Gus Dapperton, brindis pel pop efervescent de l'heroi 'nerd'

És impossible quedar-se impassible davant el pop efervescent de Gus Dapperton, la seva imatge ambigua i la seva edificant forma de mostrar-la: amb total naturalitat, sense absurds prejudicis. L'han batejat com el nou heroi 'nerd', i ell, encantat.

"M'agrada que em diguin així. Vaig estar molt sol a l'institut i espero que la meva música ajudi a qui li passi el mateix. He sentit a dir a molts col·legues que fan música per a ells, però crec que no pots fer coses només per a tu quan ho estàs compartint tota l'estona amb tothom. Crec que jo faig música per a mi amb l'esperança que pugui connectar a un nivell personal amb els seguidors. I llavors sento que faig una gesta heroica".

VÀLVULA D'ESCAPAMENT

Gus va néixer fa dues dècades a la petita i "conservadora" ciutat de Warwick, a l'estat de Nova York. No combregava amb "la limitada visió" de la gent. "No encaixava. Vivia espantat", relata. La música va ser la seva escapatòria. "En un curs de l'institut vam tenir l'oportunitat de crear cançons com una banda de garatge i quan vaig començar a cantar va ser com una revelació".

Dapperton no solament compon i canta, també s'encarrega dels arranjaments i les mescles d'unes peces que a Spotify superen els 150.00 oients mensuals. I atenció als seus videoclips, amb balls inclosos i format de pel·lícula, com el recomanable 'I'm just snacking'.

El jove i la seva banda, amb dos dels seus millors amics i la seva germana Megan a l'escuderia, debutaran dilluns, dia 12, a Espanya, a la sala Sidecar Sidecar. Hi ha qui el considera el relleu generacional de l'i­nefable Ariel Pink (a qui veurem al Primavera Sound) i el peculiar Sean Nicholas Savage. Gus es limita a dir que li agrada el que fan ells, però que "cap artista pot ser reemplaçat, per això la gent escolta músiques noves".

Notícies relacionades

El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'

Les caramelles omplen Súria de música

La seva té cadència soul, tirada pels 80 i lament jamaicà. Això sí, amb un segell inconfusible. "Després de molt d'esforç, he trobat el meu estil. I tot deriva de la meva infància. M'inspiro en el que els meus pares escoltaven quan era petit. Tinc pinta d'una criatura adulta que sona com un jove vell".

Això mateix passa amb la seva imatge. "He recuperat l'aspecte de quan era un adolescent i m'arreglava (o em vestia de dona si em venia de gust) quan la vida no em somreia".