Visió essencialista de 'Romeu i Julieta'

La tragèdia de 'Romeu i Julieta' torna a l’escenari del Liceu 32 anys després de l’última representació de la versió que Charles Gounod va fer de l’obra de William Shakespeare. El muntatge del britànic Stephen Lawless sobre la passió i la mort dels amants de Verona situa l’acció en el context de la guerra civil dels Estats Units. Josep Pons dirigeix l’orquestra del Gran Teatre, després del seu gran èxit amb 'Tristany i Isolda', i també un bon repartiment d’especialistes, encapçalat en els rols principals per Saimir Pirgu, tenor albanès de 36 anys, i Aida Garifullina, soprano russa de 30, tots dos en un gran moment de forma.

Gounod va buscar l’impacte emocional i es va centrar en l’essència de l’idil·li dels desafortunats protagonistes, que van pagar amb la seva vida la rivalitat entre les famílies Montesco i Capuleto, a les quals pertanyien. El virtuosisme de la seva partitura està al servei del drama, cosa que es manifesta especialment en els llargs duets de la representació.

Pons afirma que l’òpera manté el segell personal del compositor francès, però que són clares les influències de Berlioz, en qui es va inspirar l’autor al sentir la simfonia d’aquest autor sobre els amants, i Wagner, amb qui compartia les inquietuds sobre l’orquestració i les harmonies. «L’obra no té cromatismes tan forts com els wagnerians, però sí un so molt polit, amb notables influències de la polifonia i la música religiosa i amb un gust exquisit per la melodia», diu.

El titular del Liceu no dubta a recomanar aquesta òpera a tota mena de públics: «És un tema universal dotat d’una música amable, encara que molt profunda i feta amb gran sentiment artístic». Lawless, per la seva part, sosté que «és una òpera que parteix de l’arrel shakespeariana i afegeix un toc francès a l’enginy de l’original, a més d’incloure-hi elements que enriqueixen la peça».

Aquesta és una de les prop de 25 adaptacions operístiques que es van fer del text de Shakespeare. El llibret de Jules Barber i Michel Carré és un dels que segueixen amb més fidelitat l’original. Malgrat considerar-se inferior a l’anterior obra de Gounod, 'Faust', la ressonància de la seva estrena a París el 1867 es va estendre i aviat va triomfar a Europa i als Estats Units. Magnífiques peces com la cançó vals de Julieta 'Je veux vivre' o el lirisme de l’ària 'Ah, lève-toi, soleil' de Romeu, a més dels ardents duos, hi van contribuir.

CULEBRONS CREUATS

Notícies relacionades

Mercat amb gust de vi i aroma de Nadal

Tots els camins de Núria

Els cantants de l’època s’encomanaven de l’emotivitat de l’òpera. Quan Adelina Patti va interpretar a París amb Ernesto Nicolini l’escena del balcó, va fer 29 apassionats petons al cantant. Poc temps després es va divorciar del seu marit i es va casar amb el tenor. Algunes representacions van tenir inesperades participacions del públic. A Chicago, un fanàtic de la Julieta de Nellie Melbar va pujar a l’escenari per abordar-la, però el seu 'partenaire', Jean de Reszke, el va fer fora desembeinant la seva espasa.

No sembla que això s’hagi de repetir  al Liceu en les vuit funcions per representar la història d’amor més cèlebre de la literatura, però no hi ha dubte que Pirgu i Garifullina posaran tota la carn dramàtica a la graella per projectar el dolor, la tendresa i la delicadesa d’una obra tan universal.