurar el Guitar Festival BCN, en què oferirà el seu primer concert (en solitari) al Liceu.

«Aprofitaré per disculpar-me amb el públic que en la meva última visita [Grec del 2016] va aguantar sota la pluja per, després de 10 cançons, haver de cancel·lar l’actuació». A l’autor de 'Llueve' li plouen els elogis amb 'Salvavidas de hielo'. El Drexler doctor salva ànimes reinventant les seves habilitats com a músic en continu 'Movimiento'.